L’any 2020 tanca amb un índex d’acceptació de pollets d’Apus apus del 80%
Des de fa uns anys Santiago Gasset, company del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera, encapçala, junt amb la col·laboració d’Alfredo Martínez i Alfonso Baeza, una iniciativa mediambiental al municipi d’Almansa per aconseguir la conservació local de falcies (Apus apus). Este voluntariat basat en la recuperació i la cria a mà dels pollets d’esta espècie, s’ha vist reforçat per la incorporació del cross-fostering, tècnica que, un any més mostra en xifres els seus beneficis.
Els treballs realitzats en esta localitat castellana-manxega, per salvaguardar les cries de falcies, inclouen la recollida, recepció, atenció i recol·locació d’exemplars o cros-fostering. Amb esta última pràctica, des de 2017 s’han obtingut resultats molt esperançadors que xifren la taxa d’adopció de pollets actualment en un 80%.
Experiència en 2020
L’any passat el nostre company d’AE-Agró La Costera i els seus col·laboradors, malgrat el confinament i altres impediments derivats de la crisi sanitària de la COVID-19, van repetir esta experiència. Concretament, es van recol·locar 149 en nius situats principalment a les teulades d’edificis públics, com l’antic escorxador, i de particulars que hi participen.
Gràcies al seguiment realitzat després de les reintroduccions, encara que en 2020 no ha estat molt rigorós per la situació excepcional del coronavirus, es va comprovar que 119 cries òrfenes de falcia van ser acceptades i criades sense cap problema. Si s’haguera pogut instal·lar una càmera en un dels nius de falcia, tal com es va fer l’any 2019, amb el vídeo-seguiment dels pollets haguérem tret més informació i, pot ser, les dades no serien les mateixes.
El que sabem és que, de les 30 restants, huit les van trobar mortes, possiblement atropellades. Les altres 22 van caure del niu, les criaren a mà i posteriorment les alliberaren. Estes dades mostren un índex d’acceptació de pollets de falcia del 80% i reflectixen un any més l’èxit d’este projecte.
Però, a banda de les falcies recol·locades, 30 pollets van ser alliberats una volta consideraren que tenien qualitats de volar i possibilitats de sobreviure, 6 es traslladaren al centre de recuperació i uns 25 pollets van morir després de ser atesos pels nostres companys. Tot açò fa un total de 210 falcies ateses, amb diverses malalties com desnutrició, ossos trencats, pneumònia, infecció de gola, malalties de plomatge, hipotèrmia, etc.
A més a més, sense poder fer res per ells, es trobaren 57 pollets morts al sòl o als seus nius, alguns per atropellaments, altres per deshidratació.
Les xifres presentades per a l’any 2020 han estat molt elevades i, d’igual manera que anys anteriors, no es va observar un descens en el nombre de parelles nidificants.
Perspectives de millora
Perspectives de millora
Amb l’última campanya, s’han identificat dues necessitats importants a considerar per millorar el projecte.
Per una banda resulta imprescindible profunditzar en les labors d’investigació en la recol·locació. A hores d’ara, hem vist que la tècnica d’adopció de falcies per altres adults funciona, però també que a voltes fracassa. Seria interessant, en este cas, augmentar les experiències de treball per tindre un major volum de dades i també conéixer quins són els casos en els quals l’experiència és i no és un èxit.
Per l’altra, precisament per la gran quantitat de pollets que s’han d’atendre, que augmenta a cada any que passa, necessitem més voluntariats i també més mitjans materials, com per exemple plataformes o cistelles elevadores per incrementar l’accessibilitat als nius.
