Article de la nostra companya Marian Sintes
Viatjar amb bici permet conéixer el territori que travessem amb molt més detall que quan anem amb cotxe i, a més a més, permet travessar més distància que quan anem a peu. Per això, des de València en Bici-Acció Ecologista Agró aconsellem la pràctica del cicloturisme. Som un col·lectiu activista de la bicicleta i ecologista per la defensa del territori que tant estimem. Estes festes de Nadal un grup de ciclistes hem viatjat per l’interior de la província de Castelló. Al mateix temps buscàvem també conéixer un macroprojecte de torres de Molt Alta Tensió (MAT) que portarà electricitat des d’Àfrica fins a França.
Estes enormes torres i la gran potència elèctrica que portaran provoquen problemes mediambientals al territori i a la salut de la població que hi viu. La plataforma No a la MAT de les comarques de Castelló, que s’oposa a este projecte, ens ha inspirat per a realitzar este recorregut que vos presentem. Amb ell volem donar suport a la seua lluita i fer-la visible.
Per a saber que és la Molt Alta Tensió (MAT) vos recomanem veure el documental MAT Castelló: L’autopista elèctrica, que explica les conseqüències al territori d’este macroprojecte energètic a través de les declaracions dels habitants de la zona.
Dia 1: De Morella a Cinctorres, de Cinctorres a Castellfort i de Castellfort a Benassal
La línia d’autobús regular permet pujar les bicicletes. Ixen de Castelló de la Plana (La Plana Baixa, Castelló) i de Vinaròs (El Baix Maestrat, Castelló). Anar amb cotxe propi ens obligarà a pujar més tard per ell. Esta etapa estava programada en 2 dies, però les opcions d’allotjament són escasses i cal reservar amb temps, si les dates són en períodes de festa grossa com Nadal. El desnivell acumulat és molt i per a gaudir de meravellosos paisatges i pobles aconsellem fer-lo en 2 dies.
Eixim de Morella (Els Ports, Castelló) que és un poble fortificat, molt impressionant i paga la pena visitar. Des de les seues muralles gaudirem de les vistes cap a imponents muntanyes. Eixirem per la CV-125, carretera poc transitada, cap a Cinctorres (Els Ports, Castelló). La vista des de les revoltes és un regal per al ciclista que pedaleja sense presses.
De Cinctorres a Castellfort (Els Ports, Castelló) hi ha un fort pendent. Podrem gaudir d’un paisatge feréstec, salvatge, deshabitat i tranquil. Al cel podrem admirar el majestuós vol dels voltors comuns (Gyps fulvus). Si en teniu, vos recomanem que porteu els prismàtics.
Mentre pedalege i mire el paisatge, apareix una antiga sénia en mig dels camps abandonats. Què ha passat amb la producció de l’energia que necessitem? Des de les primeres sénies fins al moment actual en el qual ens trobem, quins passos hem fet malament? Està clar que necessitem energia per a tindre menjar, sostre i comoditats. Però, tal vegada, el camí que hem recorregut, tal com es pressenten els grans projectes elèctrics actualment, no ha sigut precisament cap a l’autosuficiència i autogestió dels territoris. I això està creant problemes mediambientals tan greus que la vida de totes les espècies del Planeta està en perill. Els territoris que patixen les infraestructures, a més a més, no són els que les aprofiten.
A l’eixida de Castellfort, la cresta de la muntanya està ocupada per centenars de molins eòlics. Ens ha agafat la foscor i tota la baixada cap a Benassal (L’Alt Maestrat, Castelló), que ha de ser impressionat, la fem a fosques amb un silenci trencat només pels pocs cotxes que passen i per l’aldarull dels gossos que malviuen a les granges de porcs. Fa fred i és temps de distraure la ment per a tindre forces físiques per a pedalejar fins a Benassal, on ens espera el sopar i la pernocta.
