Es desprèn dels nostres governants l’aprovació dels macroprojectes a desenvolupar en la comarca malgrat els impactes associats i la proposta d’alternatives per part de la ciutadania
El passat 27 de febrer Acció Ecologista-Agró va organitzar en la Casa Sánchez Coello, en Benifairó de les Valls, un diàleg obert a la ciutadania amb representants polítics locals. A més a més d’esta cita, dins del projecte ‘Decidim el Camp de Morvedre’, que finalitzarem pròximament amb una jornada per presentar un vídeo de conclusions, s’ha dut a terme altre diàleg amb representants autonòmics, un taller de participació i dues sessions informatives, les quals han estat la base de tot el camí recorregut.
De fet, arran d’ambdues convocatòries, titulades ‘El que tenim’ i ‘El que ens ve’, que van ser les primeres a celebrar-se, vam poder identificar al taller de participació ‘El que volem’ els impactes menys desitjables dels projectes que es pretenen desenvolupar al Camp de Morvedre.
Vam analitzar no sols els derivats de la gigafactoria, que tal vegada és del que més s’ha parlat als mitjans de comunicació pel protagonisme que li han donat els nostres governants, sinó també dels vinculats als camps fotovoltaics que l’alimentaran, dels de l’ampliació del bypass, els de l’AVE, de la creació de noves pedreres i la possible ampliació del port de Sagunt. I ho vam fer des dels tres pilars que configuren la sostenibilitat.
Així, des d’una perspectiva ambiental la societat de la comarca va destacar la pèrdua de territori i de biodiversitat. També les implicacions de la mobilitat insostenible que s’està potenciant amb alguns d’estos projectes, tot i la necessitat d’un canvi de paradigma d’acord amb la situació d’emergència climàtica i energètica que vivim.
Quant a l’economia es va parlar de l’increment de la desigualtat i molt vinculat a això, de l’especulació en general, i immobiliària, en particular, que ja està tenint efectes negatius palpables en el preu de l’habitatge, els preus del qual s’han vist en els darrers mesos incrementats considerablement. Per no oblidar el conflicte que hi està havent en els terrenys per a les fotovoltaiques.
Pel que fa al punt de vista social, tenint en compte tot l’anterior, es va assenyalar la consegüent deficiència d’inversions en serveis públics, l’increment de la desigualtat social, la creació de borses de pobresa urbana ii, per tant, de persones en risc de vulnerabilitat social. Totes estes conclusions les vam recollir i traslladar posteriorment als polítics convidats en els diàlegs.
El 24 de febrer ens reunirem amb representants autonòmics. Hi participaren Celsa Monrós, directora general de Canvi Climàtic; Rosa Pardo, directora general de Política Territorial i Paisatge; i José Vicente Soler, director general d’Economia Sostenible. Totes elles van presentar al públic la posició que té la direcció general a la qual representen envers els citats projectes que s’accejaran el futur de la comarca.
L’opinió general que van manifestar al respecte, malauradament va prendre com a punt de partida que els projectes són desitjables per al territori, sobre tot el tema de les bateries elèctriques, que és una aposta ferma del govern valencià. És a dir, que són necessaris i s’han de dur a terme. Les persones assistents al diàleg i que han participat en el projecte, van exposar-los les alternatives existents, per exemple a la ubicació de les fotovoltaiques en una àrea d’alt valor agroecològic, menys dolentes i més respectuoses amb el medi natural. O alternatives de mobilitat que no s’estan plantejant més enllà del vehicle privat, com és el cas de la gigafactoria, que respon únicament al benefici d’una multinacional estrangera i el seu interés de continuar promovent-lo i perpetuant-lo.
Després, el 27 de febrer, sota la mateixa dinàmica va tindre lloc la trobada amb representants comarcals. Eixe dia vam comptar amb la presència de Pepe Gil, Roberto Rovira i Dario Moreno entre els candidats a l’alcaldia en Sagunt per a les pròximes eleccions municipals; i amb Toni Sanfrancisco que pretén optar a la mancomunitat de la Baronia.
En coincidència amb els polítics autonòmics, van expressar la seua aprovació als projectes justificant-se en el fet de que són “una gran oportunitat”. També van explicar que els municipis en cas d’iniciatives impulsades des del ministeri o el govern valencià tenen poca veu i poc poder de decisió. No obstant això, van reconèixer que no s’ha fet prou per lluitar per la conservació de l’activitat agrícola en les zones afectades ni tampoc per establir mesures de compensació ambiental, que farien falta.
Des d’Acció Ecologista-Agró estem agraïdes amb totes les persones que s’han bolcat en el projecte a fi de construir conjuntament un futur més amable, inclusiu i respectuós per al Camp de Morvedre i la seua societat civil. Però és cert que se’ns queda un sabor agredolç perquè veiem que la voluntat dels nostres governants, la gestió global del territori i de l’emergència climàtica del nostres governants, s’imposa sobre les realitats concretes de comarques i poblacions que pasen a ser les víctimes de les mesures que es volen prendre per la consecució de l’anomenat “desenvolupament sostenible” i continua vetlant pels de les grans empreses. Esperem que bufen nous vents i en algun moment s’adonen que esta corrent de macroprojectes no és realment desitjable per al territori ni per a totes les que l’habitem.
