Article d’opinió d’Amparo Gómez
Ningú posa en dubte, i menys els amants de la naturalesa, que cal realitzar una transformació energètica que ajude a salvar el planeta, si és que encara som a temps. Després de molts anys perduts, la Unió Europea i el Govern espanyol han posat sobtadament damunt de la taula una ingent quantitat de diners per a posar en marxa tota classe de projectes d’energies renovables. En principi, no és mala cosa. El problema és que les presses i l’avarícia dels especuladors no són bones per a un desenvolupament realment beneficiós per a la transició ecològica.
Fer les coses precipitadament pot generar més mals a la naturalesa, i a nosaltres mateixos, que el que es pretén solucionar. És el cas del projecte del Parc Fotovoltaic Valentia Edetanotum de 210 Mw localitzat a Sogorb, Nules i Moncofar i que promou l’empresa Harbour Maestrat 5. Esta empresa forma part d’una xarxa de petites empreses amb el mateix directiu (Antoni Llorens) distribuïdes per mitjana Espanya, la qual cosa li permet dir que ací és valencià, a la Manxa, manxec, i a Extremadura, extremeny.
Totes són filials de EnerHi, marca comercial de Energy Harbour Investments, amb seu a Sevilla. Este entramat empresarial, amb sucursals en tota Espanya, i ves-te tu a saber on més, s’ha llançat pels saborosos fons europeus com els xiquets d’una escola es llançarien sobre un gran pastís a la porta d’un col·legi. El problema és que ells i nosaltres ens podem indigestar.
Una gran part del projecte se situa al peu de la Serra Calderona, un parc natural de gran valor mediambiental. És una zona plena de cases de camp i en les quals actualment (conseqüència de la pandèmia) viuen permanentment moltes famílies, i moltes altres passen ací caps de setmana i estius.
El primer pas del projecte degué ser la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Sogorb i el promotor. Diem “degué ser” perquè este conveni no l’han fet públic, ni apareix en la web de l’ajuntament. Evidentment, l’ajuntament s’emporta una bona tallada immediata per les llicències d’obres. Desenvolupament local sostenible? És possible que es creen uns 5 llocs de treball fixos (els cuidadors i vigilants de la planta). No sembla una gran millora per a l’economia segorbina a canvi de destrossar una vall.
A més, els nombrosos residents en les zones afectades no han sigut informats amb antelació, possiblement perquè han sigut considerats per l’alcaldessa de Sogorb com a ciutadans “de segona” que, encara que paguen els seus impostos a Sogorb (IBI urbà, fems, etc.), no voten en les eleccions al no estar molts d’ells empadronats allí.
La marca EnerHi, és certament un model de màrqueting. Conscient dels problemes mediambientals i del possible rebuig a les seues instal·lacions per part de la població afectada, a més de presentar-se com a local en cada lloc, mostra un encomiable interés per l’ecologia i el desenvolupament regional. En el seu web es poden llegir coses com estes: “EnerHi és diàleg, territori i factor humà”. O esta: “El futur de l’Espanya Buidada és el nostre futur. Compromesos amb el seu desenvolupament socioeconòmic. Amb el món rural, amb les seues necessitats”. Nobles propòsits els d’esta empresa, però que lamentablement no es corresponen amb la realitat.
Per a començar el projecte de planta fotovoltaica ocupa el territori del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la Serra Calderona i la Zona d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), un espai protegit de 3 milions de metres quadrats en el qual es pretenen instal·lar 250,000 plaques solars. Una transformació radical de tota esta vall de gran riquesa paisatgística i mediambiental, amb cultius en plena producció, pinedes, oliveres i garroferes centenàries, dos arbres monumentals catalogats, nombroses espècies d’ocells rapaços, sent zona de caça i campege d’espècies protegides com l’àguila cuabarrada i el mussol real.
L’empresa promotora va presentar, com és preceptiu, un Informe d’Impacte Ambiental. Este informe té tants errors que és un insult a la intel·ligència. Una cosa curiosa, i fins a divertit, és un paràgraf on es diu que tindran en compte el Pla de Desenvolupament Local de La Carlota (un municipi de Còrdova). És una mostra palpable de com s’estan fent estos projectes: un “tala i pega” ràpid i irreflexiu amb el propòsit d’aconseguir part del pastís posat pels governs sobre la taula.
Els residents en la zona afectada (uns 70 habitatges rurals, molts d’ells residents fixos) han organitzat una Plataforma contra este projecte. Però els responsables mediambientals també s’han manifestat: a) L’Òrgan Rector del Parc Natural de la Serra Calderona ha emés un informe desfavorable; b) La Conselleria de Transició Ecològica ha emés un informe desfavorable; c) La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha emés un informe inviable per a la zona del projecte que ocupa Nules-Moncofa, i un informe desfavorable des del punt de vista d’afecció al paisatge per a tot el parc fotovoltaic.
La pilota està en la teulada i és ara el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic qui ha de prendre una decisió. No obstant això, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, indica en el seu Article 49 que la Generalitat té competència exclusiva sobre les matèries de territori, urbanisme, patrimoni cultural, d’espais naturals i tractament especial de zones de muntanya. S’ha derogat l’Estatut d’Autonomia?
En resum, un projecte que no compleix cap dels criteris raonables per a anar avant però que si ningú el remeia serà aprovat pel Ministeri en contra de les normes i organismes valencians recolzats en el seu Estatut d’Autonomia.
Article d’opinió d’Amparo Gómez, portaveu de la Plataforma contra la Fotovoltaica Calderona.
Article publicat originalment el 4 d’abril de 2023 en El Económico.
