Les entitats signants del document reclamen un model de mobilitat que prioritze aquells mitjans de transport més sostenibles en compte de grans infraestructures de transport contaminants
L’ampliació de l’aeroport de Barajas anunciada per Pedro Sánchez en la passada edició de FITUR ha generat un important rebuig social. Amb el títol “NO a l’ampliació de l’aeroport de Barajas. NO a les megainfraestructuras de transport”, 87 entitats diverses —socials, veïnals, ecologistes, sindicals i polítiques—, entre les quals es troba la Comissió Ciutat-Port de la qual forma part Acció Ecologista-Agró, van enviar el passat 20 de febrer una declaració conjunta tant a Pedro Sánchez, president del Govern, com a Óscar Puente i Teresa Ribera, ministres de Transports i Mobilitat Sostenible, i de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, respectivament.
En la missiva, les entitats signants han mostrat de manera formal la seua oposició als plans de l’Executiu tant per a augmentar la capacitat de trànsit aeri de l’aeroport com per construir una ciutat aeroportuària en el marc d’una nova megaoperación urbanística de caràcter especulatiu.
L’ampliació de l’aeroport de Barajas s’articula entorn de dues actuacions principals. D’una banda, tal com es recull en el Document de Regulació Aeroportuària (DAURA) 2022-2026 aprovat al setembre de 2021, Aena té previst unificar les actuals terminals 1, 2 i 3 i ampliar la T4 i el seu satèl·lit. Igualment, es contempla la construcció de nous aparcaments, un de tres plantes amb capacitat per a 1.000 vehicles per a empreses de lloguer de cotxes i VTC, i un altre de cinc plantes amb 2.000 places per a cotxes privats.
També es preveu la connexió amb trens AVE des de l’estació de Chamartín, encara que esta mesura no s’inclou en el DAURA. Segons l’anunci realitzat per Pedro Sánchez el passat 26 de gener, l’objectiu últim d’estes intervencions és augmentar la capacitat de gestió de l’aeroport fins als 90 milions de passatgers/any en 2031, un 28% per damunt de la capacitat actual de la infraestructura.
L’ampliació de l’aeroport de Barajas podria fer augmentar les emissions de la infraestructura fins a un 35%
D’altra banda, de manera complementària a l’ampliació de la capacitat de l’aeroport, Aena pretén dur a terme una important operació immobiliària orientada a l’edificació de 323 hectàrees (2,1 milions de m²) de sòl públic per a usos logístics, aeronàutics, terciaris, residencials i d’oci. És a dir, podria albergar un desenvolupament urbanístic de dimensions similars a les de l’Operació Chamartín (actual Madrid Nou Nord), sent fins i tot equiparable el model d’execució. L’ens públic adjudicaria el sòl i l’aprofitament urbanístic a entitats privades.
En la seua carta dirigida als membres de l’Executiu, les organitzacions signants argumenten, en primer lloc, el seu rebuig a estos plans per la seua incompatibilitat amb els compromisos de reducció d’emissions contrets per l’Estat espanyol. Així, mentre l’el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023-2030 ha fixat un objectiu de reducció de les emissions GEI del sector transporte a Espanya en un 46% en 2030, l’ampliació de l’aeroport de Barajas, que en 2019 ja va ser l’habitació més emissor de tota la UE, podria fer augmentar les emissions de la infraestructura fins a un 35%, segons un estudi d’Ecologistes en Acció.
Contaminació atmosfèrica, contaminació acústica, afeccions a la biodiversitat i patrimoni, s’incrementarien amb esta política de grans infraestructures que s’està expandint a l’Estat espanyol
Igualment, el potencial increment de les emissions de contaminants atmosfèrics com a òxids de nitrogen (NOx) o partícules en suspensió (PM) constitueix una altra de les preocupacions de les entitats signants del manifest. L’aeroport de Barajas és hui dia el principal focus emissor d’òxids de nitrogen de la Comunitat de Madrid i, segons l’estudi esmentat anteriorment, l’ampliació podrà elevar les emissions de NOx i PM un 30,12% i un 30,48%, respectivament.
Segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i l’OMS, en 2019 a Espanya es van registrar 23.300 morts prematures per exposició a PM2,5 i 6.250 per NO2. S’estima que 3,3 milions de persones viuen a 20 km o menys de l’aeroport de Madrid-Barajas, zona on es registren altes concentracions de partícules en suspensió. Altres impactes preocupants que s’agreujarien a conseqüència de l’ampliació, segons el parer de les organitzacions, serien els nivells de contaminació acústica, les afeccions a la biodiversitat i el patrimoni natural de la Comunitat de Madrid i els impactes econòmics negatius per als municipis pròxims a l’aeroport.
Contra les grans infraestructures de transport
Des d’una perspectiva més àmplia, les entitats signants s’oposen a la política del Govern d’ampliar o construir grans infraestructures de transport “que alimenten un model de mobilitat insostenible, basat en el consum de combustibles fòssils i destinat a alimentar un turisme de masses insostenible i a promoure la hipermobilitat i hiperglobalització de mercaderies, oblidant-se dels impactes ambientals i socials d’estes accions així com de l’augment d’emissions que suposen”.
En opinió de Pablo Muñoz, coordinador de l’Àrea de Mobilitat Sostenible d’Ecologistes en Acció, “l’ampliació de l’aeroport empitjorarà substancialment la qualitat de vida de centenars de milers de persones que viuen prop de l’aeroport i continuarà augmentant les nostres emissions, de manera contrària al que hauríem de fer. Lluny de ser una intervenció pensada en favor de l’interés general, este tipus de projectes provoquen un fort rebuig social. Les organitzacions signants del manifest reclamem polítiques que milloren la mobilitat quotidiana del conjunt de la població, així com oportunitats de desenvolupament social i econòmic respectuoses amb el medi ambient i la salut de totes i tots”.
Ací pots accedir al manifest i el llistat d’organitzacions signants.
