Més enllà de la COP 25: Els pobles pel Clima
Les decisions unilaterals del govern xilé de Sebastián Piñera de cancel·lar la celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) a Xile, ignorant als moviments socials xilens i de la resta d’Amèrica Llatina i el seu treball previ de mesos, i del govern de Pedro Sánchez d’acollir l’esdeveniment obliguen als moviments socials de l’Estat espanyol a prendre un relleu sobre el qual no hem sigut consultats, en un marc temporal quasi inassumible per a garantir una participació i contestació social adequades.
Sent conscients del clar eurocentrisme que implica la celebració d’una COP en un país europeu per tercer any consecutiu, acceptem el repte d’articular protestes i crítiques contra estes polítiques com una enorme responsabilitat. Ho fem des de la ràbia i impotència davant les injustícies i atrocitats que s’estan cometent contra el poble xilé, des de la solidaritat i suport enfront de la decisió de continuar amb la celebració de la Cimera dels Pobles i de la Cimera Social per l’Acció Climàtica a Xile, i des de la determinació d’intentar generar un espai on la seua veu també puga ser escoltada.
Condemnem de forma taxativa i sense embuts la violació de drets humans a Xile i exigim el seu cessament. La declaració de guerra contra el poble xilé per part del seu govern és un atac a la democràcia i a la lluita per la justícia social. Demandem que els responsables d’esta repressió siguen sancionats. Volem posar sota el focus que la protesta social a Xile i en altres llocs del món és també l’expressió de la crisi ecològica. El paradigma del creixement econòmic il·limitat està estavellant a la humanitat contra uns límits planetaris que des del sistema econòmic s’insistix a invisibilitzar.
Vivim temps convulsos d’autèntica emergència ecològica, climàtica i social. El diagnòstic científic és diàfan respecte a la gravetat i la urgència del moment. El creixement econòmic es produïx a costa de les persones més vulnerables: les persones racialitzades, les persones indígenes, la pagesia, les persones empobrides, les persones migrants, les persones LGBTI i queer, les comunitats d’avantguarda en resistència… I es produïx també a costa del nostre entorn, les altres espècies i els ecosistemes. Les dones, que formen part de tots estos col·lectius, es veuen afectades diferencialment i són víctimes de les pitjors conseqüències del model capitalista cisheteropatriarcal.
Com a activistes amb base en l’Estat espanyol i la Unió Europea (UE), volem assumir la responsabilitat de denunciar el paper explotador de les regions enriquides del món i el seu protagonisme en la generació de “zones de sacrifici” en països empobrits, a través de l’extractivisme energètic, material i cultural, que destruïx comunitats i béns comuns. Estem vivint en països que impulsen el consum i la destrucció de la humanitat i la natura, imposant els nostres models i visions del món en altres parts del Planeta.
Des d’estos mateixos països, que posseïxen una gran capacitat militar (especialment armament nuclear), s’impulsa un nou concepte de securitització climàtica per a protegir els seus interessos per mitjà de l’ocupació d’importants nínxols de poder i deixant el control de tecnologies clau per a la transició energètica en mans de grans empreses de seguretat, mentre s’incrementa la militarització de les fronteres i s’acaparen terres per tot el planeta. El Canvi Climàtic continuarà alimentant conflictes armats i guerres a gran escala i violència entre comunitats. Des d’esta posició privilegiada, ens comprometem a assumir la responsabilitat del nostre passat comú, present i futur. Ens rebel·lem per a canviar este sistema letal.
És necessari desemmascarar la hipocresia de governs que fa dècades que fracasses en les negociacions climàtiques, al mateix temps que blinden tractats comercials i d’inversions com a eines de dominació del capital, dirigits a perpetuar el desequilibri de poder que permeten el luxe d’unes poques persones a costa del sofriment de la majoria, acaparant, privatitzant i finançanitzant cada vegada majors esferes de la vida. Estos mateixos governs alimenten la indústria fòssil amb subsidis milionaris i protegixen i rescaten bancs fòssils que es lucren amb la crisi climàtica i la devastació ambiental i social.
El paper de les empreses transnacionals espanyoles i europees en regions com Amèrica Llatina han suposat una prolongació de la llarga nit dels 500 anys de colonialisme, acreixent la crisi ecològica i minant les possibilitats de sobirania dels pobles. Xile, hui, és l’expressió del cansament de les polítiques neoliberals i extractivistes en tot el continent. Amèrica Llatina és Xile i Xile és Amèrica Llatina.
