Carta enviada des de la societat civil al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i que compta amb l’adhesió d’AE-Agró
Este dilluns, 30 de març, més de 150 organitzacions de tot l’Estat espanyol hem registrat en el Ministeri d’Agricultura. Pesca i Alimentació una petició formal perquè es dicten les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments perquè es busquen solucions per als mercats no sedentaris de proximitat. La demanda es fa davant el tancament generalitzat d’estos mercats alimentaris per la interpretació excessivament restrictiva que molts governs locals i autonòmics estan fent de les prohibicions decretades per l’Estat d’Alarma davant la pandèmia del COVID-19. Compartim la carta enviada al Ministeri.
L’entrada en vigor del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, està posant al límit a molts sectors de la ciutadania en l’Estat espanyol. Estem comprovant com el sector primari, productor d’aliments bàsics per a la població, no està sent considerat en la mesura en la qual deuria en la situació de crisi actual, especialment la producció a xicoteta escala.
El dret a l’alimentació va ser reconegut en 1948 en la Declaració Universal dels Drets Humans i en posteriors instruments internacionals. Segons les Directrius pel Dret a l’Alimentació (FAO 2004), és responsabilitat de l’Estat respectar, protegir i garantir el dret a una alimentació i nutrició adequades, particularment en contextos de crisis com l’actual. Així mateix, el Comité de Seguretat Alimentària de Nacions Unides en el document del Marc d’Acció per a situacions de crisis prolongades, en la seua Recomanació Número 1, destaca la integració de polítiques que reforcen els sistemes alimentaris locals com un component principal per a augmentar la resiliència, inclòs a través de les compres locals i la creació de reserves alimentàries.
La Comissió Europea, en concret en les seues Directrius per a mesures de gestió de fronteres per a protegir la salut i garantir la disponibilitat de béns i de serveis essencials (COVID19) – (2020/C 86 I/01), establix que s’ha de garantir la cadena de subministrament de productes essencials com a medicaments, equips mèdics, productes alimentaris essencials i peribles i bestiar.
En este context, resulta paradoxal que el Govern espanyol, en l’Article 10 del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada pel COVID-19, autoritze activitats com la venda minorista d’aliments o l’obertura d’establiments comercials “perquè els consumidors puguen realitzar l’adquisició d’aliments i productes de primera necessitat”, però s’estiguen tancant la major part dels mercats alimentaris no sedentaris sense que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació estiga articulant una resposta o nota informativa com la dictada sobre l’aplicació del Reial Decret d’Estat d’Alarma en el sector agrícola, ramader i pesquer, que resolga l’evident confusió i dubtes existents sobre este tema.
L’Agroecologia és un moviment i un model agroalimentari reconegut a escala mundial per institucions com la FAO i la Unió Europea. En l’Estat espanyol està cada vegada més estés i recolzat per milers de granges i finques que produïxen aliments sans i respectuosos amb el medi ambient i per milers de famílies que, gràcies als canals curts de comercialització, els consumixen, tant a títol individual, a través de mercats o xicotet comerç, com a través de grups de consum.
Estos canals, sovint creats des de la mateixa ciutadania, afavorixen preus justos per a qui produïx i accessibles per a qui consumix, havent-se consolidat com una opció viable enfront de les polítiques de preus de canals convencionals com la gran distribució. Davant la crisi ocasionada pel COVID-19, el model agroecològic pot contribuir a donar resposta a la demanda i disposa de les eines necessàries per a proveir de productes alimentaris essencials en els seus canals de comercialització habituals, prenent les mesures higienicosanitàries necessàries i prescrites per les autoritats.
Una de les expressions més riques, dinàmiques i segures de comercialització d’aliments de les produccions xicotetes i agroecològiques la constituïxen els mercats no sedentaris de proximitat on, a través de cites regulars en el temps, les agricultores, ramaderes i la xicoteta producció i transformació artesanal comercialitzen de manera directa, sense intermediaris ni a penes desplaçaments, aliments frescos, saludables i respectuosos amb el medi ambient, el clima i les persones.
Estos mercats alimentaris no sedentaris de proximitat, adoptant els protocols de seguretat als quals obliguen les autoritats sanitàries (segons el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, afegits als establits en el Reial Decret 640/2006, de 26 de maig, pel qual es regulen determinades condicions d’aplicació de les disposicions comunitàries en matèria d’higiene, de la producció i comercialització dels productes alimentosos), oferixen unes condicions de salubritat immillorables perquè normalment se celebren a l’aire lliure o en grans espais com a places de proveïments, en comptes de fer-ho en espais tancats, on resulta més fàcil mantindre les distàncies de seguretat.
Oferixen, a més a més, aliments que no passen per intermediaris, que sovint van directament de l’Horta a la cistella de la compra, minimitzant les possibilitats de contaminació, que es veuen incrementades a mesura que augmenten les baules de la cadena comercial. Els aliments dels mercats no sedentaris de proximitat, cal recordar, no estan exposats al contacte de centenars de clients, fonts potencials de contagi.
