El PLPIF no dedica atenció a les cremes agrícoles, responsables del 96% de la superfície cremada als darrers 20 anys
El Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF) d’Énguera (Canal de Navarrés, València) redactat per encàrrec de l’Ajuntament, destina menys del 2% de les inversions previstes a les activitats realment preventives, mentre que dedica la major part (98%) a altres actuacions, amb finalitats diferents de l’autèntica prioritat: EVITAR ELS INCENDIS. Acció Ecologista-Agró considera escandalosa esta situació i ho ha denunciat per escrit a l’Ajuntament i a la Conselleria responsable de prevenció d’incendis. Este PLPIF és inacceptable i un fracàs anunciat.
El desplegament de la llei forestal obliga, a tots els ajuntaments amb part del seu terme ocupat per superfície forestal, a redactar un Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF). L’Ajuntament d’Énguera va encarregar la redacció a un gabinet tècnic, que va presentar el document l’any 2019 i va ser definitivament aprovat per la Generalitat en 2021. El document, d’unes 300 pàgines, presenta, a més d’informacions i anàlisis sobre les característiques del terme municipal i el risc d’incendis. Així com una sèrie de propostes que després es concreten en una programació temporal i una valoració pressupostària. En este cas són més de dos milions i mig d’euros que, en la seua major part, es preveu obtindre de diferents subvencions actuals o futures. La validesa del document és de 15 anys, amb revisions cada 5.

Quines deficiències detectem al PLPIF?
Encara que, en teoria, el document és de prevenció d’incendis, menys del 2% dels diners es pensen invertir en actuacions directament adreçades a evitar focs. La resta (98%) es destinarà a altres actuacions amb objectius diferents; per a donar suport a l’extinció, o reduir l’extensió cremada o defensar interessos i béns humans. Activitats necessàries, però que només tenen sentit quan ja està en marxa l’incendi i, per tant, suposen un fracàs en la prevenció (evitar els focs; la immensa majoria de causa humana). Activitats que no haurien de restar recursos ni substituir les necessàries inversions en l’objectiu estrictament preventiu.
La major part dels diners van a parar a l’obertura o millora de camins i de tallafocs i altres obres. També a actuacions d’eliminació de la vegetació, algunes de les quals poden estar justificades. Però altres no tenen garantida ni l’efectivitat, ni la utilitat en la prevenció. A més, tenen greus impactes ambientals i costs econòmics molt elevats. En qualsevol cas estes actuacions no evitaran cap foc.

En què s’hauria d’invertir?
Es dona el fet que el document indica clarament que la causa humana més important són les cremes agrícoles. Estes van suposar, en la sèrie històrica considerada (des de 1999 a 2018), el 96% de la superfície cremada al municipi. Tanmateix, el PLPIF no li dedica a este tema més que una ridícula quantitat. Tampoc un cèntim a l’alternativa coneguda, experimentada, ben viable i amb fàcil organització. En este sentit, la recollida i trituració de les restes (per serveis municipals i subvencionada per administracions superiors) per obtindre adob i/o pellets, podria reportar beneficis econòmics pels agricultors o l’Ajuntament. Esta trituració alliberaria als agricultors de la pesada càrrega d’efectuar les cremes. Tenint en compte la complexitat i les dificultats que representa esta pràcitca. Així com les negligències i accidents que origina sistemàticament, que fins i tot han suposat ferides o la mort d’agricultors al nostre territori.
Les activitats d’eliminació de vegetació viva tenen una nul·la eficàcia en relació amb la prevenció. A més la seua suposada efectivitat en la lluita contra un incendi ja desfermat és problemàtica, discutida i difícil de demostrar i de justificar en els seus aspectes concrets, que rarament s’avaluen de manera rigorosa i sistemàtica. La trituració de les restes agrícoles, com a alternativa a les cremes, permet comprovar immediatament la seua utilitat i corregir fàcilment els aspectes a millorar. El seu cost és molt baix (i mai l’hauria de pagar el llaurador ni els menuts ajuntaments) i a penes suposaria una fracció molt baixa dels més de 2,5 milions que es dedicaran preferentment a altres coses.

Evitar els focs hauria de ser la prioritat. Per contra, es relega a la insignificança. Amb plans de prevenció com este, està anunciat el fracàs en què hauria de ser l’objectiu principal: la reducció del nombre d’incendis i, a ser possible, l’eliminació de tots, o la major part, d’aquells d’origen humà. No es pot renunciar a este objectiu.