Davant la variabilitat en la quantitat i qualitat dels recursos hídrics que nodreixen la llacuna els tancats són claus per assegurar el manteniment de la biodiversitat
Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, divendres passat 22 de març, sota el lema de les Nacions Unides “Aigua per a la pau”, es va celebrar en el Tancat de la Pipa, àrea de reserva del PN de l’Albufera que custòdia Acció Ecologista-Agró juntament amb SEO/BirdLife, una taula redona per a tractar el tema de l’aigua en este aiguamoll costaner. Perquè en un moment marcat per la sequera al País Valencià és important aprofundir en la importància de protegir els nostres recursos hídrics per a garantir el futur sostenible.
Entre les expertes que van participar, Mari Carmen Regidor, Tècnica de l’Oficina de Planificació Hidrològica, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), va presentar un recorregut de la situació de l’aigua en l’Albufera des de la crisi ambiental dels anys 70 fins a l’actualitat. A més va explicar quin ha sigut el paper de la Confederació en l’intent de millorar la qualitat de l’aigua. Tal com va apuntar Regidor, encara que existeix una millora significativa respecte l’època en què el llac va col·lapsar, l’estat de conservació continua estant lluny de presentar una qualitat òptima per a l’ecosistema.
Seguidament va intervindre Lucía Moreno, Tècnica de Seguiment de Zones Humides (VAERSA) per a la Generalitat Valenciana, encarregada de l’estudi de la qualitat de les aigües en els aiguamolls valencians. Durant la seua exposició va aprofundir en els paràmetres utilitzats per dur a terme les tasques de seguiment, com per exemple, el nivell de fòsfor i nitrogen, sent tots dos indicadors de l’estat d’eutrofització del llac. També ens va il·lustrar sobre el control d’anòxia que realitzen, provocat per la palla de l’arròs o del “bloom” cianobactéric que va tenyir de roig el llac el mes de novembre passat, entre moltes altres qüestions. Així mateix va informar de l’existència dins d’este programa, de la plataforma IZONASH, una ferramenta a través de la qual és possible accedir a les dades recollides per estos estudis.
Gestionar bé l’aigua de l’Albufera, la millor mesura de mitigació del canvi climàtic i els seus efectes sobre la biodiversitat
Per la seua part Pablo Vera, del Servei de Conservació d’Ambients Aquàtics, SAV/Devesa-Albufera, va parlar de la relació directa que existeix entre la qualitat de l’aigua i l’abundància de l’avifauna. Mentre que hi ha espècies que no han trobat l’aliment necessari en les aigües eutrofitzades de l’Albufera i han anat reduint, en conseqüència, la seua població; apareixen unes altres en l’ecosistema, de caràcter oportunista, que troben el recurs necessari en esta circumstància i augmenten cada any la seua població. En este sentit, Pablo va ressaltar la labor dels espais en bon estat i permanentment inundats com el Tancat de la Pipa, de Milia i l’Illa, que serveixen de refugi i aliment per a moltes d’estes aus d’escassa presència en l’Albufera, contribuint al fet que les seues poblacions no es vegen tan damnificades en els moments de major escassetat.
Per a finalitzar Graciela Ferrer, representant de l’Associació Cívica “Xúquer Viu”, va centrar la seua ponència en la falta de recàrrega d’aqüífers i la reducció d’aportacions d’aigua que enfronta el parc natural. Una situació davant la qual és imprescindible assegurar suficients dotacions hídriques per al llac i que requereix la implicació de la societat civil amb la priorització dels usos ambientals del recurs.
Des del públic es va generar un debat sobre la problemàtica associada a les entrades d’aigües contaminades a l’Albufera i les possibles solucions. Entre elles, es va assenyalar l’existència dels tancs de tempesta encarregats de recollir les primeres aigües pluvials per a evitar la seua entrada directa al llac. Estes infraestructures ja estan construïdes, però hui dia segueixen sense estar connectades perquè les aigües es desplacen a la depuradora de Pinedo i puguen ser tractades abans d’arribar a l’Albufera. També es va plantejar l’oportunitat de replicar espais com el Tancat de la Pipa, o la importància de conjuminar esforços entre totes les administracions implicades i sectors interessats, a fi de recuperar les aigües transparents anteriors a la dècada dels 70.
