Menys port, més ciutat
En el mes de març, la Comissió Ciutat-Port, plataforma de què Acció Ecologista-Agró forma part, en un acte organitzat al Centre Social i Cultural Ca Revolta (València), va informar de la campanya No a l’ampliació del Port 2022. Eixe dia a més a més de presentar la campanya d’aportacions populars amb l’objectiu d’unir forces i poder fer front a les accions legals iniciades per aturar este projecte i revertir el dic nord, la plataforma va projectar el documental Sota el port està el litoral i va donar a conéixer el treball fruit de Sensemurs, la II Trobada de Muralistes per l’Horta, enguany centrada en esta lluita. A continuació vos presentem l’escrit que acompanya totes les obres artístiques realitzades.
A València, l’horta està ubicada en un sòl que ha trigat milers d’anys a formar-se, resultat de les diferents crescudes i aportacions de sediments del riu Túria. Este paisatge i els seus sòls, rics en matèria orgànica, són el bressol de tota una ciutat, i són símbol patrimonial i identitat de totes les valencianes. Estes terres, considerades d’extrema fertilitat, han estat cultivades i habitades durant moltes dècades de manera sostenible i harmoniosa amb la natura. Les persones que les han poblat han construït canals, séquies i han enriquit el valor patrimonial de l’horta amb el valor patrimonial social, creant, d’esta manera, estils de vida completament únics i vinculats al territori.
Els paisatges agrícoles, especialment els periurbans, són molt més que terres de cultiu. Atesoren un gran patrimoni cultural i etnològic, i oferixen exemples d’organització social molt arrelada. Però, a més a més, en un context com el que vivim en què ja patim els efectes del canvi climàtic, tenen un valor incalculable com a zones d’infiltració d’aigües, de regulació climàtica i refugis de biodiversitat. Mentre altres ciutats i regions del món canvien la seua política territorial per a restaurar este tipus de paisatges, les valencianes ja el tenim, hem conviscut amb ells durant segles i ara es veuen greument amenaçats. Inconcebible.
En les últimes dècades, en la ciutat de València, les grans empreses i l’administració han obviat completament tots estos valors, contemplant el territori exclusivament com a terrenys explotar, formigonar i fragmentar al compàs del creixement de la insaciable indústria global. I això ha succeït d’una manera especialment sagnant en el sud de la ciutat, i en gran part nodrint l’enorme voracitat del Port de València.
Tot va començar als anys 60 amb el desviament del riu a un canal enorme de formigó, obrint la ferida a partir de la qual l’horta sud es va transformar en un terreny amb l’únic valor d’albergar infraestructures de tota mena. Esta obra faraònica i completament desproporcionada, va suposar l’expulsió d’una gran quantitat de famílies i la primera gran fragmentació de l’horta sud de València, deixant via lliure a l’ampliació del sud del port de València que, en conseqüència, va créixer sobre la ciutat.
Va formigonar i furtar la platja de Natzaret, deixant tota la zona sud sense la mar que de què les seues gents havien viscut durant segles. Però no sols això. Eixe creixement imparable ha devorat inclús la mateixa desembocadura del riu Túria. Hui dia, este riu va a parar a una rotonda. Poques imatges il·lustren tan fredament el menyspreu per la cultura, la identitat i la natura.
Este territori, fragmentat ha estat sistemàticament maltractat al llarg de dècades, amb la instal·lació d’una megadepuradora (de les més grans d’Europa: en València, tot el més gran per oferir noves glòries a Espanya!), construcció de carreteres, instal·lació d’indústries, de dipòsits de contenidors… Deixant cada volta menys zones d’horta en què els seus habitants han hagut de sobreviure i lluitat amb totes les seues forces, defensant el seu estil de vida ancestral.
I, com sempre, el port, amb el seu creixement i avarícia insaciable, acostumat a fer i desfer al seu antull, no s’ha quedat satisfet furtant la platja del sud i la desembocadura del Túria, deixant a totes les habitants del barri de Natzaret completament rodejades de contaminants de bucs, sorolls de grues i productes tòxics abocats en el clavegueram.
Tampoc s’ha quedat satisfet amb la vergonyosa expulsió de les famílies de la pedania de La Punta i la destrucció d’una de les zones més fèrtils de l’horta de València, que connectava l’Albufera i la ciutat, per a urbanitzar una suposada i molt necessària Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) que, 20 anys després segueix sense executar-se. Així de necessària era.
El port, en la seua visió de la ciutat de València i la seua horta com meros apèndixs de la seua activitat, pretén dur a terme una nova ampliació al nord que suposarà, entre moltes altres coses, l’estocada final a les platges de l’Albufera, la multiplicació de la contaminació atmosfèrica dels bucs i el trànsit de camions, la necessitat creada per la mateixa ampliació d’un nou accés pel nord, destruint més horta i més barris de València… I tot això amb l’únic propòsit d’incrementar la rendibilitat d’unes poques empreses.
Les veïnes de València diem basta. Estem fartes que, el territori que habitem i ens alimenta, ens proporciona benestar i serveis ambientals, així com la nostra identitat, siga un mer recurs per al benefici d’unes empreses que estan hipotecant el nostre futur exclusivament per al seu benefici i per a prolongar un model capitalista d’explotació territorial i de recursos completament suïcida. Més encara havent-se declarada l’emergència climàtica.
Demanem la paralització de l’ampliació nord del port i la reversió del dic nord, la paralització i la recuperació dels terrenys de la ZAL per a la ciutadania, i la recuperació ambiental de tots els terrenys degradats de l’horta. No oblidem batalles guanyades com la recuperació de la costa del Saler, el Jardí del Túria o el solar de Jesuïtes. Això també ho anem a parar i les generacions futures ens ho agrairan.
*Text publicat prèviament al blog de Sensemurs 2022.
