El moviment popular en contra de l’ampliació és comparable amb els moviments ciutadans que van fer possible el riu verd i recuperar la Devesa i l’Albufera en els anys 70
Malgrat la pluja, milers de persones participaren en la manifestació unitària del 22 d’octubre contra l’ampliació del port de València. En esta mobilització convocada per la Comissió Ciutat-Port, de la qual forma part Acció Ecologista-Agró, i Joventut pel Clima ha destacat la presència de diversos col·lectius. I especialment la del jovent concernit pel clima en l’àmbit global, que va estar cridat a la vaga estudiantil pel clima, organitzada este mateix dia per Saó UV i BEA, i que mostrà la seua oposició a la construcció de grans infraestructures com la del port.
Tot i que l’oratge no ha acompanyat, la manifestació del passat divendres va estar molt concorreguda. La qual cosa demostra que la societat civil no vol de cap de les maneres continuar amb projectes d’este tipus, que són contraris a les polítiques climàtiques que el mateix govern diu impulsar.
De fet, l’oposició a l’ampliació és cada vegada major i s’estén a més col·lectius, ja que es tracta d’un projecte que transversalment afecta molts sectors de la societat. Com a exemple, a banda dels joves que han mostrat el seu suport a les entitats convocants, hi havia a la manifestació un bloc de veïns de la comarca dels Serrans que han vingut perquè els paisatges i les muntanyes de la comarca es veurien greument amenaçats per l’ampliació del Port. El motiu? El consegüent abocament de 20 milions de metres cúbics de terra i grava que presumiblement eixirien de les muntanyes de la Serrania.
Un altre sector que va secundar la protesta és la Federació d’Associacions de Veïns de València (FAMPA) integrat per mares i pares d’alumnes que entenen que l’ampliació resultaria en un perjudici per a la salut i una hipoteca per al benestar de les nostres filles i fills.
També organitzacions conservacionistes d’àmbit internacional com la SEO-Birdlife s’uniren a la petició de no ampliació del port i desmuntatge del dic nord, pels devastadors efectes que esta megainfraestructura està tenint sobre l’Albufera de València, malgrat ser un dels refugis més importants per a les aus del sud d’Europa i la seua importància per l’adaptació de les poblacions de la comarca als efectes del canvi climàtic.
Des d’AE-Agró, com a integrant de la Comissió, considerem que la manifestació és una lluita pel bé comú que vol protegir la salut de les persones i donar més veu a la ciutadania afectada en la presa de decisions, tenint en compte la cohesió econòmica, ambiental i social necessària per a acarar els efectes del canvi climàtic i l’escassetat de materials. I per totes estes raons demanem que el govern desistisca del projecte d’ampliació, l’enderrocament del dic nord actualment existent que amenaça les nostres platges i la recuperació de la ZAL.
La manifestació va començar a les 18.30 hores, al passeig de l’Albereda, concretament entre el pont de les Flors i el pont d’Aragó, a càrrec de Xavi Castillo que feu una breu actuació per donar la benvinguda a la manifestació. Des d’ací la comitiva va discórrer per Porta de la Mar, el carrer de Colón i el carrer Correus fins a la plaça de l’Ajuntament on finalitzà.
La manifestació va comptar amb la presència de DJ Biano que amenitzà la marxa punxant música reivindicativa i festiva, fins a arribar a l’Ajuntament de la ciutat on, el grup estrela roja feu una muixeranga per aplegar la gent a la plaça.
Després es va llegir el manifest i membres dels col·lectius participants realitzaren una ‘performance’ amb el lema de la manifestació.
Seguidament es donà pas a les actuacions de la rapera Tesa i de Joe Pask, que precediren al ‘micro-obert’ organitzat per Extinció-Rebelió amb la intenció d’invitar a la ciutadania a dir la seua opinió respecte de l’ampliació del port i el canvi climàtic.
Finalment, destacar que portaveus de Joventut pel clima i d’algunes de les més de 100 organitzacions que formen part de la Comissió Ciutat-Port, explicaren la necessitat de fer esta manifestació contra l’ampliació d’un port que no respon a la realitat ni a les necessitats actuals.
Com apuntà David Adrià, de Joventut pel Clima “no és possible seguir amb la incoherència actual en polítiques climàtiques. Estem vivint ja els seus efectes i continuem amb polítiques exactament iguals. Grans infraestructures i més ciment”.
Josep Gavaldà de Per l’Horta, per la seua part va fer notar que «Si en els anys 70 la ciutadania vam recuperar el riu Túria i el Saler, ara, especialment en el context de crisi climàtica que vivim, també podem recuperar la Punta i paralitzar l’ampliació del port de València.»
Per altra banda, Julio Moltó, membre de l’AVV de Natzaret, un dels barris que més ha patit i pateix la presència i ampliacions del Port ha declarat que «el port ja ens va deixar sense platja a Natzaret i ara vol posar-nos els creuers contaminants al costat del poble. Estem ací perquè volem dir prou.»
Les associacions de veïns dels barris marítims, agrupades en la Plataforma el Litoral per al Poble (PELPAP) també estaven presents. Segons Pau Díaz, un dels seus membres, «Els poblats marítims tenim necessitats de recursos i serveis públics de qualitat. No volem una ampliació del port d’esquena a les nostres necessitats i contra el litoral.»
Marian Sintes, metgessa i companya d’Acció Ecologista-Agró senyalà «El port té conseqüències directes en la salut de la població de València i àrea metropolitana: contamina l’aire que respirem, degrada els barris marítims, augmenta el transit que travessa la ciutat i amenaça de mort el Parc Natural de l’Albufera, pulmó verd i senya d’identitat del nostre territori.»
A més a més, cal destacar que ha baixat un grup d’altres comarques com la Coordinadora por una Serrania Viva. Luís Suller, un dels seus membres declarat que també estigué en la manifestació «per la mancança de control que hi ha en l’activitat de mines i pedreres de la Serrania i pel perill que suposa que els 20 milions de m3 de terra i grava necessàries per a l’ampliació acaben eixint de les nostres muntanyes agreujant encara més els problemes ambientals i socials de la comarca.»
