Volem transmetre la nostra solidaritat amb tota la gent que ha lluitat, lluita i lluitarà per salvar i recuperar el Mar Menor
Si algú pot comprendre i compartir la impotència que actualment viu la ciutadania de Múrcia que lluita per a salvar el Mar Menor, eixos són les i els ecologistes que en la dècada dels 70 del segle passat van alçar la veu per a alertar del col·lapse de l’Albufera de València. Ecologistes i també membres de la comunitat universitària van avisar de l’imminent risc d’eutrofització de les aigües de l’Albufera. Però, les administracions de la dictadura franquista no vam moure ni un dit per a evitar-ho. 50 anys després, malauradament, la història s’ha repetit al Mar Menor, malgrat viure ja en democràcia.
Salvant les distàncies i les diferències entre l’Albufera de València i el Mar Menor, trobem massa similituds en el seu procés d’eutrofització. I, amb impotència, hem de lamentar que el col·lapse que va patir l’Albufera en 1972, pel vessament incontrolat d’aigües industrials i urbanes sense depurar, no haja servit com a aprenentatge per a evitar el del Mar Menor. En este cas, pel vessament principalment d’aigües carregades de nitrats i fosfats des d’explotacions agrícoles.
Des d’Acció Ecologista-Agró considerem que no hi ha cap excusa possible que justifique la situació actual del Mar Menor. Més encara quan des del moviment ecologista i des de la comunitat científica les alertes han sigut constants. Especialment des de 2016, quan es va iniciar el seu procés de col·lapse. Per desgràcia, estes alertes han sigut ignorades i han primat els interessos econòmics del sector agrícola i també del turístic i el de la construcció.
Volem transmetre la nostra solidaritat amb tota la gent que ha lluitat, lluita i lluitarà pel Mar Menor. I, fruit de l’aprenentatge del cas de l’Albufera, on trobem signes de recuperació en espais com el Tancat de la Pipa, on s’han aplicat mesures de gestió adequades i ha entrat aigua en quantitat i de bona qualitat, volem llançar un missatge d’esperança: les zones humides tenen una gran capacitat de recuperació i encara som a temps de salvar i restaurar els valors mediambientals del Mar Menor.
Tanmateix, no serà fàcil. De fet, l’Albufera de València, 50 anys després del seu col·lapse, encara no s’ha recuperat. Ha millorat, sí. Però, estem lluny de tindre una llacuna amb aigües cristal·lines i en el seu estat òptim de conservació. I el motiu és la manca de polítiques valentes, ja que continuem sense dotar al parc natural més important del País Valencià del cabal d’aigua de qualitat que necessita i sense finalitzar la xarxa de sanejament per a impedir l’entrada d’aigua sense depurar.
Per tant, el futur del Mar Menor dependrà en gran mesura de les polítiques que s’apliquen a partir d’ara. Dotar-lo de personalitat jurídica, com demana la societat civil a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) actualment en curs, seria un pas important per a la seua recuperació. De fet, esta és una proposta que, com la manifestació a Múrcia del pròxim 7 d’octubre, compta amb el suport d’AE-Agró.
Declarar les llacunes costaneres, cas del Mar Menor o l’Albufera, com a hàbitats en perill de desaparició per l’actual Emergència Climàtica i la pèrdua de biodiversitat que patixen, tal com reivindiquen els companys de SEO/BirdLife i Ecologistas en Acción, també seria un pas important que, per descomptat, compta amb el suport d’AE-Agró.
A més a més, el Mar Menor, així com la resta de zones humides i ecosistemes aquàtics de l’Estat espanyol, necessiten per a la seua supervivència que les diferents administracions públiques respecten els objectius de la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea (UE). Esta normativa comunitària perseguix preservar el bon estat ecològic de les nostres masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, i impulsar, si és necessària, la seua recuperació. I, si l’haguérem complida i respectada, el Mar Menor no hauria col·lapsat i l’estat de conservació de l’Albufera seria prou millor que l’actual.
Finalment, des d’AE-Agró volem llançar una important alerta. No podem repetir amb el Canvi Climàtic l’error d’ignorar i obviar les alertes ecologistes i científiques, com ha passat amb el Mar Menor. Com hem explicat, fruit de l’aprenentatge del col·lapse de l’Albufera, se sabia que el del Mar Menor era qüestió de temps. I cap administració ha actuat per a evitar-ho. Amb el Canvi Climàtic, el major desafiament que afrontem actualment com a espècie, repetir este error pot arribar a comprometre la nostra supervivència i la de la vida al Planeta.
