Realitzem una sèrie de diferents aportacions i propostes de millora al document inicial del PORF de Llíria
Dintre del període de participació pública establert, que acabava a primers de gener de 2024, Acció Ecologista-Agró ha presentat diferents propostes de millora al document inicial del Pla d’Ordenació de Recursos Forestals (PORF) de la demarcació de Llíria. Un esborrany que considerem prou encertat en línies generals, al marge de diferents aspectes de detall, que considerem millorables. Les nostres sugerències estan referides a concretar el sistema de finançament de les actuacions previstes i a incrementar els mecanismes de regulació i control per evitar danys ambientals, especialment en zones que formen part de la Xarxa Natura 2000.
També demanem criteris de viabilitat i rendibilitat a llarg termini de diferents activitats productives proposades (ramaderes, agrícoles i forestals) i un impuls clar i decidit a les alternatives a la crema de restes agroforestals, tant per evitar incendis, com per generar beneficis econòmics i llocs de treball (per l’obtenció d’adobs orgànics i biomassa, resultat de la trituració de les restes).
Finalment, exigim que es promoga una ubicació racional i menys impactant de les infraestructures energètiques (grans parcs solars i eòlics). Però també de les instal·lacions turístiques (i activitats com la bicicleta de muntanya). Exigim que es defense l’agricultura ecològica, el turisme rural verd i les activitats de custòdia del territori. Totes estes actuacions, junt a la conservació i protecció del medi, poden ajudar a un desenvolupament rural realment sostenible, a llarg termini.
Aportacions d’Acció Ecologista-Agró al PORF
1. Demanem que s’exploren mecanismes de finançament de les propostes d’actuació que efectua el PORF de Llíria basats en els mecanismes de pagament per serveis ambientals. Com el que proposa l’investigador Ricardo Almenar en el seu llibre El bosc protector (o altres opcions similars).
2. És important que el PORF incorpore la necessitat de que qualsevol actuació amb repercussió sobre els ecosistemes forestals en àrees emparades per la Xarxa Natura 2000 s’efectue amb especials cauteles ambientals per evitar impactes negatius. No es tracta només d’evitar impactes sobre determinades espècies o hàbitats. Sinó sobre el conjunt de l’espai protegit, atès que moltes vegades estes espècies i hàbitats requereixen d’elements generals de l’entorn per poder sustentar-se, donat que no viuen aïllades.
3. Sobre els serveis de producció i, en particular, els de fusta i llenya per obtenció de bio-combustibles,considerem que s’ha d’exigir a les activitats (especialment si reben ajuts públics, i encara més si estos són de caràcter ambiental i en funció de la sostenibilitat), que es justifique de manera objectiva la seua viabilitat i rendibilitat a mitjà i llarg termini.
4. Demanem, en relació a les plantacions agrícoles d’espècies d’interès forestal especial, que se considere únicament en terres agrícoles. I per descomptat, amb mesures adequades perquè estes plantes no acaben convertint-se en espècies invasores. En qualsevol cas, cal verificar la seva viabilitat i rendibilitat a llarg termini.
Qualsevol actuació amb repercussió sobre els ecosistemes forestals inclosos en la XN2000 s’ha d’efectuar amb especials cauteles ambientals
5. Pel que fa a la ramaderia extensiva, demanem que en el PORF de Llíria es tinga molt en compte la capacitat de càrrega. Tant per la disponibilitat d’aliment pels ramats, com pels efectes sobre el sòl i sobre la vegetació natural. Proposem que es prioritze la ubicació de l’activitat ramadera en àrees perifèriques als nuclis habitats. A fi no sols de disminuir el seu impacte sobre el paisatge i la vegetació natural. Sinó també per potenciar la funció de defensa d’estos nuclis en cas d’incendi forestal.
6. Considerem que el document del PORF hauria d’incorporar amb més atenció i detall les alternatives a l’ús tradicional del foc en l’agricultura, com una mesura important en l’autèntica i estricta prevenció d’incendis. Justament la implementació generalitzada d’esta alternativa (tret d’excepcions molt puntuals, regulades i controlades) en una demarcació forestal com la de Llíria podria evidenciar en poques temporades els seus avantatges i èxits. En este document es podrien incloure ja recomanacions per ser incloses en el corresponent PPIF (pla de prevenció d’incendis forestals de demarcació) i en diferents PLPIF (plans locals). També es podria promoure la realització d’un estudi que calcule els mitjans necessaris, l’organització i la supervisió i control, així com els costos i finançament de tot el procés.
7. En relació a la caça i la compatibilitat amb altres usos, considerem que s’ha de ser rigorós en l’anàlisi de les interferències amb altres activitats. Conseqüentment, este PORF ha de subratllar la necessitat d’una regulació (ben explicada i publicitada) que evite conflictes i efectes perniciosos evitables. El mateix es pot aplicar als usos públics en general i en particular a activitats com els vehicles de motor, BTT, pràctica d’escalada, espeleologia, etc… Especialment en les zones més concorregudes i en els períodes temporals més proclius a concentrar estes activitats.
El PORF ha de fomentar la custòdia del territori
8. Aplaudim els objectius de suport a la Custòdia del territori, una línia que considerem important i que s’ha de fomentar. Proposem que el document del PORF desenvolupe més esta opció i que incloga ja algunes idees o possibilitats per avançar en esta línia. Que suggerisca ajuts o mètodes de treball en relació a bones pràctiques d’agricultura ecològica. També de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural i turisme rural responsable i respectuós amb el medi.
9. Sobre la implantació en medi rural de les instal·lacions d’energies renovables, considerem que s’ha de prestar la màxima atenció a una ubicació racional d’estes energies. Estem d’acord que estes fonts energètiques són necessàries i menys problemàtiques que les energies fòssils o la nuclear. I creiem que s’ha de facilitar i potenciar la seua implantació. Però no a costa de generar impactes innecessaris i contradictoris amb els objectius de sostenibilitat, que fan convenient i necessari la seua implantació.
Per això, i tal com demanda la COORDINADORA PER UNA UBICACIÓ RACIONAL DE LES ENERGIES RENOVABLES, proposem que esta ubicació siga eficient. Que la ubicació siga el més pròxim als centres de major demanda, prioritzant en qualsevol cas el sòl urbanitzat o urbanitzable. I que respecte l’ordenació urbana i l’adopció de decisions locals. Només de manera excepcional s’hauria d’instal·lar en un altre tipus de sòl. Quedant excloses sempre les àrees de valor agronòmic i els ecosistemes i paisatges valuosos.
La ubicació de qualsevol infraestructura ha de ser racional, compatible amb altres usos i respectuosa amb el medi natural i forestal
10. Resulta fonamental ubicar de manera racional la resta d’infraestructures. De manera similar al punt anterior, per afavorir un ús públic ordenat, compatible amb altres usos, i sostenible en tots els àmbits (turisme rural i activitats relacionades). És important que es prioritzen aquelles instal·lacions que realment siguen necessàries, dintre d’una visió global de la multifuncionalitat i la sostenibilitat. També que s’ubiquen on menors siguen els impactes ambientals i les interferències amb altres usos legítims i que, alhora, optimitzen l’atenció segura als usuaris.
Tot açò s’aconsegueix, generalment, estudiant ubicacions perifèriques als espais de major valor ambiental. A més de tenint en compte la garantia d’ús segur, respectuós i sinèrgic amb els altres elements que estimulen el desenvolupament sostenible (activitats tradicionals i protecció i conservació del patrimoni).