Creiem en la justícia climàtica com l’eix vertebrador de la lluita social del nostre temps: perquè la sostenibilitat és impossible sense justícia social, i la justícia no existix sense un respecte a tots els éssers que viuen en el Planeta. La justícia climàtica és el paraigua més ampli que existix per a protegir sota la seua esfera tota la diversitat de lluites per un altre món possible: ecologisme, activisme climàtic, feminisme, LGBTIQ+, sindicalisme, antiracisme, antifeixisme, antimilitarisme, moviments decolonials, moviment indígena, moviment llaurador, moviment rural… Promovem la justícia climàtica com un moviment de moviments en el qual càpien molts mons diversos.
Ens comprometem a treballar per a donar visibilitat a les demandes que garantisquen una transició justa realitzada amb la rapidesa suficient, per a evitar noves catàstrofes, com un calfament per damunt dels 1,5ºC o el col·lapse dels ecosistemes i la societat. És necessari prendre decisions basades en la ciència; la comunitat científica ja ha indicat amb claredat la necessitat de deixar la major part dels combustibles fòssils en el subsol, sense extraure, per a aconseguir una reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que estiguen a l’altura del repte climàtic. Per això ens rebel·lem contra els models extractivistes relacionats amb la producció i consum d’energia fòssil a tot el món, així com rebutgem també amb especial èmfasi l’ús civil i militar de l’energia nuclear.
Instem a un canvi radical en el model de mobilitat que conduïsca a la reducció del transport massiu de mercaderies i persones, causants entre altres problemes de la turistificació i gentrificació exacerbades a les ciutats, on generen greus desigualtats socials. El model de transport ha de pal·liar al mateix temps el creixent aïllament del medi rural, una de les causes del seu progressiu despoblament.
Denunciem els intents de promoure falses solucions com les basades en la geoenginyeria, que pretenen mantindre l’statu quo de l’actual sistema productiu, allunya el focus de les vertaderes solucions i amenaça, a més a més, amb desiguals impactes a escala planetària, que novament sacrificarà primer a les comunitats més desfavorides.
Denunciem també la imposició d’un model de producció i consum que no reconeix l’alimentació com un dret i que és corresponsable de la crisi climàtica i de biodiversitat i condemna a la fam a més de 800 milions de persones. Exigim una transició agroecològica que impulse sistemes justos i sostenibles, que respecten la sobirania alimentària dels pobles.
D’igual forma, denunciem la imposició d’un model de producció i consum basat en “usar i tirar” i que afecta una vegada més a les persones més empobrides. Les quantitats ingents de residus produïts pels països enriquits són traslladats en la seua major part a països del Sud, obligant a viure en una espiral de pobresa, violència i condicions insalubres a les comunitats i col·lectius més vulnerables que habiten estos llocs.
D’altra banda, l’explosió social xilena i la seua brutal repressió ens mostra que la crisi civilitzatòria que vivim és també una crisi democràtica. Necessitem avançar cap a la construcció de models més democràtics de societat, que garantisquen la presa de decisions col·lectives posant el bé comú en el centre. En este sentit, la decisió de traslladar la COP25 a Madrid suposa també un minvament democràtic en comprometre els treballs de mesos de nombroses xarxes, col·lectius i organitzacions de tot el món que no podran ara participar de la forma que haurien desitjat.
Ens solidaritzem amb els qui més patixen, amb les persones treballadores i amb les comunitats que estan en primera línia de resistència en tots els continents. També ens solidaritzem amb els qui menys han participat a alimentar la crisi climàtica i més acusen els seus impactes. Donem suport a totes les persones de qualsevol gènere, origen, llengua, raça, ètnia, capacitat física, orientació sexual, experiència, edat i creença.
Fem una crida a persones i col·lectius a rebel·lar-se enfront d’un sistema capitalista opressor que expulsa cada vegada a més persones (moltes de les quals es veuen obligades a migrar dels seus territoris) i exhaurix de forma creixent les bases que sostenen la vida. Fem una crida a participar en la resposta social a la COP25 i a teixir xarxa i construir comunitat enfront d’una crisi climàtica que és sol el símptoma més visible d’un sistema profundament injust.
Convidem a totes les persones i col·lectius que se senten interpel·lats per estes demandes a participar en la construcció de la Cimera Social pel Clima, per a rebel·lar-se, proposar i teixir comunitat. Enfront de la creixent repressió i les estratègies per a dividir i desmobilitzar als moviments, mostrarem més unitat que mai en la lluita comuna per la justícia.
