Per què l’Albufera Reserva de la Biosfera? Per què no pot rebre este reconeixement l’horta que envolta València? I sobretot, per què impulsar la declaració ara?
Estes darreres setmanes ha començat un artifici de procés participatiu per tal de rebre aportacions de la societat civil a la proposta de declaració de Reserva de la Biosfera per al Parc Natural de l’Albufera. Que, per cert, es va enviar a correcuita, alhora que vivíem una de les majors catàstrofes humanes i mediambientals del nostre territori.
Segons el programa MaB de la UNESCO, l’objectiu d’estos espais és “harmonitzar la conservació de la Diversitat Biològica i Cultural així com el desenvolupament econòmic i social mitjançant la relació de les persones i la natura”.
Des d’Acció Ecologista-Agró, creiem que l’aiguamoll compleix els requisits i atresora grans valors culturals i naturals? Per descomptat. I l’horta que envolta i està present a tot el Parc? D’igual manera. La qüestió és que ens oposem totalment a esta proposta de declaració que és precipitada en les formes i en el fons, mentre es destrueix l’horta que l’envolta. I anem a explicar per què:
El Parc Natural de l’Albufera l’any que ve farà 40 anys d’història com a espai natural protegit. L’aiguamoll més emblemàtic del nostre territori, atresora figures de protecció (Parc Natural, Ramsar, XN2000, ZEPA) acumulant pols a la prestatgeria, com els trofeus de campionats de la nostra infantesa. Senzillament perquè totes estes figures de protecció de poc han servit per tal de recuperar l’estat ecològic d’aquest espai, després del col·lapse ambiental iniciat als anys 70. No diem que no hem avançat, i és evident la millora. Però no ha estat suficient en termes ecològics, de gestió conservacionista i de percepció social.
Des d’Acció Ecologista-Agró interpretem esta proposta de declaració de Reserva de la Biosfera com una nova medalleta política, i aquesta sí és una medalleta amb una finalitat especialment destinada a la promoció turística. La nova figura està impulsada pel govern autonòmic i municipal, obstinada a destruir el poc litoral que ens queda (amb la modificació del Pativel) i que proposa desprotegir l’Horta per tal de continuar urbanitzant en la conca més propera de l’aiguamoll. La confiança s’ha de guanyar i este no és el camí.
Per ara, l’única cosa que sabem que està passant amb este procés de declaració, és l’intercanvi de concessions orientades a donar suport polític al procés per tal d’alimentar-la, però en cap lloc s’estan produint propostes o reforçaments en la direcció de millorar la conservació del Parc Natural.
Més bé a l’inrevés. I amb un procés de pseudoparticipació precipitat, amb una proposta tècnica ja llançada que ens toca valorar, com sempre amb poc de temps i poca capacitat de maniobra.
Esta proposta la impulsa l’Ajuntament de València, amb el suport de la Conselleria. La mateixa Conselleria que ha desmantellat el Consell de l’Horta i està mutilant una de les lleis que servien per a donar-li una certa protecció, la coneguda com a Llei de l’Horta. Un agrosistema de valor paisatgístic, humà i també mediambiental del qual ha quedat plenament palés la importància dels seus serveis ecosistèmics (laminació i filtració de riuades, entre moltes altres, no oblidem això), i que és declarat com a SIPAM (Sistemes Importants de Patrimoni Agrícola Mundial) per la FAO. Este agrosistema no es pot desvincular de la marjal, enllaçades per la continuïtat hídrica de la seua xarxa de regadiu, que alimenta també l’aiguamoll.
Per tant, una declaració conjunta Horta-Albufera com a reserva de la biosfera suposa una oportunitat única per a reconéixer el valor ancestral i actual de l’horta com ecosistema indissoluble a l’Albufera en matèria de protecció i conservació, suposant al mateix temps una oportunitat única per a demostrar el suport a l’agricultura i acompanyar als agricultors en l’impuls de les pràctiques ecològiques amb les ajudes econòmiques que brindarà la figura de reserva de la biosfera. Separant totes dues realitats, tal com es fa palés a la declaració i a la mateixa zonificació, que deixa l’arrossar com a element desprestigiat i de segon o tercer nivell ambiental, s’aconsegueix el contrari: menystindre i desprestigiar l’agricultura, els seus serveis ambientals, i amb això ferir més a l’Albufera.
I no és que no som plenament conscients del valor cultural de les activitats tradicionals que encara perviuen a l’aiguamoll i que s’han mantingut gràcies a moltes persones, custodiadores de sabers que mereixen tota la nostra admiració i reconeixement. Creiem que la declaració de BIC de la Vela llatina i la pesca tradicional està plenament merescuda, i que les administracions han de treballar per tal de recolzar aquestes activitats, el patrimoni cultural i etnològic del Parc Natural i, sobretot, la seua compatibilització amb la conservació del mateix.
També pensem que este espai natural necessita processos participatius assossegats, plantejats amb temps i arrelats en la trajectòria de treball conjunta de la societat civil. Estem un poc fartes que ens conviden a taules de debat que comencen quasi sempre de zero i que no tenen continuïtat. Creiem que s’ha d’assolir un veritable sistema de governança per a la posada en marxa del PORN (1995) i PRUG (2004), que són les figures que ja tenim i que estan desactualitzades en el millor dels casos.
Per tant, des d’Acció Ecologista-Agró (entitat que va recolzar i impulsar la creació del Parc Natural, present a la Junta Rectora pràcticament en tota la seua trajectòria) no podem recolzar esta pantomima de proposta. Sí que donaríem suport per encetar un projecte per tal de reconéixer TOTA L’HORTA PERIURBANA DE VALÈNCIA I LA MARJAL COM A TERRITORI RESERVA DE LA BIOSFERA, amb fins proteccionistes i no econòmics o turístics. Són espais completament interrelacionats i amb valors culturals, paisatgístics i mediambientals compartits. Ampliar la mirada per tal de veure que la conca de l’Albufera va més enllà de la pista de Silla i que necessitem tota l’horta que ens queda per a la nostra alimentació i el benestar de la població sí que veiem que té sentit. Al Parc Natural de l’Albufera necessitem que es desenvolupen les normes de gestió de l’espai, no una medalla quan encara no tenim els deures fets.
