Article d’opinió del nostre company Miquel Aguilar
Llegint l’article de Ramón García “Cambio climático o nueva religión” en el setmanal El Económico, no he pogut resistir la temptació de contestar-li i no tant per rebatre els seus arguments negacionistes del Canvi Climàtic, que també, sinó per comentar la seua audàcia en criticar de manipuladora a l’esquerra, en aquest tema, alineant-se amb les posicions de Rajoy o Trump; per últim voldria respondre a la pregunta de “qui es beneficia amb aquest tipus d’articles”.
Afirma Ramón que “cualquier fenómeno meteorológico de cierta importancia se considera una prueba del cambio climático” i “los agoreros no nos dicen, sobre todo, cuántos (de estos fenómenos) esperan que se produzcan en el futuro, para dar validez a su teoría”. Des de l’any 2005 centenars de científics de l’IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic), sota l’auspici de les Nacions Unides, han observat i mesurat l’acumulació de gasos en l’atmosfera, acumulació que s’inicià fa dos-cents anys amb la Revolució Industrial amb la crema de carbó i, més recentment, amb la crema de petroli i gas.
Aquests científics han constatat que la temperatura mitjana del Planeta està pujant, cosa que està produint efectes en el clima, especialment a les zones de clima temperat, com el nostre, on durant els últims 10 anys s’han anat succeint rècords de temperatures altes, amb onades de calor cada vegada més extremes i freqüents. Així mateix, venen advertint que les pluges seran cada vegada més torrencials i escasses, i han vinculat eixos fenòmens amb l’augment dels gasos a l’atmosfera. És la relació entre l’augment de la temperatura del Planeta i els fenòmens meteorològics el que és mesurat i contrastat científicament, amb previsions que es venen confirmant any rere any.
En contra del que afirma Ramón, els científics sí que mesuren el metà, i ho fan junt amb els altres gasos com l’òxid de nitrogen o l’ozó, tots mesurats en unitats de CO2 equivalent per tal de poder homogeneïtzar els càlculs.
El que diuen els científics no interessa al meu amic Ramón, ell denuncia els polítics d’esquerra perquè diu que utilitzen això del Canvi Climàtic per a manipular-nos. Però, ell coneix perfectament les mobilitzacions socials per a exigir a eixos mateixos polítics que aprovaren el Protocol de Kyoto i els seus posteriors convenis, per tal que es posaren en marxa les primeres mesures per a combatre el Canvi Climàtic. Una victòria dels científics, dels grups ecologistes i la joventut mobilitzada que encara troba l’oposició de polítics de dreta com Rajoy o Trump, que continuen negant el Canvi Climàtic amb l’argument que les mesures que s’adopten posen en dificultats la indústria del seu país.
Per últim tractaré de respondre a la pregunta, a qui beneficia un article com aquest? El Govern de la Generalitat, al seu segon mandat, ha posat en el primer punt del seu programa de govern la lluita contra el Canvi Climàtic, en aquesta situació s’entén el sentit d’un article com el que comentem: debilitar les mesures pràctiques que puguen adoptar-se i que puguen afectar els interessos d’alguna empresa.
A pesar de les dificultats i oposicions, la lluita contra el Canvi Climàtic és una realitat, la situació ens obliga a tots a adaptar-nos: als ciutadans adoptant hàbits més sostenibles i a les empreses modernitzant les seues instal·lacions per a reduir les emissions. Fa uns dies la premsa ha informat que les empreses valencianes hauran de pagar enguany més de 51 milions d’euros per haver excedit les quantitats de CO2 equivalent que tenien assignades.
Sí que hi ha una religió i uns déus als quals la humanitat ha vingut adorant, el Déu del Progrés, que junt amb el de la Indústria i el del Consum han format una trinitat viril a la qual hem adorat. La Revolució Industrial ha millorat la vida de part de la humanitat, encara que no sense molts sacrificis, però ens ha dut a un atzucac, un carreró sense eixida que ens obliga actualment a canviar de rumb. El proper 20 de setembre s’ha convocat la primera VAGA GENERAL INTERNACIONAL PEL CLIMA, Ramón t’espere en la lluita.
Miquel Aguilar, membre d’Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre.
Article publicat originalment en El Económico el passat 12 de juliol.
