AE-Agró prepara accions jurídiques per a evitar la reiteració d’estos incompliments legals en el futur
La Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, a través dels serveis jurídics d’Acció Ecologista-Agró, ha pogut estudiar la tramitació del Decret llei 14/2020 de 7 d’agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables per l’emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica. Com a resultat, s’han descobert irregularitats durant el procés que no podem obviar i que ens obliguen a demanar una reunió amb les Conselleries amb competències en matèria d’energies renovables i a prendre accions legals.
Per començar, en el Decret llei no s’ha donat audiència a les associacions ambientals, i és una obligació que no es pot obviar. Així ho preveu la Llei 27/2006 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, i el Decret valencià 97/2010, d’11 de juny, del Consell, pel qual es regula l’exercici del dret d’accés a la informació ambiental i de participació pública en matèria de medi ambient de la Comunitat Valenciana. Ambdues normatives que desenvolupen a més, Directives Europees (Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE) i el Conveni d’Aarhus.
En cap cas existeix una excepció a aplicar el tràmit d’audiència, pel fet de ser un Decret llei. Parlem per tant, d’un tràmit que no es pot eludir, menys encara, quan este Decret llei va afectar aspectes substantius molt importants del medi ambient, com són la possibilitat d’establir macroplantes solars en zones protegides urbanísticament, zones de la xarxa natura 2000 o muntanyes declarades d’utilitat pública.
No obstant, esta manera d’actuar està sent habitual en la Generalitat Valenciana, tant que hem detectat més casos a banda d’este, aprovats a través de les lleis d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat, o altres. De fet, recentment CGT va denunciar l’aprovació de modificacions a la llei de caça amb contingut de molt dubtosa legalitat, i que tampoc havia oferit audiència a associacions ambientals.
A banta d’això, en la tramitació del Decret s’han ignorat els informes de protecció de la infancia i l’adolescencia així com els de gènere i familia. Al resoecte considerem que és un error intencionat no realitzar dita avaluació, i que havia d’haver-se fet. Perquè els efectes de la implantació de les energies renovables, en uns certs territoris, estan lluny de ser beneficiosos. Si foren molt beneficiosos se situarien a les ciutats i comarques costaneres. Però, com són projectes de dubtosa rendibilitat social, s’estan situant quasi únicament en zones rurals de l’interior. Ací és on les famílies, les dones de i els xiquets i joves de zones rurals es poden veure afectats negativament.
La instal·lació d’estes macroplantes, amb escassa ocupació, i fins i tot, en moltes ocasions restant ocupació, llevant atractius a viure en zones rurals, només pot afectar a estos col·lectius socials. En efecte, l’informe del Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, datat el 5 d’agost de 2020, reflectix el desig de dur a terme una transició energètica justa, malgrat que la ubicació quasi exclusiva en municipis de l’interior està generant l’efecte contrari:
“Les mesures contingudes en el present decret llei es configuren amb la finalitat d’impulsar una transició energètica neta, justa, fiable, i econòmicament competitiva, especialment important en l’escenari que es planteja una vegada superat l’estat d’alarma, que facilite la recuperació econòmica de la Comunitat.”
A pesar de totes estes incongruències, l’informe de l’advocacia de la Generalitat és molt superflu, i no entra a enjudiciar els aspectes més polèmics i qüestions de molt difícil encaix constitucional i al repartiment de competències amb la normativa estatal i comunitària. En este sentit, el Decret llei 14/2020 contempla la construcció de parcs solars en zones incloses en la Xarxa Natura 2000. Una figura de protecció europea establida en directives comunitàries i en la Llei 42/2007 de 13 de desembre de patrimoni natural i la biodiversitat.
Altrament, permet la ubicació d’estes instal·lacions industrials en muntanyes d’utilitat pública, contrariant la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de muntanyes, que en el seu article 39, estableix que les muntanyes d’utilitat pública es consideren sòl en situació rural, a l’efecte de què es disposa per la legislació estatal de sòl, i hauran de quedar preservats per l’ordenació territorial i urbanística, de la seua transformació mitjançant la urbanització. Així com la instal·lació en sòls no urbanitzables protegits pels Ajuntaments, fent fallida l’autonomia municipal, la legislació estatal de sòl, i les prescripcions d’impacte ambiental dictades en l’aprovació dels plans urbanístics.
Seguint esta línia d’irregularitats, és important mencionar que l’informe no analitza els articles que possibiliten que els promotors siguen beneficiaris de les expropiacions de terrenys per a establir parcs fotovoltaics (fins al 75% del total dels terrenys que necessite la planta).
Tot i això, es preveu l’aprovació pròximament d’un nou Decret llei en esta matèria. Fet que Acció Ecologista-Agró ha aprofitat per a recordar a la Generalitat que ha de realitzar un tràmit d’audiència a les associacions ambientals. Però, com és poc probable que es complisca la llei en este sentit, estem preparant actuacions jurídiques, davant els tribunals, per a evitar la reiteració dels exposats incompliments legals en el futur.
A més a més, com a resposta a esta situació, la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, a través d’AE-Agró, va demanar fa mes i mig, en nom de la nostra associació, una reunió conjunta amb les tres Conselleries responsables en matèria d’energies renovables. Hui dia no hem rebut contestació i ens han convocat separadament en la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat i en la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en funció d’una reunió que es va demanar al novembre. Els col·lectius socials notem una major distància amb la Generalitat, que ens exclou de qualsevol mena de participació, encara que siga obligatòria.
