Esta situació afegeix un nou motiu per a reclamar una instal·lació racional de les infraestructures elèctriques, encara que siguen renovables
El nou incendi originat a Barraques (Alt Palància, Castelló) per un accident en el motor d’un aerogenerador posa d’actualitat que una causa important d’incendis provocats per causes humanes són els accidents o negligències vinculats a infraestructures i maquinàries ubicades en terrenys forestals o en la seua immediata proximitat, especialment en el cas de conduccions i altres instal·lacions elèctriques. En este cas, l’incendi ha sigut controlat ràpidament, però no ha passat el mateix en altres focs que es van convertir en grans incendis, fa pocs anys (per exemple, el fatídic 2012).
Els accidents o negligències d’esta tipologia pot considerar-se un tipus de foc minoritari, però no desdenyable i, en qualsevol cas, resultaria evitable amb una adequada planificació que evite determinades instal·lacions i activitats al bosc (només es podrien admetre quan no existisca altra possibilitat). Quan siguen inevitables han d’anar acompanyades de mesures especials per minimitzar els impactes, com emprar línies elèctriques d’alta seguretat (que no és el cas més habitual) i una especial vigilància i seguiment.
Malauradament, les administracions no escolten als moviments que reclamen una ubicació racional de les infraestructures elèctriques. Ningú està discutint la seua utilitat, necessitat i urgència, sinó la seua mala ubicació, què podria evitar-se amb una bona planificació i ordenació racional, en llocs més pròxims als grans demandants d’energia. Açò que evitaria molts traçats elèctrics i part d’instal·lacions de transformació, així com pèrdues importants d’energia i, per descomptat altres impactes visuals, paisatgístics, ecològics, i agrícoles i, per descomptat, també incendis.
La urgència no és excusa. S’ha tingut temps de planificar bé. Però s’ha optat, al final, amb els terminis apretant, per no fer una bona planificació. El pla eòlic porta anys elaborat, en temps de Zaplana, com ens recorden els seus plets legals per la corrupció associada a aquells plans i adjudicacions. El pla no s’ha millorat substancialment en els anys posteriors malgrat que els ecologistes vàrem demostrar que no es van considerar ubicacions més pròximes al litoral; no per manca de vent, sinó, per manca de negoci de les empreses beneficiades.
No ha existit mai un estudi científic què demostrara que eren les millors ubicacions, sense descartar “a priori” i sense justificació tècnica, la meitat del territori valencià; justament la meitat en la qual es concentra l’activitat econòmica i social que reclama més energia. Ara passa el mateix amb les plantes fotovoltaiques, però esta vegada sense planificació ni ordenació prèvia, malgrat que fa anys que se sap que hauríem d’acabar posant, de totes totes, instal·lacions fotovoltaiques (en les millors ubicacions, no com ara).
Per altra banda, ja existeixen moltes conduccions elèctriques perilloses travessant terrenys agrícoles i forestals amb greus impactes de tota mena, en comptes d’anar substituint-les o modificant el seu traçat per minimitzar impactes. Ara es preveu una immensa floració de centenars de kilòmetres, novament travessant àrees per on més impacte poden tindre, i incrementant el risc d’incendi en un temps en el qual el canvi climàtic, justament, augmentarà la perillositat dels incendis.
Si, a més, es pretén eliminar la vegetació en les proximitats de les línies elèctriques, es multiplicaran els impactes i no s’evitaran els possibles accidents, que poden originar focs també un espai “netejat” però inevitablement ple d’herbes seques i restes vegetals altament inflamables en ple estiu, que fàcilment poden propagar el foc a les veïnes zones de vegetació natural.
Recorden que eliminar vegetació en determinats llocs és una mesura de suport i ajut a l’extinció o de defensa d’interessos humans, però no una actuació per evitar incendis, que es produeixen (un 80%) per causes humanes, fonamentalment negligències i accidents. En ple estiu, amb temperatures molt altes i una elevada sequedat ambiental, una espurna pot prendre fàcilment sobre una superfície “netejada”, però inevitablement amb herbes seques, encara que siguen de poca alçada i que poden propagar el foc a gran velocitat, sobretot en condicions de vent. Així hem patit incendis que s’han originat en jardins de xalets, en camps de conreu amb poca vegetació al sòl o al costat de carreteres que tenien franges netejades als costats. D’ahí han passat fàcilment als arbustos i arbres del voltant, inclús situats a molts metres de distància, en eixes condicions adverses tan freqüents als estius mediterranis.
Per això els ecologistes insistim una vegada i una altra en les mesures per evitar els focs humans, les úniques realment preventives. Les eliminacions de vegetació podran fer que el foc no arribe a una casa, o dificultar un poc la propagació o ajudar a l’extinció… però tot açò només si estan ben ubicades i efectuades. A més, segons com siguen les condicions atmosfèriques, moltes voltes, malauradament, no han servit o no han estat tan eficients com s’esperava i el foc ha pogut travessar carreteres, conreus que no s’han cremat o fins i tot pantans, impulsats pel vent. Per tant, sense descuidar les actuacions d’extinció i defensa, cal dedicar més recursos a evitar, en el sentit literal, els focs provocats d’una manera o altra, pels humans. La immensa majoria. La vegetació natural mai es crema espontàniament.
