Hem d’estar preparats, vigilants i en condicions de previndre incendis tot l’any. Cal evitar els focs, per evitar els incendis.
El greu incendi de Villanueva de Viver ha estat provocat, sembla ser, per causes humanes, una vegada més, com el 80% dels incendis forestals. Per tant, és podria haver evitat. Les primeres informacions ens diuen que la causa més probable és una crema agrícola o una actuació d’eliminació de vegetació. No és d’estranyar, donat que les imprudències i accidents són la part més gran dels incendis de causa humana i, particularment, les cremes de restes de podes i “malea” són la motivació concreta més freqüent.
Es dona el fet que, en la mateixa comarca, fa uns tres dies, es va produir un incendi originat per una crema agrícola incontrolada, que va obligar a desallotjar el càmping de Viver. Demostració de que el compliment de la normativa de cremes és deficient. D’altra banda, buscant en l’hemeroteca, trobem que el 25 de febrer de 2016, amb poques hores de diferència es van produir dues morts provocades per cremes agrícoles, en este cas controlades, però que van escapar al control dels responsables.
Lamentablement les morts, una en Alfarrasí i altra en Barxeta demostren que fins i tot cremes presumptament autoritzades poden generar accidents greus, inclús la mort, a conseqüència de les flames. En altre exemple més recent, el 13 d’este mes, es va originar altre accident mortal per les mateixes causes a Caudete, prop de les nostres terres. Era la quarta mort per este motiu que tenia lloc en la provincia d’Albacete des del 2010. Només són uns exemples recents i pròxims.
L’administració valenciana hauria de modificar quan abans el seu concepte de “prevenció”, el qual, actualment, no es centra sobretot en evitar els focs d’origen humà, sinó en eliminar vegetació natural del bosc, cosa que no ha aconseguit rebaixar durant dècades el nombre mitjà anual d’incendis al nostre territori. La veritable prevenció, l’única que mereix este nom, és evitar les causes dels incendis. Evitar els focs provocats per origen humà.
El 20% restant, ocasionats per llamps no es poden evitar, però podria millorar-se la seua previsió, detecció primerenca, ubicació exacta i primera intervenció realment ràpida. Les mesures per evitar els focs humans són fàcils d’implementar. Consisteixen bàsicament en regular millor la circulació de vehicles i les activitats de risc (fins i tot les d’eliminació de vegetació, que sembla ser la causa d’este incendi segons les darreres informacions) almenys en determinades zones i períodes. També caldria incrementar els efectius i dispositius de vigilància, control i dissuasió.
El cas particular de les cremes agrícoles tenen ja alternatives provades i efectives: triturar les restes i aprofitar-les com adob o com a combustible per calderes de calefacció. Açò es podria aplicar ja, sense cost per als ajuntaments ni per als agricultors, a càrrec de l’administració autonòmica. Es tracta d’inversions que suposarien només una mínima apart del que es destina a una equivocada prevenció, i una part infinitament menor del que s’inverteix en extinció, per no parlar dels danys generats pels focs. A més, creen llocs de treball, generen un subproducte útil i valuós i cap impacte ambiental.
Els ecologistes no ens oposem a que es facen discontinuïtats vegetals, allà on estiga ben justificat, de manera ben planificada i amb una execució molt respectuosa amb el medi ambient. Estes discontinuïtats que s’anomenen de vegades “tallafocs” (que no sempre tallen) o “neteges” (que realment no eliminen residus) no s’haurien de considerar mesures “preventives”, sinó mesures de suport a l’extinció, de retard de expansió del foc, o de defensa d’habitatges i bens humans. Però mai han evitat cap foc.
Estes discontinuïtats s’han d’administrar amb prudència, donat que són molt cares, poden resultar ineficients i contraproduents si s’executen de manera inadequada, i tenen sempre impactes, de vegades greus, sobre el paisatge, la vegetació, la fauna i el sòl fèrtil; impactes que s’haurien de minimitzar en tot els casos, cosa que no passa. Estes actuacions mai podran substituir a l’autèntica prevenció, que consisteix en evitar les causes humanes dels focs. Cosa que està en les nostres mans. Quan més risc d’incendi hi ha, més urgent esdevé canviar l’actual model equivocat de prevenció que l’administració. Més important és dedicar més esforços a la prevenció real: evitar els focs al bosc. És possible. És necessari.