Els mercats no sedentaris de proximitat són gestionats per les mateixes productores, que tenen per obligació legal una elevada formació en matèria higienicosanitària, per la qual cosa estan preparades per a vendre les seues produccions en unes condicions òptimes i adaptar-se a les noves exigències. Oferixen, a més a més, aliments necessaris indispensables en estos moments de confinament forçós, amb major qualitat nutricional, important per al reforç del sistema immunitari de les persones.
Els diversos decrets i decisions, derivades de la crisi sanitària i el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, preses pel Govern i algunes comunitats autònomes i ajuntaments han donat lloc al tancament de la major part dels mercats alimentaris no sedentaris de proximitat, a sancions a agricultores i ramaderes, en desenvolupament del seu imprescindible treball, així com a consumidores de circuits curts de comercialització i hortolanes per a autoconsum.
Estes sancions suposen una repressió i agressió directa a la xicoteta producció primària a xicoteta escala, així com una vulneració del dret de totes les persones a una alimentació i un medi ambient saludables (Directrius de la FAO 2004). Així mateix, es viola el principi de no discriminació cap a un sector, el dels qui produïxen i els qui decidixen consumir donant suport a economies locals, justament aquella economia que necessita més suport i que més reforça la nostra resiliència i reduïx la nostra vulnerabilitat en contextos de xoc com l’actual (Directrius de la Comissió Europea 020/C 86 I/01).
Nombrosos escorxadors i sales d’especejament estan parant la seua activitat per la manca de demanda des del sector hostaler, clausurat des de Reial Decret 463/2020, de 14 de març. Este tancament està afectant especialment als ramaders extensius, que ja estan tenint pèrdues per la impossibilitat de comercialitzar els seus productes.
La FAO ha alertat recentment que “a partir d’abril i maig s’esperen interrupcions en les cadenes de subministrament alimentari”. I l’apilament massiu realitzat per les grans superfícies ja ha tingut com a conseqüència un increment del preu d’algunes verdures, en el cas de la carabasseta en MercaMadrid d’un 273% des del 12 de març. És per tant fonamental, més que mai, garantir l’accés a la producció local, sostenible i saludable i que els productes frescos, vitals en una situació de confinament, arriben a les persones consumidores, especialment a les més vulnerables.
Sol·licitem, per tant, que es dicten les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments perquè es busquen solucions per als mercats no sedentaris de proximitat de les seues respectives jurisdiccions, en espais que permeten l’accés controlat, regulant les condicions d’higiene i seguretat sanitària, segons els protocols marcats pel Govern de les Illes Balears, per a evitar la transmissió del COVID-19, amb l’objectiu de millorar el dret a l’alimentació i a una nutrició adequades a tota la població per mitjà d’estos canals.
Sol·licitem també que s’autoritzen explícitament els desplaçaments a granges, horts i corrals d’autoproveïment d’aliments, fins i tot sense estar la persona donada d’alta en el règim agrari, tant per al manteniment del funcionament de la granja, com per a la collita d’aliments, tal com ha fet la Conselleria de Medi Rural de Galícia. Així mateix, que s’autoritzen els desplaçaments de bestiar transhumant i trasterminant com és habitual.
També volem que es considere, dins de l’Article 7.1.a del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, els desplaçaments de les consumidores per a adquirir aliments directament en finca, si esta és punt habitual de venda, o en grups de consum, sempre que es complisquen tots els protocols de seguretat establits. I que en la compra pública (hospitals, centres de majors, menjadors socials, menjadors escolars…) i bancs d’aliments, ara més que mai, es prioritzen els productes locals, els de les xicotetes granges i els agroecològics, especialment aquells productes procedents dels sectors que han resultat més perjudicats pel tancament de l’hostaleria.
A més a més exigim que es flexibilitze, incentive i agilite la concessió de registres sanitaris a ramaderes per a facilitar la venda directa dels seus productes, inclosa la llet crua, sempre que es complisquen els criteris recollits en l’Annex III, Secció IX, Capítol I del Reglament 853/2004. I que s’implementen mesures fiscals, com l’exempció del pagament d’autònoms, en suport a xicotets productors agroalimentaris, de la mateixa manera que amb altres sectors clau per a la societat, orientades a mitigar les pèrdues derivades de la crisi relacionada amb la pandèmia del COVID-19. Així mateix, també més que mai, ha de garantir-se que la indústria i la distribució paguen un preu just als productors.
Considerem, a més a més, que cal comunicar, tant a les comunitats autònomes i ajuntaments, a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, com a la societat en el seu conjunt, la importància, ara més que mai, del paper fonamental de les persones productores i el xicotet comerç a alimentar-nos i sostindre els nostres agroecosistemes. I, per tant, de consumir productes el més locals i frescos possibles, així com la seguretat alimentària dels mercats no sedentaris de proximitat i altres vies de venda directa.
Finalment, demanem que s’impulse la reobertura o creació d’escorxadors municipals o comunitaris, multiespècie de xicoteta capacitat, escorxadors en explotació i/o escorxadors mòbils, per a incrementar les mesures de seguretat, disminuir el sofriment animal i fer costat a les xicotetes explotacions, així com la reobertura o creació de sales d’especejament locals per a facilitar la venda directa i els canals curts de distribució. Tot això amb normatives higienicosanitàries proporcionals a la realitat del sector.
