Compartim este document que compta amb l’adhesió d’AE-Agró
La llavor d’esta declaració va ser la Jornada d’Iniciatives i Xarxes de Custòdia del Territori, cita celebrada el passat 26 d’octubre en el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) per a generar un espai de trobada entre entitats de custòdia, xarxes de custòdia d’altres àmbits i administracions. L’objectiu de la jornada, organitzada per Avinença, l’Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori, va ser promoure la participació en xarxa i la utilització de la custòdia del territori com a estratègia de conservació participativa dels valors i recursos naturals, culturals i paisatgístics.
La participació en la Jornada d’Iniciatives i Xarxes de Custòdia del Territori va ser alta, amb un total de 40 persones, representants de 16 entitats no governamentals, una ecoaldea, dues plataformes de tercer ordre de xarxes de custòdia del territori i la presència de representants de la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Acció Ecologista-Agró va participar en esta cita presentant el treball desenvolupat en el projecte de custòdia del Paratge Natural Municipal de La Costera de Puçol (Horta Nord, València).
Les entitats que vam participar en la jornada reconeixem que la custòdia del territori reforça el nou paradigma de la conservació de la biodiversitat basat en la governança basada en la participació, que busca el consens de totes les parts implicades per tal de garantir el compliment dels objectius de conservació a llarg termini. També reconeixem que la conscienciació i participació activa de la ciutadania en activitats de conservació i protecció dels valors i recursos és una característica intrínseca de les entitats de custòdia del territori.
A més a més, el treball de les entitats de custòdia és fonamental per assolir Objectius de Desenvolupament Sostenible com són Ciutats i comunitats sostenibles (11), Producció i consum responsables (12), Acció pel Clima (13), Vida Submarina (14); Vida d’ecosistemes terrestres (15) i Aliances per a aconseguir els objectius (17). Per altra banda, hem de reconéixer que l’administració per si sola no és capaç d’afrontar el repte de la conservació amb èxit, ja que existix una gran part del territori en mans privades amb uns valors mediambientals, culturals i paisatgístics que cal preservar. A més a més, la població i les entitats han jugat, històricament i en el present, un paper clau, tant és així que sense elles la situació actual seria desastrosa.
Per tant, no podem assumir que les administracions públiques siguen les úniques que han de preocupar-se per la conservació del territori. En canvi, poden ser de gran ajuda i facilitar l’entrada d’altres models de gestió per a garantir el bon ús i la conservació en una gran part del territori. Per a això, existix la necessitat d’establir línies de suport econòmic, subvencions i estímuls fiscals per part de la Generalitat Valenciana que contribuïsquen a consolidar l’aplicació de la custòdia del territori. La manca de finançament posa en perill l’estat de conservació d’espècies, hàbitats i processos ecològics al territori.
Vivim en temps de crisi, la crisi ecològica creada com a conseqüència d’un model que prioritza totes les actuacions en benefici del creixement de l’economia davant de la gestió sostenible dels recursos naturals i dels serveis ecosistèmics que proporcionen. La custòdia del territori contribuïx a crear ocupació de qualitat vinculada a l’equilibri territorial, la producció agrícola, la transformació dels seus productes i els serveis de turisme sostenible, entre altres. Hi ha multitud d’activitats i usos del territori que són compatibles amb la conservació dels valors ambientals, culturals i paisatgístics. La custòdia del territori permet desenvolupar models de gestió basats en la funcionalitat del territori.
La custòdia del territori, com la resta dels mecanismes de participació ciutadana, són espais d’experimentació i cultura democràtica, que eduquen per igual a actors públics, funcionariat i ciutadania. Els instruments de planejament territorial, ambiental i urbanístic han d’oferir la possibilitat d’implementar estos mecanismes de participació ciutadana.
La custòdia del territori a la Comunitat Valenciana
Actualment hi ha comptabilitzades 26 entitats de custòdia, que mantenen 123 acords amb aproximadament un total de 2.630 hectàrees custodiades en punts estratègics de la Comunitat Valenciana. El territori custodiat ocupa ecosistemes fluvials, sistemes agrícoles, forestals, marins i aiguamolls d’alt valor ecològic. Estes dades mostren que la societat valenciana està protagonitzant interessants processos de participació ciutadana per a la governança ambiental, com són les nombroses iniciatives vinculades a la custòdia del territori que ja s’estan desenvolupant i el seu enorme potencial de cara al futur.
Avinença, l’Associació Valenciana de Custòdia i Gestió Responsable del Territori, és la xarxa autonòmica de custòdia reconeguda per la Plataforma de Custodia del Territorio, depenent de la Fundación Biodiversidad (Ministeri per a la Transició Ecològica). Avinença treballa per la custòdia del territori des de l’any 2005. Està formada principalment per entitats del Tercer Sector Ambiental, institucions públiques i persones compromeses amb el medi ambient i la gestió sostenible del territori.
El 6 de setembre de 2019, el Consell va presentar la declaració institucional d’Emergència Climàtica, assumint la responsabilitat de dotar d’un major impuls a la lluita contra el Canvi Climàtic i plasmant formalment l’Emergència Climàtica, per a abordar així la crisi ecològica i donar resposta a les demandes de la societat civil. Entre els compromisos de la declaració d’Emergència Climàtica destaca el d’augmentar la consciència de la ciutadania, generant una actitud crítica i transformadora de la ciutadania i de les administracions públiques a través de l’educació ambiental reglada i no reglada.
