Pego Viu, Acció Ecologista Agró i Salvem la Vall anunciem accions judicials després d’acusar la Confederació de limitar només el reg agrícola, i no el consum urbà, i els ajuntaments de “deixació de funcions”
Algunes de les entitats i plataformes de defensa del territori més significatives de la Marina Alta advertim que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) no està actuant per pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència per la pitjor sequera dels darrers 33 anys que el propi organisme va declarar el 21 de març passat.
Pego Viu, Acció Ecologista Agró i Salvem la Vall fem èmfasi en que la CHX ha delegat als ajuntaments la implementació de mesures, protegint-se del que venim denunciant de fa mesos: la falta d’actuacions fermes d’este organisme per limitar ja no el consum agrícola, sinó l’urbà, que és més preocupant per l’increment de la població i per tant del consum d’aigua amb l’arribada dels turistes de la Setmana Santa i l’estiu.
En l’àmbit urbà, creiem que la CHX manté un incoherent silenci davant la reactivació dels nous plans urbanístics a tota la comarca, com el camp de golf i la macrourbanització Penya Roja de Pego o el macroPAI Medina de Llíber, amb milers de vivendes.
El cas de la Marjal
De fet, el Pla de Sequera Especial, que és el full de ruta que la Confederació marca als ajuntaments, ja insta el reforç de la vigilància per a la conservació dels ecosistemes aquàtics i protecció d’aiguamolls i espècies fluvials, així com fiscalitzar l’impacte de altres mesures sobre el medi natural, amb especial atenció a la Marjal de Pego-Oliva. Este pla considera que el paratge pot patir episodis crítics.
El cas de Llíber
Pel que fa al cas de Llíber, Acció Ecologista Agró ja denunciava davant la Confederació la seua preocupació per la situació de dèficit hídric comarcal i particularment pel pou de Parcent, ja que les demandes d’aigua dels darrers cinc anys han excedit els volums autoritzats, tant per Llíber com per Xaló. A més, altres pous disponibles no compleixen amb els paràmetres de potabilitat establits per la legislació corresponent.
Responsables dels danys
Davant d’esta situació, les entitats ecologistes alertem la CHX, els respectius ajuntaments autors de la concessió de les llicències i la mateixa Conselleria de Medi Ambient com a agent principal custodi del comú, que seran responsables dels danys que es puguen causar al territori. A més, les plataformes ecologistes emprenem les accions judicials en defensa del benestar general i de l’adequada protecció del domini públic hidràulic, la satisfacció de les demandes d’aigua i l’equilibri i l’harmonització del desenvolupament comarcal amb el medi ambient, com dictamina la Llei d’Aigües.
