Fa temps vaig llegir un article que parlava del paisatge i ara després de la mala notícia de l’abocador a Moixent voldria fer unes reflexions sobre aquest tema.
El autor citava el Art.1 del Conveni europeu del paisatge que diu així:
“El paisatge és una part del territori tal com el percibeixen els pobles locals o els visitants, és el resultat de l’acció de factors naturals i culturals i de com se interrelaciona aquesta acció” . Agafant aquesta idea el paisatge seria allò que veiem amb la mirada, però també allò que no es veu. Amb la mirada cadascú de nosaltres formem una imatge, una representació d’eixe espai natural plé de conreus i terres fèrtils però açò és una visió incompleta sense afegir tot el que sentim al mirar-lo, el plaer estètic d’una terra plena de colors, d’olors, vida i records. El veritable patrimoni cultural d’un poble el formen la conjunció d’eixe espai agrícola-ecònomic junt als sentiments i connotacions que viu cadascú de nosaltres.
Poder mirar el paisatge, passetjar pels llocs nets i clars, vore les tonalitats d’una terra que canvia amb les estacions de l’any, escoltar el silenci; observar i conservar els conreus, la flora, els animals, les masies; pujar a les Alcusses en Pasqüa, en festes, quan hi ha pluja d’estrelles; imaginar i reviure com vivien els nostres avant-passats (segurament amb molt de respecte per la natura)… tot açò es tradueix en qualitat de vida i mesurar-ho amb els euros que el poble pot sumar a la seua tresoreria es tenir una visió de futur molt enganyosa .
Imagineu-vos eixe paisatge, per els efectes nocius d’un abocador (val per tot el terme), lleig, brut i sense vida.
No podem oblidar que nosaltres som veins del poble i no ens poden deixar de banda quan van a decidir una intervenció tan agressiva al nostre terme. Necessite creure que tot aquell que s’estima la “terreta” farà politiques de protecció, conservació i educació mai de destrucció del patrimoni.
Des d’aci faig una crida al trellat i bon fer. NO A L’ABOCADOR.
Concha.
******************************************************************************************************************************************************************************
Tot el que es puga fer, qui sap si es ja massa tard o no,
Per la meua part, i en cuestió de minuts,
Al cap m ´ha passat tot esto,
Escrit heu he deixar al foro de Moros i Cristians,
i si alguna reacció pot causar,
alguna ment que faja retirar eixe avocador, que pot deixar tot TUFAT.
Guillermo,
Sense politiqueos!!
******************************************************************************************************************************************************************************
Ara més que mai,
Un passeig has de recordar.
De Moixent o no,
Les acuses de segur has visitat.
En moto, En cotxe, en bici o caminant…
algun dia de pascua o de festes
allí hauràs passat.
Agafar la carretera,
Mentre el regolf et dona una vista del poble,
Sens dubte singular…
Amb una espècie de murs fortificats,
Encara per aclarir.
Puges, i el sol et cega la vista,
Preparat per gaudir d una grata ruta.
així i tot, continues costera amunt, fins que l ombria et deixa gelat.
La vista va abriguen el seu camí, a la dreta un gran barranc va avançant.
Empreses de nova construcció,
i un pont, que sembla
la frontera entre Moixent i els Alforins.
però jo recorde millor,
una que tenia una espècie de tobogan de ferro,
que sempre que passava hem feia preguntar quin xiquet
jugaria en aquella casa, amb la façana tan divertida i diferent.
Albercoquers.
Armetlers.
Pins.
i una casa en una corba.
Especial sens dubte.
Obri com un finestró
Una casa, que sempre ha estat igual
El temps passa, perquè la veus
deteriorant, però el que es clar
que mai a ningú l he vist pintant.
continues,
i camps de gira-sols,
i sembra envaeixen totes les planícies.
Depenent de l estació del any,
Pots Tovar,
Diferents tonalitats.
Grocs, daurats, verds, rosats,
Terra. Nevat. Boira…
Sembla com una festa
de colors i temperatures.
Corbes relaxades.
A cada una millor que la d’avanç.
Nous paisatges…
i al mig d’un gran camp de sembra
verda o gira-sols, un camí bordejat de xiprers,
dona a una gran casa, en meitat de la gran planícia.
Camins que van entrant i eixint de la carretera principal,
Pots anar al Rebollar. amb pins i records,
que segur mai oblidaràs. Des de que es podia
Acampar fins que l han privatitzat.
Ara està més cuidat,
i les vinyes el fan més especial.
Continua, fins arribar a la casa Rabosa.
Per dalt o per baix, el cas és arribar.
Una casa que inicia la nostra festa.
Que dona pas a la setmana gran,
Que sols fas la processó dels Sants,
si eres quinto eixe any.
I de nou,
Illusions, pipes i hores de nervits,
amb un Bou en Corda a l’ Agost,
De pols i d emocions taurines d adrenalines
per salvar-se d’un bon rebolco.
Continua,
no et deixes la casa que tens a l esquerra.
Plena de misteri,
com a una illa,
d un mar sec i ple de pols,
un caserò, amb escultures i una gran font,
S amaga dins d un frondós pinar, sempre
caracteritzat per estar ben cuidat.
Però si ja a la casa rabosa has pujat,
a Mas de Montserrat hauràs d anar,
a no ser que intentes anar al Altet de Garrido.
Amb un encant envolt de misteri i preciositat.
Més avant.
Passant l Alberg,
Ara un tant deixat de la ma,
Tens la Casa Gran i un poc més avant,
El camí de la Bastida.
El punt de partida de tots els moixentins!
El poble que per excel•lència tots coneixen
i d on prové el nostre símbol, el Guerreret.
De nou, ple de vinyes,
Continues pujant per entendre,
com va ser un en clau estratègics,
Uns murs i unes construccions,
Que clarament fan entendre,
Allò del poeta Gabriel Vila,
Que qui visita Moixent,
Moixenti volguera ser!
Amb una Vista,
que si ets un dia clar,
Veus fins la platja del Saler,
Tenir una casa amb Vistes
Al mar, era ja cosa dels Nostres
antepassats Íbers!
Dalt,
Ets concient d hon et troves.
Just entre Moixent,
Fontanars i la Font de La Figuera.
I si tornes al camí,
Un arbre i una casa,
Empenyats en abraçar-se
un pont natural han format,
que més encant a la ruta
li han anat donant.
Hi han molts,
molts punts,
La font del Roure,
i un singular tallafocs a una muntanya,
Que podríem recrear…
Però per tal de deixar que mai un mal olor,
aquesta ruta li faja mal,
De moment, hem quede satisfet.
Sens dubte, a l hora d escriure
“Per llevant i per ponent,
Tot es bonic a Moixent”
de les Alcusses vindrás.
