La troballa posa en relleu la importància botànica del Paratge Natural de Les Moles i la seua capacitat de regeneració i atracció d’espècies autòctones
El passat 5 de setembre el naturalista, Ignacio Encabo, va aconseguir fotografiar un parell d’exemplars d’este rapinyaire en Les Moles, que s’uneix a una cita anterior obtinguda en 2020. El mussol real, també conegut com a gran duc, es tracta d’un ocell de gran grandària, distribuïda per gran part d’Euràsia. És un dels mussols de major grandària i dels més àmpliament distribuïts geogràficament, ocupant multitud d’hàbitats.
La gran majoria de la seua població es distribueix per Europa continental, Rússia i Àsia Central. El seu nom científic deriva de l’onomatopeia dels sons que emet, i ja des de l’edat mitjana se’l coneixia com a bubo en els bestiaris. El mussol real pot arribar a tenir una envergadura pròxima als 2 metres amb les ales esteses. La seua grandària pot variar entre 56 i 75 cm, sent més gran la femella que el mascle, única diferència entre tots dos sexes que en esta espècie, mostra poc dimorfisme sexual.
El tipus de presa principal varia segons la regió, però està composta principalment per petits mamífers com a talps, rates, ratolins, conills i llebres. A Europa, les cinc principals espècies de preses són: la rata marró, el talp pagés, l’eriçó europeu, la rata talpera i el conill europeu. La gran varietat de preses que consumeix també inclou ocells, rèptils, amfibis, peixos, insectes i altres invertebrats. En total, s’han identificat al voltant de 600 espècies diferents com a preses del mussol real.
El biòleg, Ignacio Encabo, ja va aconseguir gravar teixons, fagines i cogullades deambulant per Les Moles mitjançant fototrampeig. Una tècnica que consisteix a instal·lar càmeres fotogràfiques que es disparen automàticament quan s’activa un sensor de moviment. El naturalista, que s’està especialitzant en l’estudi de fauna de Les Moles, considera que els albiraments d’esta espècie en el paratge és fruit de la dispersió dels exemplars joves després de la reproducció. En este moment són més fàcils d’observar a plena llum del dia perquè normalment la seua activitat és nocturna o crepuscular.
També ha albirat altres ocells en migració com a mussol campestre (Asio flammeus) o cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), este últim considerat com a Vulnerable per la normativa nacional i que posen de manifest la importància de Les Moles com a corredor biològic en el pas de multitud d’espècies entre els seus punts de nidificació i hivernada.
Estes espècies venen a engrossir la llista de la fauna del paratge: teixons, fagines, guineus, esquirols, eriçons, llebres, pit-rojos, enganyapastors, abellerols, etc. Una diversitat de fauna que, al costat de la flora i els elements històrics (parets de pedra en sec, refugis de pastor, trinxeres de la guerra civil…), van justificar la protecció del paratge natural i la seua inclusió al parc natural del Túria. Una diversitat que, en estos moments, es troba amenaçada per la sentència del TSJCV que desprotegeix el paratge natural de Les Moles i el torna a posar en el punt de mira d’especuladors.
