Preveu la construcció de 1200 habitatges en zones ZEPA i ZEC incloses dins de la Xarxa Natura 2000, sense sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental i sense disposar de recursos hídrics necessaris
Els camins de la persistència especulativa semblen ser infinits i fatigosos. En eixa deriva marxa la urbanització Penya Roja, prevista ja en el Pla General d’Ordenació Urbana de Pego (Marina Alta, Alacant), que data de 1998. Un PAI que continua endavant malgrat emplaçar-se sobre espais de la Xarxa Natura 2000 i presentar una sèrie de deficiències que legalment impedirien el seu desenvolupament. Com que la Generalitat rep fons europeus per a la preservació de llocs com este i no per al contrari, Acció Ecologista-Agró ha decidit denunciar el cas davant l’oficina europea de lluita contra el frau.
És cert que la urbanització Penya Roja estava prevista en el Pla General de Pego de 1998. També que, en 2001, la Generalitat Valenciana va proposar este mateix espai a ocupar, pels seus valors singulars, en la relació de Llocs d’Importància Comunitària (d’ara en avant LIC), per a la seua incorporació a la Xarxa Natura 2000. Malgrat esta tramitació, eixe mateix any, es va aprovar el Programa d’Actuació Integrada i en 2002 el projecte d’urbanització.
Esta imprudent decisió, com era d’esperar donats els fets esdevinguts, prompte entra en contradicció amb l’aprovació en 2006 de la zona com LIC per part de la Unió Europea. Poc més tard, en 2008, i ignorant la protecció amb la qual ja comptava en eixe moment el lloc, es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província d’Alacant la modificació número 11 del PGOU de Pego. Una modificació a partir de la qual es va permetre augmentar les zones residencials intensives i el nombre màxim d’habitatges projectats en el sector originalment, passant d’esta manera el pla Penya Roja a comptar amb fins a 1949 habitatges potencials. Així com incrementar la superfície destinada a equipament educatiu i canviar l’estructura viària interna del sector per a crear accessos viaris a les noves zones d’ús residencial intensiu.
Seguint amb les contradiccions en què queda sumida esta urbanització, de manera paral·lela a la proposta per a degradar i consolidar l’entorn natural en el qual es pretén situar, l’any 2009 el Consell amplia la Xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’espai en qüestió.
Cal destacar que, prèviament a esta catalogació, les obres de la urbanització Penya Roja van quedar paralitzades a causa de la fallida de l’empresa urbanitzadora. Deixant-nos per al record un gran esquelet de formigó entre el qual s’ha anat obrint pas la naturalesa. No obstant això, ni la deterioració de l’estructura, ni el despropòsit que subjau després de la proposta d’urbanització en un entorn protegit que des del 2023 compta amb normes de gestió en passar a ser Zona d’Especial Conservació (ZEC), ni la falta d’enganxament a la xarxa d’aigua potable i al clavegueram, ni l’existència d’un procediment de modificació del susdit pla, constitueixen obstacle perquè l’empresa VAPF, reprenga ara el projecte.
Això sí, amb el vistiplau de la Generalitat, segons la qual, encara que al llarg de tot el procediment no s’ha realitzat el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, la urbanització no tindrà efectes sobre la Xarxa Natura 2000. Una cosa en la qual discrepem profundament, perquè qualsevol intervenció urbanística deriva en efectes negatius sobre el medi natural, que s’agreugen quan l’espai presenta una certa singularitat, com és el cas. Per a conéixer la magnitud dels mateixos cal realitzar una avaluació d’impacte ambiental i en funció dels resultats obtinguts es considerarà apropiat o no executar el pla. Tot això, tenint en consideració que, com apunta el Tribunal Constitucional, la regla general és la protecció: “s’ha de preservar el sòl ambientalment protegit de la seua transformació mitjançant la urbanització, i qualsevol ús ha de preservar eixos valors”.
Queda clar que l’expedient d’esta urbanització ha patit una suma de despropòsits, com simultaniejar dos procediments contradictoris, un de protecció i un altre d’alteració d’un mateix espai, en un intent de fer-los compatibles.
Sent coneixedors de tot això i de que la Comunitat Valenciana rep 28 milions d’euros de la Unió Europea per a realitzar labors de gestió de la Xarxa Natura 2000, que no s’estan duent a terme, almenys en este espai, des d’Acció Ecologista-Agró hem decidit remetre denúncia amb l’exposat davant l’oficina europa de lluita contra el frau, en lloc d’acudir a la fiscalia europea, atés que les irregularitats comeses, en tractar-se de finançament europeu, poden entrar dins de l’àmbit del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell de 12 de febrer de 2021 pel qual s’estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
