Signem este comunicat contra la insistència del Consell en autoritzar este mètode de caça prohibit
Davant la notícia apareguda esta última setmana en diferents mitjans, en les quals el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, al costat del Secretari Autonòmic de Medi Ambient, Raúl Mèrida, i el director general de Medi natural i Animal, Luis Gomis, s’han reunit amb l’Associació de Paranyers de la Comunitat Valenciana (APAVAL) per a tractar d’agilitzar i autoritzar de nou esta pràctica de caça prohibida, diverses ONG conservacionistes ens reafirmem en la posició que dictaminen tant les Directives europees, lleis estatals així com diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en les quals es veten este tipus de mètodes de caça no selectius i completament prohibits des de fa més de 30 anys.
Les associacions signants ens sorprenem davant la postura del Consell, que continua intentant autoritzar esta nova modalitat de Parany sense lliga. I, diem nova perquè APAVAL al·lega en els seus diferents escrits que el cistell emmalla és una activitat tradicional en la Comunitat Valenciana, per la qual cosa pel seu arrelament hauria de permetre’s. Però això no és real, ja que esta modalitat de cistell emmalla no té cap tradició en el nostre territori, com ja ha qüestionat i dictaminat el TSJCV en la seua sentència 418/2024. Al seu torn, el “simple” arrelament d’una activitat no autoritzada mai pot estar per damunt dels valors ambientals i la protecció a les nostres aus.
Resulta estrany, al seu torn, que Medi Ambient es reunisca exclusivament per a tractar este tema amb una associació cinegètica que al·lega igualment fins científics perquè els autoritzen la caça. Existeixen nombroses institucions 100% científiques que ja empren altres mètodes testats i autoritzats per a realitzar este tipus d’estudis, per la qual cosa alternatives segures ja existeixen i no és necessari que gent sense la capacitació bàsica i precisa faça esta mena de proves amb animals silvestres. Per exemple, l’anellament científic d’aus implica una formació d’almenys 2 anys i exàmens oficials, tant de teoria com de pràctica, que avalen els teus coneixements sobre la diversitat d’aus per a poder realitzar captures d’estes, formació de la qual manca APAVAL i els seus socis.
Reiterem que el fet que la conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori es reunisca únicament amb una associació en la qual la seua distintiva finalitat és la caça, alça com menys suspicàcies, per la qual cosa sol·licitem a l’administració que, abans de prendre qualsevol tipus de decisió, es reunisca almenys amb l’Associació Professional d’Agents Mediambientals de la Comunitat Valenciana (APAMCV), qualsevol de les associacions conservacionistes que fem treballs científics relacionats amb les aus així com amb grups d’investigació referents de les universitats públiques valencianes que publiquen estudis ornitològics, que són molts.
La legislació és clara, el parany o el neoparany no té cabuda en el segle XXI, del qual ja portem més de 2 dècades viscudes. No es pot intentar emmascarar un mètode de caça prohibit i els majors responsables que això no ocórrega és l’administració. L’afició d’uns pocs mai ha de prevaldre sobre la biodiversitat i la seua protecció.
Comunicat signat per la SVO (Societat Valenciana d’Ornitologia), APNAL-Ecologistas en Accion Vinaròs, Acció Ecologista Agró, GER-Ecologistes en Acció, GECEN, Committee Against Bird Slaughter (CABS), SEO-Alicante, SOS Vencejos, Asociación de Guías de Birding de la CV (Birding CV), Xúquer Viu, Grup Ecologista Xoriguer, ASOCIACIÓN SALVATIERRA DE VILLENA, FEUMVE, Adensva, Amigos del Mas de la Mateiba, ANADEL, Rebeldes Indignadas, Ambiens Asociación Ambiental, El Rebrot de la Vida, Asociació Naturalista Reconco, Plataforma Ecologista por la Protección Animal i FauNatura.
