Article del nostre company Antonio Llópez
El passat 8 de juny va entrar en vigor la nova Ordenança de Mobilitat de l’Ajuntament de València. Com ja vam dir durant el procés d’al·legacions, representa un avanç respecte a l’Ordenança de Circulació de 2011. Però, podria haver sigut molt més ambiciosa. També cal dir que, encara que en el procés participatiu previ a les al·legacions ens van escoltar, al final no han recollit pràcticament cap de les al·legacions puntuals de València en Bici-Acció Ecologista Agró a l’esborrany del seu articulat. Ningú podrà dir que som els endollats de l’administració local i que sempre es fa el que nosaltres diem.
D’esta ordenança hi ha coses que ens criden especialment l’atenció sobre les obligacions i drets que tenen els ciclistes respecte als conductors dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP). En principi, i amb el nostre beneplàcit, els VMP de classe A s’han assimilat pràcticament a les bicicletes pel que fa a les normes de circulació. No obstant això, i al contrari del que passa amb les bicis, estan exempts de portar timbre i llums, fet que no comprenem. A més a més, no entenem per què els VMP (que poden aconseguir velocitats superiors a les bicis) no poden circular per on sí que circulen normalment estes. És a dir, per qualsevol mena de calçada, ja que tots dos tipus de VMP, segons l’ordenança, no poden fer-ho més que per les calçades amb un límit de 30 km/h.
En la pràctica, i segons la Regidoria de Mobilitat, el 65% del viari estarà limitat a l’hora d’entrar en vigor esta ordenança a 30 km/h, llocs per on sí que es podrà circular amb VMP. Però, mancant carrils bici o carrils 30 en la resta del viari, encara quedarà un percentatge alt de carrers pels quals serà impossible circular legalment amb un VMP.
De la mateixa forma i encara que els vehicles personals no motoritzats (patins, skate board i patinets sense motor) hagen sigut reconeguts en l’ordenança (a diferència de l’anterior norma que els expulsava de tots els carrers) les seues capacitats com a mitjà de transport han quedat minvades: només s’autoritza el seu ús per carrils bici, voreres bici i algunes zones especials de circulació, siga per als vianants (incloses voreres) o zones amb velocitats inferiors a 20 km/h. Francament, no acabem de veure a un patinador per una vorera i sí més per una calçada limitada a 30 km/h.
Sí que estem d’acord, no obstant això, en les limitacions de velocitat a bicicletes i VMP segons el tipus de via o carrer per on circulen. Estos límits de velocitat difícils de calcular en la pràctica, i per tant de sancionar, són més que res indicacions perquè la gent de bona voluntat els complisca. Bàsicament són 10 km/h en zones per als vianants, 15 km/h en voreres bici i 20 km/h en carrils bici en calçada.
També considerem que la Direcció General de Trànsit (DGT) i la nova Ordenança de Mobilitat de l’Ajuntament de València han errat a l’hora de definir i establir les tipologies dels nous VMP i els assimilables a ciclomotors. Des de València en Bici-Acció Ecologista Agró pensem que hauria de seguir-se la classificació europea.
Reivindicacions històriques
D’altra banda, esperàvem més de la nova ordenança respecte a una sèrie de reivindicacions històriques de la mobilitat ciclista que ja s’apliquen en molts països europeus. Entre estes reivindicacions està el doble sentit de circulació ciclista, al qual s’ha obert la porta. Però, d’una forma tan tímida i mediatitzada que ens ha defraudat, igual que la possibilitat de passar-se semàfors en roig (respectant el pas de vianants) per a incorporar-se a carrils bici, carrers per als vianants i fins i tot a la calçada en els girs a la dreta. En tots estos casos haurà d’existir un senyal que ho permeta.
On sí que hem guanyat és en la possibilitat de circular en tots dos sentits de circulació en tots els carrers i àrees especials de circulació: zones 30, residencials, per a vianants, de coexistència i àrees de prioritat residencial com la ja vigent en el Barri del Carme. Això sí, sempre cedint el pas als vehicles que venen en el sentit establit per a la circulació general.
Altres dues coses importants guanyades respecte de la mobilitat ciclista són la possibilitat de circular per la calçada encara havent-hi un carril bici o vorera bici en la mateixa via i la recomanació explícita de circular pel centre del carril de circulació. La primera és una reivindicació històrica, ja que la velocitat de les voreres bici i carrils bici és molt limitada i la seua funció, lluny de restringir el dret dels ciclistes a poder usar les vies públiques, sempre va ser animar a la població a usar la bici.
La segona, la de circular pel centre del carril, és una qüestió de seguretat viària avalada per l’experiència de milions de ciclistes d’arreu del món que compartixen les calçades amb altres vehicles. La conclusió d’esta experiència és que el més segur per a conduir en nuclis urbans és fer-se veure i fer-se valdre enmig de la calçada. Per cert, amb la nova ordenança també s’ha guanyat terreny respecte a la capacitat de transportar càrrega i persones amb cicles, avalant tota una sèrie de remolcs i cicles que ni l’ordenança anterior ni la DGT contemplaven.
Finalment, destacar que la nova ordenança també inclou la definició i l’establiment d’una sèrie de tipologies funcionals de les vies públiques que beneficien la mobilitat de vianants, bicicletes i VMP. I que l’apartat dedicat a l’aparcament restringix els “drets” fins ara inamovibles dels vehicles automòbils i les motos.
Antonio Llópez, membre fundador de València en Bici-Acció Ecologista Agró.
