Després d’estudiar els arguments de promotors, Ajuntament i Acció Ecologista-Agró, dona llum a altres nous que servirien per a avalar la postura municipal
La causa juidicial sobre la llicència del Sidi Saler s’està allargant més de l’esperat. El jutjat contenciós administratiu número 9 de València ha de dirimir sobre la legalitat de la decisió de l’Ajuntament de València de rebutjar la llicència d’activitat sol·licitada pels promotors per a reobrir l’històric complex hoteler. Però després de llegir tant el recurs de la propietat -les signatures Divarian i Coral Homes- com l’oposició tant del consistori com de l’associació Acció Ecologista-Agró, el magistrat ha plantejat nous motius, no contemplats fins ara, que poden servir per a confirmar la decisió municipal.
Fora d’ordenació, diferida o substantiva?
Cal recordar que un dels punts de conflicte és la situació fora d’ordenació en la qual es troba l’antic hotel. Mentre que l’Ajuntament el va declarar en situació de fora d’ordenació “substantiva” per “atemptar” contra un espai natural -es troba al parc natural de l’Albufera-, la propietat qüestionen este “atemptat” i defensen que el consistori no ha justificat este extrem, per la qual cosa l’edifici hauria de considerar-se fora d’ordenació “diferida”.
Esta diferència podria ser crucial perquè, en el primer cas s’impedeixen escometre obres que vagen més enllà de la mera conservació, mentre que el segon és un règim molt més flexible. No obstant això, entra aquí una de les últimes provisions del magistrat, on planteja una altra possibilitat: que fins i tot seria “improcedent” la concessió de la nova llicència en el cas de fora d’ordenació diferida.
La providència, que data del passat 5 de novembre, planteja a les parts “la possible existència d’un motiu de desestimació del recurs que podria no haver estat apreciat degudament”. I assenyala que “la llicència d’obra que pretén la part demandant podria ser també improcedent fins i tot en el cas que l’edifici es trobés en la situació de fora d’ordenació diferida”.
El motiu és que, amb les obres que busca dur a terme la propietat, es pretén “prorrogar la vida útil de l’immoble“, la qual cosa, segons el jutge, podria entrar “en contradicció” amb les pròpies normes urbanístiques de la ciutat, la Llei de Sòl i la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat (LOTUP).
Contradicció en la normativa municipal
Més tard, i després de rebre la resposta de les parts, el magistrat va emetre una nova providència que fins i tot apunta a una contradicció interna en la normativa interna: entre les normes urbanístiques del Pla General i una ordenança interpretativa sobre estes normes emesa pel propi consistori. I és que les primeres permeten declarar un edifici fora d’ordenació diferida si l’excés de volum és igual o inferior a tres plantes, mentre que l’ordenança interpretativa seria més permissiva en contemplar un excés de fins a 4 o més plantes per a entrar en esta categoria. Cal recordar que el Sidi Saler té sis plantes enfront de les dues permeses pel planejament.
L’última providència, del passat 23 de desembre, pregunta a les parts sobre este nou “motiu de possible desestimació del recurs no plantejat per elles” i planteja precisament “la il·legalitat” de l’ordenança interpretativa en contradir les normes urbanístiques. La veritat és que aclarir este punt pot posar en un compromís al consistori, en haver de decidir, per al cas del Sidi Saler, quin és el criteri vàlid que també hauria d’aplicar-se a la resta de la ciutat.
La plataforma Acció Ecologista-Agró es va personar en el procés i entre els seus arguments assegura que l’impacte del complex és “molt visible” i que el projecte preveu una capacitat de més de 3.600 persones amb salons de banquets, restaurants, bars i cafeteria que tindran una afectació quant a contaminació lumínica i acústica. Segons el parer de l’associació, els amos del Sidi Saler es limiten a comparar el seu volum amb el d’altres edificacions però això, subratlla, no nega l’afectació de l’hotel.
Així mateix, assenyala expansió d’espècies exòtiques a partir dels jardins, l’afectació a espècies d’interès comunitari i catalogades que han reaparegut després de la clausura de l’immoble, l’afectació a la mobilitat dunar i la ubicació en espais protegits (el bosc de la Devesa i l’Albufera) com a arguments que acrediten l'”atemptat” ambiental de l’immoble en el seu entorn.
Segueix el litigi per la caducitat de la llicència
Mentre es dirimeix la disputa sobre el rebuig a la nova llicència del Sidi Saler en els jutjats de primera instància, prossegueix un altre litigi obert entre els propietaris del complex i l’Ajuntament a causa de la caducitat de la llicència anterior per inactivitat. El jutjat va fallar el mes d’octubre passat rebutjant el recurs presentat pels amos, on al·legaven que no havien pogut posar en marxa novament l’hotel perquè la concessió de domini públic per part de Costes va arribar en 2020, després de la qual cosa es va produir la crisi del coronavirus que, unit a la complexitat del projecte, va dificultar el seu desenvolupament. També al·legava desviació de poder de l’Ajuntament atribuint la decisió adoptada a una estratègia del govern dirigit per Joan Ribó, que havia manifestat la seua intenció que s’enderrocara el complex.
El jutjat no va veure justificable el retard dels amos a posar en marxa el complex perquè va haver-hi paràlisi entre 2011 i 2019 i no es va sol·licitar la concessió fins a 2018. Tampoc va veure desviació de poder perquè “la ubicació d’un hotel en un parc natural necessàriament suposa una controvèrsia de naturalesa política que pot transcórrer en paral·lel a l’exercici de la potestat administrativa”. La decisió, emès pel jutjat número 5 del contenciós administratiu, avalava la decisió consistorial, però com va publicar València Plaza, les mercantils Divarian i Coral Homes han elevat la qüestió al Tribunal Superior de Justícia (TSJ).
Este article va ser publicat originalment en castellà el 9 de febrer de 2025 a valenciaplaza.com.
