Article d’opinió del nostre company Carles Arnal
Fa poc hem acomiadat 2020, un any singular per moltes coses, la majoria negatives, però alguna positiva. Com a efecte col·lateral inesperat de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19, es va aconseguir un mínim històric en el nombre d’incendis forestals. Recentment, el director general de Prevenció va declarar que 2020 va tindre la xifra més baixa d’incendis des que es tenen dades. No obstant això, no va aprofundir en les causes d’este fet, felicitant-se, això sí, pels resultats.
El nombre anual d’incendis i les xifres de molts mesos van ser molt baixes, encara que cauen dins del ventall de la variació interanual; però les dades d’abril no sols són sorprenents, sinó extraordinàries. La diferència amb la mitjana de la dècada precedent, per a este mes, són molt acusades, i quasi es va arribar a tindre zero incendis.
Tot el mes d’abril vam estar sota el confinament per la pandèmia. Això ens dóna una pista que es ratifica si considerem el període complet de màxima restricció; en els 51 dies entre el 14 de març i el 3 de maig només va haver-hi 4 incendis. Un fet mai vist en un període així. D’ací deriva una conseqüència elemental i difícil de rebatre: si s’eliminen els focs generats pels humans, els incendis poden disminuir molt.
Si es reduïx dràsticament el nombre d’incendis és raonable que disminuïsquen també les extensions cremades, encara que en això poden influir molts més factors, entre ells els meteorològics, que a penes incidixen en la quantitat de focs. Si aconseguim eliminar els focs d’origen humà, els incendis poden reduir-se enormement, a igualtat d’altres factors.
No fa falta que es done una pandèmia, ni un confinament, ni una restricció dràstica d’activitats. Es tracta de suprimir les que impliquen encendre foc o que generen risc d’incendi en zones forestals i el seu entorn. De les activitats afectades només hi ha una l’eliminació de la qual mereix consideració: la crema de restes agrícoles. Però hi ha una alternativa: la trituració o la fermentació de les restes vegetals. Ja ho contempla la vigent estratègia de prevenció d’incendis i existixen projectes i experiències pioneres, però encara són pocs.
Els fets ens porten a extraure una conseqüència que hem d’aplicar immediatament, perquè dediquem ingents sumes de diners a altres actuacions discutiblement preventives que tenen molt poc efecte sobre el nombre d’incendis. L’actual regulació no aconseguix erradicar els incendis deguts a les cremes, que continua sent la causa individual més important. La trituració de les restes resulta fàcil i barata, i pot aplicar-se de manera immediata i sense costos per a agricultors i ajuntaments.
Què esperem per a posar en marxa esta alternativa? No genera problemes, no té impactes ambientals i costa infinitament menys que altres opcions que es practiquen actualment (sense cap prova de la seua eficàcia en la prevenció) com són els costosos i impactants tallafocs, que com a màxim poden ser útils en l’extinció, però que no eviten cap incendi.
A més a més, la trituració elimina les molèsties que suposa l’actual regulació de les cremes, genera llocs de treball i un material valoritzable, bé siga com a “pèl·lets” o com a abonament. Finalment, té un altre gran avantatge: la seua eficàcia pot provar-se de manera fàcil i quasi immediata; cosa que mai ocorre amb els tallafocs i altres opcions consistents a eliminar vegetació viva i essencial dels boscos. Extraguem conclusions dels fets i actuem de manera conseqüent. És possible suprimir la major part de focs ocasionats per causa humana i això reduïx de manera dràstica els incendis forestals. Està demostrat.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment en castellà el 14 de gener de 2021 en Levante-EMV.
