El sabor amarg d’AE-Agró després de l’última reunió de la Junta Rectora del Parc Natural
- Les ecologistes consideren més urgent l’establiment de limitacions i controls efectius davant les pressions ja existents que soscaven la bona conservació de l’aiguamoll
El passat 10 d’octubre, va tindre lloc una nova reunió de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, on es va abordar, entre altres assumptes, la proposta de declarar l’àrea com a Reserva de la Biosfera. Des d’Acció Ecologista-Agró, hem expressat el nostre escepticisme davant aquesta iniciativa, considerant que, sense mesures addicionals i compromisos clars, la declaració no garantiria una millora real en la qualitat de l’aigua ni en la gestió integral del parc.
Un dels principals punts de preocupació és el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua. Segons els últims informes de qualitat de l’aigua al parc, l’Albufera continua enfrontant alts nivells d’eutrofització, amb un excés de nutrients, fitoplàncton i contaminants que afecten la biodiversitat i la salut de l’ecosistema. Els mesuraments de clorofil·la-a en el llac, un indicador clau d’eutrofització, van aconseguir en 2023 una mitjana de 147 µg/L, molt per damunt del límit considerat acceptable, la qual cosa assenyala una tendència preocupant a la deterioració. Si la declaració de Reserva de la Biosfera no ve acompanyada de plans estrictes per a revertir aquesta situació, ens preguntem: en quina mesura beneficiarà al parc natural?
La gestió agrícola: entre restriccions i concessions
Quant a la postura dels arrossers, existeix una preocupació notable sobre com la declaració de la Reserva de la Biosfera podria comportar normatives més restrictives. No obstant això, considerem essencial qüestionar la percepció d’aquestes “restriccions” en un context on es continuen utilitzant productes químics perillosos per a l’ecosistema. Durant 2023, el parc va detectar en les seues aigües residus de fungicides i herbicides com el Azoxistrobin, utilitzat en tractaments aeris contra plagues dels arrossars. Aquest compost va superar al setembre el llindar de risc crònic per als organismes aquàtics, establit en 0,32 µg/L. A més, productes com Bentazona i Glifosato, que també apareixen en les analítiques de l’aigua, són especialment nocius per a un ecosistema ja degradat com l’aiguamoll de l’Albufera. Aquests herbicides, en ser altament solubles en aigua, poden filtrar-se en el sòl i contaminar les aigües subterrànies, agreujant l’eutrofització i reduint la biodiversitat aquàtica. En particular, el glifosato pot alterar la flora i fauna autòctones, afectant la salut d’aquesta zona humida; mentre que, per part seua, la bentazona contribueix a l’acumulació d’altres contaminants en l’aigua, empitjorant la qualitat de l’ecosistema.
Els arrossers, d’altra banda, compten amb la possibilitat de cremar la palla de l’arròs, un procés que ha generat crítiques tant pel seu impacte ambiental com per la laxitud dels controls. Més encara enguany amb l’eliminació de la zonificació de l’espai natural. Trobant-nos, sense cap sorpresa, en la mateixa paradoxa de sempre: mentre que el parc enfronta un seriós desafiament per a millorar la qualitat de les seues aigües, aquests privilegis persisteixen i creixen.
Com bé és sabut, Acció Ecologista-Agró ha expressat reiteradament la seua preocupació per la crema de la palla d’arròs degut a l’impacte negatiu que genera en la qualitat de l’aire i l’ecosistema de l’Albufera. Al que se suma ara el desassossec provocat per falta de control efectiu. Davant aquest conflicte, com a alternativa a les cremes, cal recordar que des d’AE-Agró vam impulsar fa 11 anys el Banc de palla, un projecte sense ànim de lucre i d’esperit reivindicatiu que facilitava l’accés i aprofitament de la palla, per a la transformació d’aquest residu en un recurs de gran valor, sense passar per la (in)necessitat de convertir-ho en un problema ambiental i de salut pública. Encoixinament per a l’ús agrícola, llit per al bestiar o la bioconstrucció, juntament amb la seua incorporació al sòl, han sigut algunes de les utilitats que se li han donat a la palla durant l’activitat del Banc i que, sens dubte, han ajudat a reduir les emissions contaminants, oferint per consegüent, beneficis ambientals per a l’entorn de l’Albufera, l’agricultura, la ramaderia i totes les valencianes i els valencians. Malgrat això, la gran aposta continua sent la crema.
Turisme: la falta de regulació adequada
L’estat de deterioració significativa que enfronta l’Albufera a causa dels processos contaminadors esmentats no fa més que agreujar-se amb el flux creixent de visitants que acudeixen a zones emblemàtiques com El Palmar, el Racó de l’Olla i la Gola de Pujol, que no compten amb estudis actualitzats sobre la seua capacitat de càrrega. L’augment descontrolat del turisme exerceix una pressió addicional sobre els recursos naturals i la biodiversitat de l’aiguamoll, impactant negativament en àrees que ja es troben altament vulnerables. Des d’Acció Ecologista-Agró, advertim que la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera, sense una planificació adequada de l’impacte turístic, podria resultar contraproduent, atraient encara més visitants i empitjorant la situació. Abans de promoure el creixement del turisme, és crucial començar a avaluar seriosament les repercussions de l’actual massificació i desenvolupar mecanismes efectius de control. Perquè en la pròpia Memòria de Gestió del Parc Natural de l’Albufera de 2023 s’assenyala que, pese al creixent nombre de visitants que ja s’està donant, no s’han implementat limitacions efectives per a mitigar les afeccions ambientals. Generant aquesta situació un estrés addicional al parc.
Des d’Acció Ecologista-Agró continuem exigint que la declaració de l’Albufera com a Reserva de la Biosfera vaja més enllà d’un simple reconeixement, i que vinga acompanyada d’accions concretes que apunten a la millora real de l’ecosistema. Això implica una major vigilància sobre les activitats agrícoles, turístiques i de caça, i el compliment estricte dels objectius ambientals fixats per la Directiva Marc de l’Aigua. Sense compromisos ferms en aquesta direcció, qualsevol millora serà insuficient per a garantir la sostenibilitat de l’aiguamoll en el llarg termini.