Els parcs eòlics que actualment hi ha instal·lats a totes les muntanyes són un perill per a les aus, produïxen soroll i afecten el paisatge. Les solucions a les grans demandes d’energia que necessitem en un món industrial i consumista no són fàcils d’assolir sense provocar danys col·laterals greus. Cal buscar la manera de no destrossar el paisatge i la salut de les persones. I totes les alternatives passen per una manera de viure més assossegada i conscient. Per cert, volem agrair a l’Ajuntament de Benassal l’allotjament que ens van oferir tan amablement.
Dia 2: De Benassal a Culla i de Culla a Atzeneta del Maestrat
Eixim de Benassal amb un dia assolellat. Hem aprofitat molt bé la visita. Benassal és el poble on el mestre Carles Salvador va viure durant 20 anys i on va fer una defensa ferma de l’ensenyament en valencià. Els carrers de Benassal li reten just homenatge i descobrirem poesies i proses que com a gran amant de la cultura, la natura i el poble senzill va escriure. Recomanen una confiteria de la qual sóc molt fan: M. Belles. Encara fa el pastís de glòria, una joia de la confiteria valenciana que agrada a les que som molt i molt llépoles. Ens donarà energia per a fer camí. Les panaderies, els restaurants i bars no deceben tampoc.
Pel camí contemplen meravelloses muntanyes. Just abans de Torre d’En Besora (L’Alt Maestrat, Castelló) podem visitar una carrasca (Quercus ilex) d’una grandària desconeguda i que gaudix d’una salut exultant. La foto no li fa justícia. Resulta, literalment, impossible abraçar les seues branques fortes i llarguerudes.
Hem fet un descens important i ja de camí cap a Atzeneta del Maestrat (L’Alcalatén, Castelló) entrem en la vall, travessant caps de cultiu, ametllers (Prunus dulcis), figueres (Ficus carica), cereals i barrancs buits que demostren com poden ser de potents les riuades que venen de totes les muntanyes. Volem agrair a l’alcalde d’Atzeneta, Santiago Agustina, l’allotjament que ens va oferir a les antigues escoles.
Dia 3: D’Atzeneta a Xodos i de Xodos al Mas de l’Albagés
Iniciem la pujada que ens toca hui amb molta alegria. Som conscients que l’etapa és dura. Però, la bellesa que oferirà a les nostres ànimes ens compensarà. Hui tenim una ajudeta extra, no portem les alforges carregades al darrere. I hui ens toca arribar prompte al dinar que farem al Mas de l’Albagés amb els amics masovers.
La pujada és contínua, però de colp la vall s’obri a una altra i apareix el poble de Xodos (L’Alcalatén, Castelló) i el cim del Penyagolosa. No dubteu en parar-vos a descansar i beure aigua mentre admireu el paisatge. Aconsellem dinar i dormir a Xodos, el poble penjat d’una grandiosa roca amb vistes al Penyagolosa. Té una xicoteta oferta per al turisme molt ben aprofitada en caps de setmana.
Dia 4: Del Mas de l’Albagés a Sant Joan de Moró
Sant Joan de Moró (La Plana Alta, Castelló) és el nostre objectiu perquè membres de la plataforma NO a la MAT de les comarques de Castelló d’esta població i de Vilafamés (La Plana Alta, Castelló) ens han oferit hospitalitat i estem molt contents de trobar-los. Ells i elles, les protagonistes d’esta plataforma, ens contaran durant la vesprada, el sopar i el desdejuni les seues preocupacions al voltant d’un projecte que els han imposat al territori. Moltes gràcies a l’Ajuntament de Sant Joan de Moró per l’allotjament. I també a Alicia, Alexis i els amics que ens van acompanyar.
Dia 5: De Sant Joan de Moró a Castelló de la Plana
Sense cap dificultat, un carril-bici ens porta a Castelló de la Plana, on les línies de rodalia de RENFE ens connectaran amb altres ciutats. Per cert, el primer dia, a l’eixida de Morella, s’apropà un equip d’À Punt per a informar del nostre xicotet viatge, amb el qual volíem gaudir del paisatge i conéixer la problemàtica de la MAT al seu pas per les comarques de Castelló. Esta és la notícia que van emetre: Marxa en bici per a remoure consciències contra la línia de molt alta tensió.
Marian Sintes, València en Bici-Acció Ecologista Agró.
