Expertes en botànica i avifauna es reuneixen per posar en valor el paratge natural de les Moles
Amb estes contundents paraules descrivia Toni Ballester, el director del Parc Natural del Túria la lluita que va mantenir l’entitat conservacionista contra la multinacional britànica i el seu projecte de macrocentre comercial. Unes declaracions que van tindre lloc este divendres durant la inauguració d’una exposició sobre la varietat botànica de Les Moles que ha tingut lloc en el Centre Social de la Canyada. En l’acte, que ha sobrepassat les previsions d’assistència de públic, s’han donat cita responsables de la conselleria i prestigiosos especialistes en fauna i flora. A banda de Toni, la inauguració ha comptat amb la presència Pedro Pablo Ferrer-Gallego del Servei de Vida Silvestre del CIEF (UV); Enrique Murgui, ornitòleg i Aurelio Peña, biòleg i coautor de la Flora Vascular del PN del Túria. El debat ha estat moderat per Nieves Prat, presidenta de la Junta Rectora del PN del Túria.
La Coordinadora per la Protecció de Les Moles ha organitzat una exposició sobre flora de Les Moles, del fotògraf José Quiles, per a posar en valor este paratge de Paterna que, segons els experts, actua com a corredor biològic entre la serra Calderona i el Parc Natural del Túria, precisament gràcies a la seua localització i orografia: zones boscoses, zona de màquies, barrancs poc antropitzats, vegetació de ribera i camps de secà.
A més, els experts reunits en la presentació de l’exposició sobre flora de Les Moles han coincidit en la importància de preservar este paratge amb “un valor incalculable per la seva diversitat botànica i perquè en el seu interior alberga la fauna típica mediterrània: esquirols, teixons, genetes, guineus, llebres, eriçons, gafarrons, pit-rojos, etc. Una fauna que cada dia troba més problemes per a subsistir en les nostres terres per la pressió urbanística i les macroinfraestructures. Durant la xerrada, també s’ha ressaltat la presència d’elements arquitectònics que ens parlen de la història del nostre poble: Trinxeres de la guerra civil, refugis de pastor, parets de pedra en sec, rodes de molí, etc. Així com els usos actuals que realitzen veïns i veïnes de la comarca: passejar, practicar BTT, running, crossfit o recollir bolets i espàrrecs.
Este espai, objecte de l’exposició, que inclou les partides del Rabosar, el Pixador, la cova de la Mel i els barrancs del travessat i Endolça, alberga entre el 60% i 70% de les espècies detectades en parcs naturals com la Calderona o el Desert de les Palmes. Uns espais, que com destaca Enrique Murgui, són entre 10 i 50 vegades més extensos que els Moles i gaudeixen des de fa dècades de l’estatus de protecció mediambiental. Al respecte, segons Aurelio Peña “El que més crida l’atenció, és la gran varietat d’endemismes que trobem en Els Moles. 21 espècies Diferents i ben representades per la gran quantitat I concentració d’exemplars “.
L’exposició posa de manifest la diversitat botànica de Les Moles, 19 de les quals són endèmiques i una d’elles (Teucrium edetanum) present en el llistat de plantes amb algun grau de protecció, editat per la Generalitat Valenciana. És una espècie d’àrea molt restringida, immersa en un territori replet d’infraestructures viàries i amb pressió urbanística, circumstàncies que poden portar-la a la seua extinció, ja que les millors i més abundants poblacions es troben ací, en els Moles de Paterna.
Els experts han conclòs que qualsevol política efectiva de conservació ha d’anar més enllà de protegir alguns enclavaments aïllats; és el paisatge en conjunt el que necessita ser protegit amb un grau variable d’intensitat si volem que la biodiversitat objecte de protecció sigui viable i efectiva a mitjà i llarg termini. I en esta estratègia fins i tot els llocs més aparentment desproveïts d’interès (la qual cosa no és el cas de Les Moles) juguen un paper imprescindible en múltiples fenòmens ecològics. Pablo Ferrer ha conclòs el col·loqui manifestant: “un sol metre de Les Moles és més important que qualsevol centre comercial”.
