Exigim que la transició a les renovables es realitze prioritzant el millor ús del sòl, de manera racional i facilitant l’exposició pública dels projectes
Des de la Plataforma en Defensa del Territori del Camp de Morvedre, de la qual forma part Acció Ecologista-Agró, ens dirigim al Cap de l’Estat, i als Presidents Sánchez i Puig, a propòsit de la col·locació de la primera pedra de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt. Esta carta està motivada per les escasses oportunitats de fer arribar a les autoritats la nostra opinió sobre este esdeveniment, que afectarà la vida de tantes persones, i especialment als habitants de la comarca del Camp de Morvedre.
Malgrat l’enorme volum d’informació que ha generat la gigafactoria des que es va anunciar la intenció del grup Volkswagen d’emplaçar-la en els terrenys del futur Parc Sagunt II, només en una ocasió es va informar que autoritats i empresa adoptaven el compromís de tindre trobades amb la ciutadania. Fins ara aqueixes ‘trobades’ no s’han produït. El que resulta particularment cridaner, donada l’enorme dimensió d’este projecte i totes les seues afeccions sobre el nostre territori.
Seguint els objectius de descarbonització de l’Agenda 2030 de la UE, la gigafactoria pretén proveir-se completament d’electricitat procedent de fonts renovables, obtenint un 10% d’energia en forma d’autoconsum. Dit així sembla molt raonable, però, llevat que se subscriga que el fi justifica els mitjans, la forma en què este lloable objectiu s’està duent a terme dista molt de ser compatible amb la sostenibilitat, l’interés general, la participació ciutadana i encara menys amb alguna cosa que puguem dir Transició Ecològica.
Malgrat que la superfície dels terrenys expropiats per la Generalitat per a benefici de Volkswagen ascendeix a més de 5 milions de metres quadrats (unes 500 hectàrees), per alguna raó, que ningú aclareix, no s’ha contemplat optimitzar aqueix espai projectant la col·locació de plaques fotovoltaiques sobre les zones d’aparcament de vehicles i les cobertes de naus, i altres edificis, per a l’autoconsum. En lloc de fer això, s’ha preferit proposar la destrucció d’altres 250 hectàrees (2 milions i mig de metres quadrats) de terrenys de regadiu d’alt valor agrològic, enclavats en el cor de la històrica partida de Montíber, uns terrenys la fertilitat dels quals ha alimentat milers de cultius des de l’època ibera, com testimonia el seu topònim.
Desapareixerien uns 125 mil arbres, tarongers en la seua majoria, per a substituir-los per dues plantes fotovoltaiques que generarien un màxim de 100 MWh, ni un 5% de l’electricitat que la planta necessita. Per això ja s’adverteix que només seria la primera fase, perquè es pretenen aconseguir els 300 MWh instal·lats entre autoconsum i altres contractes bilaterals. És a dir, que parlem d’un total aproximat de 750 hectàrees, molt major que la superfície de tot Parc Sagunt II, només per a subministrar un 10% de l’energia que precisa. És això sostenible?
Esta requalificació projectada de sòl no urbanitzable en sòl industrial ha sigut sobrevinguda, arbitrària, sense planificació, sense justificació, i sense consideració cap a l’Administració Local, ja que l’Ajuntament de Sagunt va aprovar un dictamen tècnic desfavorable a esta ubicació de les fotovoltaiques i va ser despatxat per la Generalitat etiquetant-ho com ‘no vinculant’. Esta manera d’entendre l’autoconsum es presenta com una imposició de la pròpia empresa promotora, i no ha deixat lloc a opcions alternatives. El més sagnant és que l’única justificació argumentada per a l’autoconsum és el benefici econòmic de Volkswagen, a través de rebaixes fiscals i del preu de la tarifa elèctrica. Llavors, si l’important són els avantatges econòmics, no es podrien obtindre igualment col·locant les plaques fotovoltaiques en les instal·lacions de la gigafactoria? Ningú raona per què això no seria possible.
En tot moment s’està vinculant el projecte de la gigafactoria als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que és una prioritat de la política de la UE. Però el desenvolupament sostenible es basa en l’equilibri entre tres esferes íntimament connectades: l’econòmica, la social i l’ambiental. Fins ara, seguint la dinàmica anterior a la Transició Ecològica, es continua donant la màxima prioritat a la dimensió econòmica, menyspreant els serveis ecosistèmics dels terrenys sacrificats per al desenvolupament industrial. Els tarongers de Montíber són un embornal natural de CO₂, produeixen oxigen, milloren la qualitat de l’aire, suavitzen la temperatura, incideixen en el clima local, ofereixen aliment i recer a la biodiversitat.
Els sòls fèrtils són una garantia de sobirania alimentària, i la seua permeabilitat ajuda a regenerar els aqüífers i ens protegeix d’inundacions. I ratifiquem aqueix menyspreu perquè, malgrat reconéixer estos valors, no s’ofereix cap mena de mesures compensatòries que mitiguen els efectes perniciosos de la seua desaparició. L’ocupació que vaja a generar la gigafactoria no pot suplir aqueixes compensacions, i no sembla importar la destrucció de llocs de treball lligats a l’agricultura, que no oferirà en absolut una ocupació equivalent amb les centrals fotovoltaiques. Tampoc serà compensable la pèrdua de patrimoni històric, cultural i de paisatge que significarà arrasar amb Montíber.
La dimensió social d’aquest megaprojecte presenta moltes incògnites, que no es contemplen en les entusiastes anàlisis sobre creació d’ocupació i riquesa. Quin tipus de contractes tindran aqueixes ocupacions? Quins sous i condicions laborals oferiran? Què succeirà amb el preu de l’habitatge a Sagunt? Podrà assimilar el sector educatiu, sanitari i de serveis socials, amb la dotació actual, les exigències d’una major demanda amb l’augment de població?
Des de la Plataforma en Defensa del Territori del Camp de Morvedre, integrada entre altres associacions per Acció Ecologista-Agró, advoquem per la implementació d’activitats i projectes que contemplen els tres pilars de la sostenibilitat per igual, generant majors avantatges econòmics, minimitzant costos ambientals i a favor de polítiques socials. A això se’n diu equilibri, i és pel que està lluitant aquesta Plataforma.
Per a nosaltres, com a veïnes i veïns de Sagunt i la seua comarca, són importants els llocs de treball que es crearan, com reiteradament s’ha anunciat, i esperem que no succeïsca com amb l’anunciada IV Planta Siderúrgica, i no es defrauden les enormes expectatives creades. Ens preocupa que se sàpia respondre a aquest efecte dita ja en marxa, i a l’enorme desafiament que suposa. I la gigafactoria tampoc és l’única gran infraestructura projectada per a Sagunt: tenim sobre la taula l’ampliació del port, diverses línies d’alta tensió, una línia d’AVE…
Insistim que existeixen emplaçaments alternatius per a la instal·lació de les plaques fotovoltaiques, menys lesius per al nostre territori. Alguns s’han proposat ja, i en uns altres estan treballant les entitats que formen esta Plataforma. I no ens estem referint només a les fotovoltaiques que amenacen Montíber, perquè també hi ha plantejats altres parcs solars que pretenen ocupar sòl agrari en producció dins de la comarca del Camp de Morvedre. Des d’esta Plataforma creiem que cal que la necessària puixança de les energies renovables es realitze prioritzant el millor ús del sòl, de manera racional i facilitant l’exposició pública dels projectes.
Esperem que les esperances i preocupacions que hem expressat siguen tingudes en compte, i que la seua visita siga recordada per a bé.