També destaca el compromís de coordinar-se amb la resta d’administracions estatals, autonòmiques i locals, alineades amb les directrius europees per a crear un entorn resilient tenint en compte la vulnerabilitat pròpia del nostre territori. Un altre compromís important de la declaració és el de posar en valor el paper dels recursos forestals i el territori rural com a embornals de carboni i per a frenar la pèrdua de biodiversitat, així com per a lluitar contra espècies invasores.
Finalment, entre els compromisos de la declaració d’Emergència Climàtica també trobem el de prestar especial atenció i garantir el paper en l’adaptació al Canvi Climàtic dels recursos hídrics i el cicle integral de l’aigua i el de treballar en el disseny d’una fiscalitat climàtica, entre altres, identificant i desbloquejant fons de finançament per a inversions en projectes de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic.
El context territorial de la Comunitat Valenciana és un punt calent de biodiversitat a escala planetària i per tant és responsabilitat de tots els sectors de la societat la seua conservació. Els serveis ecosistèmics que genera tota esta riquesa natural en forma de qualitat de l’aire, retenció de gasos de CO2 a l’atmosfera (amb la consegüent ajuda contra el fenomen del Canvi Climàtic), activitats turístiques, aliments, recreació paisatgística, equilibri emocional i felicitat sol passar desapercebuda i el seu manteniment en el nostre territori és clau per a les generacions esdevenidores.
La custòdia del territori en l’àmbit estatal i internacional
La repercussió de la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) de Madrid, que se celebrarà el pròxim mes de desembre, ha de ser igualada amb un programa d’accions específiques que no ha de deixar de costat les entitats que formen el Tercer Sector Ambiental. La Llei 42/2007 per a la Conservació de la Biodiversitat i el Patrimoni Natural establix que l’administració ha de fomentar la custòdia del territori. En este sentit, tant les comunitats autònomes, les diputacions i entitats locals hauran de continuar desenvolupant els marcs jurídics i fiscals d’acord amb este deure.
Els resultats del 5é Inventari d’Iniciatives de Custòdia del Territori a l’Estat espanyol, recentment publicat per la Fundación Biodiversidad, confirmen la destacada implantació d’esta eina, destacant la seua aplicació en espais de la Xarxa Natura 2000 de totes les comunitats autònomes i la seua creixent transversalitat, aplicant-se per a la conservació d’espais terrestres, agrícoles, fluvials, marins, espècies amenaçades…
La societat sempre camina per davant de l’administració i li va marcant el rumb per on ha d’avançar. La conservació dels principals espais naturals protegits del Planeta va ser reivindicada a l’origen per persones o associacions. Hui en dia continuem reivindicant models de conservació que van més enllà i que caminen cap a la participació i la cooperació entre entitats (públiques/privades) i persones per a assolir uns objectius comuns.
Les directrius internacionals per a la conservació de la Biodiversitat (Conveni Internacional per a la Biodiversitat, Estratègies Europees per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, el Conveni de Florència o Conveni del Paisatge, la Directiva d’Infraestructures Verdes, les directives de la Xarxa Natura 2000…) assenyalen que és imprescindible la col·laboració pública/privada per a aconseguir esta comesa. Caçadors, agricultors, ramaders, pescadors, administració, ONG, apicultors, turistes… han de ser els principals responsables de la conservació.
Totes les persones poden participar en els processos ciutadans i administratius, poden educar i influir a altres persones, a les seues famílies, amistats, poden contribuir amb les seues actituds a una millor eficiència energètica, hídrica, alimentària, de gestió de residus i de vincle amb la seua natura. I poden, a més a més, denunciar tot allò que supose una deterioració o mal al medi ambient. Una persona, independentment de la seua formació o edat, és un vigilant custodi de la nostra terra i ha de saber-se i fomentar-se.
El nostre compromís
Les entitats i persones signants de la Declaració pel reconeixement i l’impuls de la custòdia del territori a la Comunitat Valenciana ens comprometem a impulsar i difondre iniciatives de custòdia del territori a fi de millorar la protecció del nostre patrimoni natural, els seus processos ecològics i els innombrables serveis ecosistèmics dels quals depenen el benestar de tota la ciutadania, administració, persones propietàries i usuàries.
També ens comprometem a continuar donant suport i duent a terme projectes de mitigació i adaptació al Canvi Climàtic i conscienciant sobre la necessitat d’un canvi de model de producció i consum, que permeta reduir la nostra petjada i frenar la pèrdua de biodiversitat.
Un altre dels nostres compromisos és el de fomentar un model de governança basat en la col·laboració ciutadania-administració, sent conscients del necessari esforç d’aprenentatge que ha de portar amb si per a tots els agents implicats. A més a més, volem fomentar en la pràctica, a través de la universalitat de les nostres accions, la inclusió de la ciutadania com a agents fonamentals en la custòdia del territori. Les persones presents a la Comunitat Valenciana han de ser conscients del seu rellevant paper com a custòdies del territori que habiten, ja que és responsabilitat de tothom vetlar per la conservació i cura de la natura i recursos naturals, culturals i paisatgístics del nostre territori.
Finalment, ens comprometem a treballar en forma de xarxa per tal d’ampliar els àmbits d’actuació, la base social, el reconeixement públic i l’optimització dels recursos. Convidem a les entitats que treballen per a conservar els recursos i valors naturals, culturals i paisatgístics de la Comunitat Valenciana interessades en esta declaració a adherir-se públicament i a sumar esforços per a continuar treballant per esta ferramenta de conservació participativa.
