Malgrat ser un dels seus objectius, el PNIEC no presenta polítiques ni mesures que permeten millorar la salut de les persones
Acció Ecologista-Agró va presentar al·legacions al PNIEC 2023-2030 per mostrar-se completament desfasat d’acord amb la realitat territorial i les necessitats energètiques del model de vida actual, en el context d’emergència climàtica en el qual vivim i que hem d’afrontar. A més, com ja expressem en un comunicat anterior, suggerim una sèrie de modificacions a fi d’esmenar deficiències detectades en matèria de sobirania alimentària i repte demogràfic. Ara volem posar l’accent en la necessitat d’incorporar de manera real la salut en l’esborrany i donar a conéixer les propostes que plantegem durant el nostre exercici de la consulta pública per a aconseguir-lo.
El PNIEC en centrar-se més en qüestions energètiques, deixa sense definir aspectes relacionats amb la interacció del canvi climàtic i els seus efectes sobre la ciutadania. Així, a pesar que el marc estratègic en el qual es desenvolupa el pla té entre els seus objectius millorar la salut de les persones, este assumpte ha sigut fonamentalment oblidat en la redacció del document, perquè no presenta polítiques ni mesures que ajuden al seu abast.
Les referències a la salut en el PNIEC es redueixen a meres mencions, després de les quals no hi ha res a rascar
És cert que al llarg del text és possible trobar múltiples referències a la salut pública. Però la realitat és que quasi cap d’elles aprofundeix en les implicacions del PNIEC sobre este tema. Les poques que ho fan parteixen d’una perspectiva selectiva i sectorial, relegant els problemes mediambientals relacionats amb la salut humana a la contaminació atmosfèrica. Quedant fora els impactes relacionats amb la contaminació i l’escassetat de l’aigua o la inseguretat alimentària. També aquells derivats de l’exposició a productes químics, els residus, la contaminació acústica o la lumínica.
De la mateixa manera, s’al·ludeixen els riscos per les onades de calor, sequeres, incendis, tempestes fortes, inundacions o la pèrdua de biodiversitat. Per citar alguns dels determinants ambientals assenyalats per l’OMS. En la resta del text les mencions a la salut pública apareixen com a paraules claus disposades de manera estratègica amb el propòsit de donar a entendre que el pla aborda la salut pública. No obstant això, més enllà de la mera menció, no hi ha res a rascar.
Per a començar, dins d’este intent de distracció, crida l’atenció que en la presentació de l’esborrany s’afirme que en el PNIEC s’han identificat sinergies amb la salut pública mitjançant el «Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient» (PESMA). Unes sinergies que després de la seua menció es dilueixen, ja que esta és l’única vegada que al llarg del document se cita el PESMA. De fet, ni tan sols, en l’Annex H sobre <<Interaccions amb altres plans i programes>> figura este pla entre els principals instruments de planificació amb els quals s’interrelaciona el PNIEC.
Junt amb la salut pública, el PNIEC deixa a un costat l’educació ambiental
Tampoc s’al·ludeix en l’esborrany a l’«Estratègia de Salut Pública 2022», de la qual forma part el PESMA. Pel que, no és d’estranyar, que no s’atribuïsquen responsabilitats al Ministeri de Sanitat ni a l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic. Quan este últim precisament es va crear com a instrument d’anàlisi, avaluació i seguiment dels efectes del canvi climàtic en la Salut Pública i el Sistema Nacional de Salut. Sent la seua fi el d’executar polítiques d’adaptació que permeten reduir la vulnerabilitat de la població espanyola enfront del canvi climàtic.
En este vaivé de contradiccions, a més crida l’atenció que dels 24 objectius de l’«Assemblea Ciutadana del Clima» als quals el PNIEC assegura contribuir, cap estiga relacionat directament amb la salut. Així mateix, l’esborrany assenyala que en l’actualització del PNIEC s’han tingut en compte les conclusions del treball d’esta assemblea. No obstant això, el text no recull alguns dels seus objectius relacionats amb «involucrar a la societat per a actuar enfront del canvi climàtic». Tampoc amb «difondre i universalitzar la informació sobre canvi climàtic, i que siga veraç, amb base científica, clara, pedagògica i accessible, evitant la difusió d’informació falsa». Malgrat ser imprescindibles per a millorar la salut humana tal com assenyala el PESMA.
En este sentit, hem d’assenyalar que, encara que en l’esborrany del PNIEC s’abstraga també d’aquesta qüestió, l’educació ambiental juga un paper rellevant. Sobretot de cara a formar una ciutadania ambiental crítica i participativa, en defensa del seu entorn natural i a escala local.
Fem 6 propostes a través de les al·legacions presentades per a afavorir la inclusió de la salut pública en el PNIEC
Amb l’exposat, és obvi que en el PNIEC, no queden clares les aliances i la interrelació entre Salut Pública, Medi Ambient i Canvi Climàtic. En conseqüència, des d’Acció Ecologista-Agró, realitzem a través de les al·legacions presentades les següents peticions.
- La incorporació del PESMA i l’Estratègia de Salut Pública 2022.
- La inclusió del Ministeri de sanitat, l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic i el CENEAM.
- La realització de plans de gestió integral descentralitzats.
- L’elaboració d’una guia formativa per a promoure la ciutadania ambiental i la consciència ecològica.
- El disseny de programes de formació continuada per als i les professionals de la salut, i d’educació entre altres.
- La realització d’inversions per a «ecologitzar» les instal·lacions de l’atenció de salut. Per exemple amb l’ús de panells solars, equips d’eficiència energètica i gestió de residus, per a convertir el Sistema Nacional de Salut en resilient enfront del canvi climàtic i amb baixes emissions de carboni.
