Si no es fa la feina que cal per a evitar els incendis, dependrem només de les mesures “a posteriori” del foc ja desfermat
Acció Ecologista-Agró ha conegut l’esborrany, en tramitació, del PLPIF (Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals) de Villahermosa, que afecta una part important de l’entorn del parc natural del Penyagolosa. El seu contingut no pot ser més decebedor. Un document ple d’errades i desencerts que no servirà gens, o molt poc, per evitar incendis forestals en esta àrea natural tan valuosa, malgrat preveure una inversió d’uns dos milions d’euros, només en este municipi. Un veritable desastre.
El document encara està pendent d’aprovació, però té ja una redacció completa en tots els seus apartats. Ha estat encarregat per l’Ajuntament de Villahermosa a un gabinet tècnic, que s’ha basat en documents anteriors d’àmbit superior, però sense fer aportacions que milloren ni concreten de manera encertada els marcs de referència. La qualitat del document resulta indignant i manca de tota seriositat i rigor.
El document està farcit de determinacions, propostes i recomanacions que resulten arbitràries, sense justificació, i amb total manca de coherència, de rigor i de base científica. Les regulacions i propostes que fa, en relació amb una veritable prevenció de les causes dels incendis, tenen un pobríssim desenvolupament que a penes concreta ni determina res important, ni aporta recursos destacables per prevenir els incendis forestals. AE-Agró ha redactat un escrit amb totes les al·legacions que considera rellevant efectuar (dotzenes) per intentar rectificar els defectes d’este document i que farà arribar a les autoritats ambientals valencianes perquè posen remei a este despropòsit.
A banda del baix nivell i mínima qualitat del PLPIF cal destacar que este document només destina a l’estricta prevenció d’incendis forestals (evitar els focs) poc més del 5 % de les inversions previstes (aproximadament 2 milions d’euros). La resta, quasi un 95% de les inversions, es preveuen per actuacions que, independentment de la seua eficàcia i adequació o no (difícils de demostrar), no tenen res a veure amb impedir els incendis, és a dir: evitar que es produïsquen.
El gros de les inversions són mesures, que, en el millor dels casos i suposant que estiguen molt ben planificades i pensades (cosa totalment improbable), “podrien” servir, no per evitar un incendi, sinó per combatre un foc ja desfermat. Mesures que “podrien” ajudar a reduir l’extensió del foc, si foren realment efectives (cosa que podem dubtar) però que no evitaran que comence un foc.
Per tant, falla la base. El millor incendi és aquell que no es produeix i el gros de les inversions (o almenys una part important, no el 5%) haurien de destinar-se a evitar que s’encenguen focs en llocs i moments inadequats. Mesures de regulació d’activitats, d’alternatives a l’ús del foc, de vigilància, de dissuasió, d’educació, formació i informació, etc. També, si s’ha produït una fallada o un accident imprevist, i s’origina un foc localitzat (o un llamp) és imprescindible disposar de mitjans materials i organització d’efectius per detectar-lo ràpidament i que es puga actuar abans que el foc estiga fora de control i es convertisca en un incendi difícil d’apagar (cosa cada vegada més probable amb les actuals condicions climàtiques i a les que ens aboca en el futur el canvi climàtic). Si falla la veritable PREVENCIÓ, la base de tota la lluita contra el foc, i a la que este pla només dedica el 5%, serà cada vegada més difícil apagar l’incendi. I si hi ha mala sort, o condicions adverses, o errades en la coordinació, es convertirà en una catàstrofe, que s’hagués pogut evitar a molt baix cost.
Les activitats a què el PLPIF preveu dedicar la major part del pressupost són obres i actuacions d’eliminació de vegetació les quals, d’entrada, tenen impactes importants sobre el paisatge i els ecosistemes i només serien acceptables si es té seguretat de la seua eficàcia i necessitat i si s’efectuen en els llocs i de la manera que minimitzen els impactes. Lamentablement, açò no queda demostrat en este document i no queda clara, ni de bon tros, la seua necessitat ni la ubicació i el tipus d’activitats proposades.
Es tracta d’obertura de noves pistes o ampliacions de les existents, i obertura de “tallafocs” (d’eficàcia molt discutida) i altres intervencions d’eliminació de la vegetació natural, sense que hagen estat ben justificades, ni en la seua ubicació ni en la seua finalitat i que, en alguns casos, tindran greus afeccions als ecosistemes valuosos de l’entorn del Penyagolosa.
En tot cas, en la millor de les situacions, estes “infraestructures” no són mesures preventives (per evitar focs) sinó mesures per lluitar contra un foc ja desfermat. La diferència és que les preventives eviten els incendis i eviten els danys que produeixen i les pèrdues ambientals i d’interessos humans que es deriven; i evitarien també invertir molts milions en mitjans d’extinció. Si no es fa la feina que cal per a evitar els incendis, dependrem només de les mesures “a posteriori” del foc ja desfermat, que pot ser molt difícil de controlar i d’apagar, i què, en tot cas, suposarà despeses molt grans.
Veient com es fan els plans de prevenció, no ens hauria d’estranyar que no s’aconseguisca disminuir de manera important el nombre d’incendis. Si no patim encara més incendis, depèn de la sort i de circumstàncies que no podem controlar, ja que es renuncia a invertir més en allò que sí que podem fer: evitar focs i disminuir les activitats i situacions de risc, per causes humanes; les que provoquen el 80 % dels incendis al nostre territori.
