No el deixem caure!!!
Durant la pandèmia del coronavirus, gràcies a la dràstica reducció de la mobilitat i del trànsit de vehicles, hem experimentat una millora substancial en les condicions ambientals de la ciutat de València. Este és el cas, per exemple, d’una important baixada de la contaminació atmosfèrica i acústica, l’ampliació d’espais per a caminar i pedalejar o l’aparició espontània de vegetació i fauna autòctona. La recuperació de la desitjada activitat quotidiana suposa una oportunitat per a iniciar el camí cap a una ciutat més saludable, segura i resistent davant les crisis, tant sanitàries com ambientals i econòmiques.
Esta transformació ja s’està duent a terme en diferents ciutats europees en ampliar els espais destinats a vianants i bicicletes. No obstant això, a València veiem amb preocupació la inexistència, no sols d’estes actuacions, sinó també la falta d’un pla per a impulsar el transport públic, fent-lo més segur i eficient, com una alternativa real a la congestió i contaminació que generen altres mitjans motoritzats.
Cal no oblidar que el Transport Públic Col·lectiu és una opció imprescindible per a la mobilitat quotidiana en una àrea metropolitana de més de 6 milions d’habitants. Oferir com a alternativa l’ús del cotxe és no tindre en compte a la majoria de la població, que es desplaça en el transport públic, caminant o amb bicicleta, i tancar els ulls als greus problemes que el cotxe ocasiona en la ciutat: contaminació, soroll, ocupació abusiva de l’espai, ineficiència energètica, perillositat… I al fet que el seu ús generalitzat faria inviable moure’s per la ciutat.
Centenars de milers de persones depenen cada dia del transport públic per a realitzar les seues activitats quotidianes i la Comunitat Valenciana té l’obligació, a través del Consorci de Transports, de posar les eines necessàries perquè el transport públic continue prestant un servei segur i eficient, en condicions d’accessibilitat universal i equitat.
Actualment no existix alternativa al Transport Públic Col·lectiu com a eix de la mobilitat metropolitana a València. Per això, tant en la fase de desescalada com ara, quan la situació comença a recobrar la normalitat, és necessari prendre una sèrie de mesures que garantisquen que el transport públic complisca la seua funció amb total seguretat.
En primer lloc, cal disminuir les necessitats de desplaçaments i escalonar les hores punta. Com? Doncs, fomentant i consolidant el teletreball, flexibilitzant l’horari d’entrada i eixida en els centres de treball, facilitant també que totes les gestions electròniques de les diferents administracions siguen més accessibles i senzilles i, a més a més, les compres de proximitat, fent costat al xicotet comerç local enfront de les grans superfícies.
I, per descomptat, no autoritzant la urbanització de zones perifèriques que no disposen dels serveis administratius, educatius, socioculturals i comercials necessaris; I que no compten amb un pla de mobilitat sostenible que contemple el transport públic en la seua planificació.
A més a més de disminuir les necessitats de desplaçaments, cal millorar l’oferta de transport públic. Per exemple, assegurant una oferta adequada dimensionant la xarxa actual (cobertura i freqüències) d’acord amb les necessitats reals de mobilitat de la població. Per a això, és essencial la contractació de treballadors de base, prevalent les àrees d’explotació i manteniment.
Per a millorar l’oferta també cal millorar la informació pública en temps real sobre opcions de transport públic, temps d’espera, alternatives existents… I, així, distribuir la demanda de la forma més adequada. Per altra banda, també s’ha d’augmentar els quilòmetres de carril-bus a la ciutat i dotar-los de prioritat semafòrica i, en totes les principals carreteres d’entrada/eixida a la capital valenciana, convertir un dels carrils de circulació motoritzada en carril-bus.
Ampliar la connexió entre els bescanviadors de transports i els espais productius (polígons industrials i empresarials), mitjançant autobusos llançadores de gran capacitat que circulen per carrils reservats; Introduir un abonament social per a persones desocupades i sense recursos; Un bitllet intermodal que permeta canvis entre tots els mitjans de transport amb el mateix títol; Impulsar per part de les administracions locals un pla de millora de la xarxa de Rodalia de València; Facilitar l’accés ciclista a les estacions i bescanviadors de transport públic, creant zones d’estacionament segur, i promoure la intermodalitat Bici-Transport Públic també són mesures imprescindibles per a millorar l’oferta.
Per descomptat, cal reforçar la seguretat sanitària en el transport públic perquè puga complir la seua funció amb total garantia. I açò només serà possible intensificant les tasques de neteja i desinfecció de vehicles i estacions; disposant informacions i indicacions clares en les estacions i vehicles, per a assegurar que no se supere l’aforament recomanat i les distàncies de seguretat; I dotant a les diferents plantilles del transport públic (conductors, personal d’estació i manteniment) de les mesures de prevenció i protecció necessàries.
Finalment, cal garantir el finançament adequat per a mantindre un transport públic de qualitat. Com? Doncs, aprovant una Llei estatal de finançament del transport públic i reduint les milionàries inversions previstes per a noves infraestructures viàries, reassignant-les a millorar els serveis i infraestructures del transport públic i a posar en pràctica plans de mobilitat sostenible.
A més a més, cal crear un fons de compensació per part de totes les administracions competents amb l’objectiu de suplir les pèrdues causades per l’emergència sanitària als diferents operadors del transport públic que, a més a més de continuar prestant servei, han hagut d’assumir despeses extraordinàries. I també recuperar la gestió pública d’activitats derivades a empreses privades, i que ha suposat en un empitjorament tant del servei com de les condicions laborals del personal contractat.
Esta internalització podria començar pels equips de neteja d’emergència, imprescindibles en esta crisi i que actualment no són suficients. Perquè només un transport públic de qualitat pot garantir una mobilitat sostenible!!! No el deixem caure!!!
Este document ha sigut impulsat per Ecologistas en Acción i compta amb el suport de més de 30 col·lectius i entitats de la ciutat de València, entre elles Acció Ecologista-Agró.
