Denunciem la insostenibilitat de la manera en què s’està plantejant i duent a terme la transició energètica al nostre territori
El passat 15 de desembre Acció Ecologista-Agró va enviar, de manera simultània a les altres 47 plataforma es i col·lectius que integrem Coordinadora Valenciana per la implantació racional de les energies renovables (EERR), el present escrit al Molt Honorable President, Conselleres i Consellers, Diputades i Diputats, membres del Govern del Botànic i dels partits que el conformen. Una carta amb la qual volem fer-los saber el nostre neguit, la nostra frustració i la incomprensió de com estan gestionant les normatives i negociacions al voltant de la implantació de les plantes productores de fonts d’energia renovables i de la necessària transició energètica que també hauria de ser ecològica, generar veritable sobirania energètica a la ciutadania i justa.
Des del 2021 venim alertant i denunciant les greus errades comeses en el Decret Llei 14/2020 i el parany parat a les entitats locals i en conseqüència a la gent que habita els pobles, sobretot de determinades comarques.
Ja en la primavera de 2019 la Conselleria d’Economia Sostenible, en el marc de la Proposta de desenvolupament de la xarxa de transport d’energia elèctrica amb Horitzó 2026, tenia en el seu poder peticions que plantejaven la instal·lació massiva de grans plantes fotovoltaiques i eòliques en algunes comarques d’interior per part de grans empreses i grups inversors, així com la sol·licitud massiva de grans instal·lacions al voltant de les subestacions de xarxa de transport.
Amb eixes dades i amb l’obligació de publicar un Decret Llei per tal d’establir una regulació per l’acceleració de la implantació de les EERR, les tres Conselleries (Economia Sostenible, Transició Ecològica i Política Territorial) en lloc de treballar en una planificació consensuada amb els municipis, incitant-los a ordenar els seu termes amb modificacions del Plans Generals per tal de decidir, amb la participació dels habitats, la millor ubicació per a estes plantes, van decidir aprovar un Decret Llei que, amb un mapa genèric, posava pràcticament tot el Sòl no Urbanitzable (SNU) apte per estes instal·lacions.
Es a dir, la disposició del sòl a l’abast de les empreses capitanejades pels fons d’inversió que són les que han triat aquells terrenys que els convenia econòmicament, sense cap concurrència competitiva, sense cap limitació respecte del sòl agrícola i amb l’agreujant d’una regulació que limita la capacitat de decisió dels ajuntaments sobre la ubicació de les plantes, sense poder oposar-se a la petició de les empreses quan demanen la compatibilitat urbanística, si no està expressament prohibit en els Plans Generals, cosa que no passa en cap pràcticament. Un parany en tota regla.
Amb el Decret llei 1/2022 de 6 d’abril, en lloc de corregir-se esta vulneració de l’autonomia municipal i per tant a la ciutadania, i corregir alhora l’errada de la manca de planificació i ordenació territorial, es ratifiquen i només s’obri una porta a la rectificació amb l’anomenat ”Acord parlamentari d’energia dels grups del Botànic” signat per les sindiques de tots els partits del Botànic.
A dia de hui estant tramitant-se 9600 MW al llarg de la Comunitat Valenciana, un 160% més de l’objectiu de 6000MW per 2030 i això només comptant els projectes penjats al Visor GVA, uns 350, encara que en premsa no para de publicar-se que des de la patronal parlen de 450 projectes.
I tenim grans desigualtats. Per exemple, que en la Vall d’Aiora-Cofrents hi haja en tramitació una quarta part, 1150 Megawats (MW) dels 4300 MW que es tramiten a tota la província de València, o que al Alt Vinalopó, amb 1880 MW més del 40% de tota la província d’Alacant, mentre que a les comarques de València ciutat, l’Horta Nord, l’Horta Sud i la Ribera Baixa, només hi haja 4 projectes que sumen 15 MW. Es a dir, que 2 comarques situades a l’interior amb 62.200 habitats, 1.25% de la població, assumirien la instal·lació de quasi el 30% de la potencia en tramitació i el 50% de l’estimada per la Generalitat Valenciana per a 2030 per a tot el territori valencià, 6000MW, mentre que la suma de les 4 comarques on es concentra el 32% de la població valenciana, 1.644.300 habitants n’assumiria només el 0,12% de la potència a instal·lar.
