Demanem requisits ambientals, de gènere, econòmics i de transparència en l’assignació d’estes ajudes públiques
Organitzacions de la societat civil, entre elles Acció Ecologista-Agró, hem remés una carta als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats per a denunciar l’alt cost per a l’erari públic de les ajudes a empreses pel coronavirus, així com la manca de transparència i de criteris financers, econòmics, socials, de gènere i ambientals en la seua assignació. De fet, estes ajudes fan perillar el compliment dels compromisos climàtics i els recursos necessaris per a finançar l’anomenada “transició justa”. Per això, proposem mesures concretes sobre com hauria de ser la recuperació del teixit econòmic post COVID-19.
Al llarg dels quatre últims mesos, el Govern central ha aprovat diverses partides procedents del pressupost estatal per al rescat d’empreses. Estes ajudes formen part de la resposta institucional a l’emergència sanitària i els impactes econòmics associats al COVID-19.
Les grans partides compromeses entre març i juny incloïen 100.000 milions d’euros per a avalar préstecs d’empreses i autònoms i per a la compra de pagarés empresarials, mecanisme de deute reservat per a grans empreses. A més a més, fa dues setmanes es van anunciar altres 40.000 milions d’euros en avals per a empreses i altres 10.000 milions per a un fons destinat a garantir la solvència d’empreses estratègiques mitjançant la compra d’accions.
A estes ajudes directes caldria sumar altres indirectes, com són els ERTO (Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació), les contractacions públiques adjudicades per via d’emergència sense licitació prèvia, així com les ajudes de comunitats autònomes i ajuntaments.
Sobre la base de la informació pública existent, s’ha observat que una part de les ajudes estatals (entorn del 30% del total) ha sigut assignada o planeja assignar-se a grans empreses. Entre estes, empreses de les indústries que més han contribuït al calfament global. O empreses que compten amb un historial d’impactes ecològics, climàtics, socials, de gènere i de portes giratòries a la seua esquena. O empreses que tenen filials en paradisos fiscals i que s’han descapitalitzat, repartint quantiosos dividends entre els seus accionistes els últims anys.
Les organitzacions signants, entre les quals es troba Acció Ecologista-Agró, veiem injustificable la manca de transparència del procés i l’absència de condicionants en matèria econòmica, social, de gènere i ambiental en les ajudes compromeses, així com l’actitud del Govern central sobre este tema. Si bé en un primer moment va donar suport a l’esmena per a la incorporació d’estos condicionants a les ajudes en el context de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica, seguidament va pactar amb Ciutadans la seua retirada.
A més a més, l’import de les ajudes estatals a les empreses contrasta amb el d’altres partides aprovades en el context de la pandèmia, com el fons destinat a la sanitat i l’educació en les comunitats autònomes, que compta amb un finançament de 16.000 milions. Per a les organitzacions ens resulta desproporcionat que es destine tal quantitat de recursos a les empreses en detriment del finançament necessari per a assegurar el benestar, la protecció social i la posada en marxa de mesures de transició socioecològica.
En la carta remesa s’insistix en la necessitat d’introduir criteris de transparència, econòmics i socioambientals que excloguen de les ajudes a empreses com les esmentades. En relació a les ajudes ja compromeses a empreses específiques, es demana que s’obligue a les que no complisquen amb estos criteris a presentar plans de reconversió de les seues activitats o de resolució de les causes per les quals quedarien excloses.
També es demana la introducció de clàusules d’obligat compliment en matèria social, de gènere, ambiental, climàtica, financera i econòmica en els contractes amb les empreses receptores d’ajudes, així com a les seues filials, contractistes i subcontractistes dins i fora de l’Estat espanyol.
Les organitzacions signants també exigim mesures per a garantir la transparència i la bona governança en la gestió de les ajudes. D’una banda, les institucions concessionàries d’ajudes han de publicar el nom de les companyies que hagen rebut finançament públic superior a 250.000 euros i una altra informació clau per al control democràtic.
A més a més, demanem la creació d’òrgans de supervisió que compten amb una representació equilibrada de tots els grups afectats, que duguen a terme el seguiment del compliment dels contractes per part de les empreses i que establisquen un procediment per a la recepció de queixes per part de les persones i la societat civil.
Finalment, instem als grups parlamentaris a incloure en les conclusions de la Mesa de Reconstrucció del Congrés les mesures per a la gestió democràtica de les ajudes concedides i els condicionants financers, econòmics, socials, de gènere i ambientals a empreses proposades en la carta. L’última oportunitat per a introduir totes estes propostes en les conclusions de la Mesa de Reconstrucció tindrà lloc pròximament en el Ple del Congrés en el qual es votaran les esmenes presentades.
