Afecció que es deu a criteris exclusivament econòmics i contravé la Llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica
La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, formada per quaranta-quatre organitzacions entre les quals es troba Acció Ecologista-Agró, denuncia el repartiment desigual entre els diferents municipis, comarques i províncies dels projectes de tramitació de les plantes fotovoltaiques. De fet, després de la quantificació realitzada per la Coordinadora, es constata que tan sols dos comarques (Vall de Cofrents-Aiora i Alt Vinalopó) tenen la mateixa potencia de tramitació que tota la província de Castelló, o la meitat de les de València o Alacant.
La desigualtat en el repartiment és una dada cabdal, car les plantes fotovoltaiques creen molts pocs llocs de treball en les comarques en què s’implante, i en ocasiones els poden destruir. Des de la Coordinadora apostem per repartir este cost de destrucció de llocs de treball entre totes les comarques, o inclús que les més poblades siguen les que facen un major esforç. A més a més, a major distància entre els centres de producció i de consum es produeixen majors pèrdues d’energia, xifrades en un 10%, siga pel transport o pel canvi a mitja tensió i baixa. En este sentit la instal·lació sobre el lloc de consum és la més convenient.
Les causes d’este greu desequilibri en el repartiment son exclusivament econòmiques: els projectes es dirigeixen a determinades comarques i municipis pel preu del sòl, sent el sistema de secà i l’estructura de propietat de latifundi els factors determinants. Però amb este model de repartiment de renovables s’agreuja la tendència a la despoblació i a treure terreny a l’agricultura, en àrees on este sector econòmic és prioritari. Una vegada més, les zones rurals veuen arrasat el seu territori per a mantenir un nivell econòmic insostenible.
No obstant això, la preeminència del benefici econòmic contravé la Llei estatal de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que en l’article 25 expressa que la implantació de plantes fotovoltaiques “perseguirà revertir part de lariquesa que genera en el territori on es faça l’esmentat desplegament per a activar l’economia i combatre el declivi demogràfic”. Difícilment es podrà complir amb aquest objectiu perquè fins ara la normativa tan sols preveu un canon del 2% de les obres d’edificació i implantació, deixant-ne fora els costos d’instal·lació. Poc s’ingressarà enles arques dels municipis per a reactivar l’economia i combatre la despoblació, ben al contrari, probablement es pot agreujar la problemàtica.
Enorme desequilibri territorial
La comarca amb major potencia en MW en tramitació és l’Alt Vinalopó, amb 1866,56 MW, quasi la meitat de la potència en tramitació que el conjunt de la província d’Alacant o de la de València, ja que ambdós tenen unapotència en tramitació d’uns 4000 MW. La segueix en la llista, amb 1102 MW, el Vall de Cofrents-Aiora, amb una quarta part de la potència de tota la província de València. En tercera posició està el Vinalopó Mitjà amb 988,70 MW de potència en tramitació. Les comarques de l’Alacantí, la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i el Baix Segura tenen plantes el conjunt de les quals en potència es troba entre 500 MW i 800.
Per contra hi ha un seguit de comarques, algunes de les quals entre les més pobles, que no tenen cap planta fotovoltaica. La més significativa la de València ciutat i l’Horta Oest, seguides de la Safor, la Marina Alta i la Ribera Baixa.
Igualment hi ha comarques molt poblades amb una quantitat de plantes molt reduïda, com l’Horta Nord, quenomés té una planta en tràmit a Montcada de 3MW, l’Horta Sud amb tres plantes i un conjunt de 8 MW. Malgrat l’escassa població, el Racó d’Ademús i l’Alt Millars tampoc no tenen plantes fotovoltaiques en tramitació.
Per municipis, l’afecció és igualment desequilibrada. Destaca Villena com a municipi més afectat, amb 21 plantesen tramitació que ocuparan 1972 hectàrees, per a un conjunt de 1117 MW de potència. És a dir, més de la meitat d’allò previst per a tota la província de Castellló, i un quart de les d’Alacant iValència.
Altre cas extrem és Requena, amb 16 plantes que ocuparien 1261 hectàrees per a 575 MW. Es tracta d’un cas particularment dolorós, car la vinya per a la transformació en vi crea sis llocs de treball per cada 100 hectàrees, mentre que les plantes fotovoltaiques tan sols un lloc per la mateixa superfície.
Per damunt dels 400 MW de potència prevista es troben Monòver, Aiora i Oriola, i dels 300 MW, Jarafuel, Zarra i Villar de l’Arquebisbe. En l’extrem oposat està la ciutat de València, on es concentren les empreses i institucions que defensen aquest model, amb cap projecte en tramitació. Pel que fa a les altres dos capitals provincials, Alacant tramita diverses plantes amb una potència de 182 MW i Castelló de la Plana de 12 MW.
Per últim, per províncies, al territori de la província d’Alacant s’estan tramitant plantes amb un total de 4564MW, a València 4094,46 MW y a Castelló 1016,97 MW.