Però a més d’esta injustícia amb l’ocupació desigual del sòl que s’està tramitant, tenim també l’impacte que patirem amb la construcció de tots el kilòmetres (km) de noves línies d’alta tensió (AT) necessàries per evacuar tota l’energia produïda amb estes macro-plantes, allunyades dels llocs de consum. Estem parlant de més de 1.500 km de noves línies d’AT aèries (de subterrànies en van 1.000 km més) que es sumaran als que ja tenim i que sobrevolaran els nostres cultius, muntanyes i zones habitades, i afectaran la sòcio-economia rural, agrícola, turística i mediambiental dels territoris pels que transitaran, que en són molts. Només a les comarques del Vinalopó més l’Alacantí sumaran vora 400 km de noves línies aèries d’alta tensió i altres 400 km amb línies subterrànies.
Si realment el Govern del Botànic té la intenció de posar les persones al centre, ser just i equitatiu, el plantejament, al nostre parer, hauria d’haver anat amb la fidelitat cap a les entitats locals i voluntat de compartir i comptar amb elles. Si l’objectiu a marcar era 6000MW en fotovoltaica, entre 540 municipis valencians resultaria 22MW per municipi, unes 44 hectàrees (ha). Evidentment no tots el municipis podrien assumir eixa superfície per la seua idiosincràsia (espais protegits, orografia, hectàrees disponibles,..) però segur que algun MW podria instal·lar tant en sòls urbans o urbanitzables, inclús en alguns no urbanitzables, i segur que altres municipis amb més superfície podrien haver assumit algun MW més.
Amb tot això no volem centrar el debat entre territori vs. renovables, o agricultura vs. renovables, com sembla que de vegades s’utilitza. Amb esta dicotomia només guanyen els de sempre. Per nosaltres es tracta d’extractivisme vs. sobirania (alimentaria, energètica, econòmica,…), i tots els sectors hauríem d’encarar-los amb esta perspectiva. Legislem per afavorir als grans inversors, l’oligopoli, grans grup energètics i les expropiacions que vindran? O posem per davant de tot a les persones, la sòcio-economia local, les comunitats, la inversió pública pel benefici públic, la cohesió social i els equilibris territorials? És evident que el model que s’està imposant en la implantació de les EERR és extractivista i en benefici d’uns pocs.
I és cert que els nostres governants han fet una aposta per finançar una part de l’autoconsum individual i col·lectiu i la valorem molt positivament, però encara s’hauria de potenciar molt més i sobretot garantir mecanismes que col·loquen a totes les persones al centre. Qui pot optar a les subvencions i autofinançar-se una part de la instal·lació d’autoconsum? Aquelles persones que ja disposen d’uns mínims de recursos i/o de teulades pròpies. Qui queda fora? Totes aquelles famílies i persones que pitjor ho estant passant i són les que més cara paguen i pagaran l’electricitat.
Estem convençuts que un altre model és possible i factible, més equitatiu, més respectuós, més cohesionador, que l’Acord parlamentari d’energia dels grups del Botànic és un bon camí per a iniciar-ho. Sembla que de moment han ”salvat” l’Agència Valenciana de l’Energia, però descafeïnada, i vorem si podrà compensar les desigualtats i treballar per la cohesió social.
I de la resta de l’acord? Ara, però, llegim a diverses notícies que una part no vol complir-ho! Senyores i senyors diputades i diputats, membres del Consell, Molt Honorable, són treballadors/res públics i d’allò públic, ens deuen respecte, coherència i exemplaritat. Deuen posar les persones i la vida al centre. Els acords signats es compleixen. Les errades comeses es corregeixen. La credibilitat es guanya.
