Representants del col·lectiu ecologista denuncien en Europa la destrucció de més de 2,5 milions de m² d’espais naturals d’alt valor en plena emergència climàtica
El passat dimarts, 2 d’abril, set organitzacions ecologistes del País Valencià, entre les quals es trobava Acció Ecologista-Agró, ens vam reunir amb la Comissió Europea i diversos eurodiputats per denunciar tan sols alguns dels casos de depredació i especulació urbanística que s’estan escometent i es volen desenvolupar en un futur pròxim al País Valencià. Molts d’ells han estat rescatats de l’època del ladrillazo, i configuren una vulneració estructural, per part del govern autonòmic i estatal de les normatives internacionals que ofereixen “protecció” a la biodiversitat, els hàbitats o l’aigua.
Concretament, hem donat a conéixer les agressions a què ens enfrontem les valencianes i els valencians amb la urbanització de Cala Mosca en Oriola, el PAI de la Torreta del Pirata en Godella, el PAI de la Serreta en la Nucia, el PAI de la Font Baixa en Alfafar, el PAI Medina en Llíber, la urbanització i desprotecció de Les Moles, la construcció d’un centre d’interpretació en la Renegà a Orpesa del Mar i la destrucció de la Marjal del Puig. En total, com apunten des d’Acció Ecologista-Agró, són més de 2,5 milions de m² d’espais naturals d’alt valor que desapareixeran amb estes actuacions. No sent estes les úniques plantejades, sinó només algunes de les que s’han pogut traslladar a la Comissió Europea. Amb la qual cosa, dita xifra, en realitat és superior.
Exigim que s’investigue les vulneracions a la Directiva d’hàbitats, d’aus, la Directiva Marc de l’Aigua i la Directiva d’accés a la informació mediambiental
“En l’actual context d’emergència climàtica, energètica i per la sequera, els col·lectius que hem viatjat esta setmana a Brussel·les considerem que estos MACROprojectes no tenen cabuda. Van en contra de la vida, de les persones que habiten els territoris concebuts com a simples mercaderies. És per això que hem demanat a la Comissió que investigue els casos presentats i comprove si l’estat espanyol garanteix o no el compliment de la legislació emanada des de l’àmbit europeu”, insisteix Andrea Márquez, representant d’AE-Agró. Una petició a la qual s’ha sumat el grup de Podem, que ha organitzat la reunió amb els ecologistes, i durant la qual ha mostrat el seu compromís per dur a terme totes les iniciatives parlamentàries que estiguen al seu abast en les institucions europees per tal de frenar, com assenyalava Esther Sanz, l’eurodiputada de Podem, “les polítiques d’ordenació del territori i urbanístiques que afecten el medi ambient, el nostre patrimoni natural i els models de vida dels nostres territoris”.
Les deficiències en les directives són nombroses i alarmants. Al respecte, els ecologistes, han fet èmfasi en la detecció d’infraccions sistemàtiques a la Directiva d’Habitats i Aus i a la Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Però també vulneracions reiterades a la Directiva Marc de l’Aigua, per exemple amb el PAI Medina de Llíber o amb el PAI la Serreta. Este últim pretén construir centenars de vivendes que no responen a una necessitat real d’habitatge en la Nucia. Així com una piscina d’ones a tan sols 9 km de distància de la mar; tot i haver-se decretat recentment la situació d’emergència per sequera en la comarca de la Marina Baixa.
Més del 80% de les zones humides a l’Estat espanyol han desaparegut. Tot i els compromisos adquirits a escala internacional, continuen permetent-se actuacions que posen en perill estos valuosos ecosistemes
Per no oblidar l’obstaculització d’accés del públic a la informació mediambiental, garantit per la Directiva 2003/4/CE del Parlament Europeu i del Consell. Tal com va denunciar públicament Acció Ecologista-Agró després de la negativa de l’Ajuntament del Puig a facilitar a esta entitat d’utilitat pública la documentació relativa al procés urbanitzador que acabarà amb la Marjal del Puig. Una zona humida que, malgrat ser reconeguda com a tal per organismes públics, així consta en diversos informes emesos per la Conselleria de Medi Ambient, no contempla amb cap mena de protecció precisament amb l’objectiu de donar banda ampla als processos especuladors que pràcticament han acabat amb la bellesa i la resiliència del litoral valencià.
Al respecte, Santi Gasset, representant d’AE-Agró, va advertir durant la seua intervenció en la reunió amb la Comissió “la necessitat que les declaracions d’impacte ambientals siguen objectives i imparcials tenint en compte que la mateixa administració que les dicta, les autoritza. Així com una protecció efectiva dels hàbitats i les espècies, ja que hem observat que el fet que existisquen en el diari oficial no es trasllada posteriorment als espais. Entenem que deu haver-hi un repàs de les situacions que s’estan escometent, d’estes inconcrecions, deficiències en les diferents directives i disfuncions dels organismes competents per poder corregir-les en el futur”. Perquè, de no fer-ho, com han manifestat des d’Agró, correm el risc que s’acabe legitimant la prevaricació mediambiental i la legislació en este sentit acabe sent paper mullat. Motiu pel qual, a més a més, han acordat en acabar la seua visita a Brussel·les presentar pròximament una denúncia conjunta davant la fiscalia.
