Allà on estigues, company, et tindrem sempre en el cor
El passat dissabte, 18 de maig, ens va deixar Vicent Torres. Amb ell se’n va una de les persones més compromeses amb els moviments socials i en defensa del territori i de l’urbanisme com a instrument de transformació social. Allà on estigues, company, et tindrem sempre en el cor. El teu espèrit i llavor de canvi seran eterns.
Vicent va implicar-se en moviments de l’esquerra revolucionària en els anys 60, i després va participar activament en moviments socials i veïnals. Vicent, que era doctor en economia, va especialitzar-se en temes ambientals i urbanístics, va fer una tesi sobre el transport urbà a l’àrea metropolitana de València i va ser professor d’Urbanisme en la Universitat Politècnica.
Va dedicar les últimes tres dècades de la seua vida a treballar per als moviments socials de manera desinteressada assessorant, elaborant al·legacions, fent xarrades que ens ajudaven a pensar altres possibilitats de mobilitat no basades en el vehicle privat, aportant propostes de canvi per a fer de les nostres ciutats i pobles llocs més amables on potenciar els vincles comunitaris, publicant articles en el diari Levante-EMV dins del col·lectiu Massa Crítica.
Ferm defensor del ferrocarril, va participar en plataformes per la defensa del ferrocarril, va implicar-se en diversos Salvem, va formar part de la plataforma Compromís pel Territori, que va estar molt activa en els anys de la bombolla immobiliària, i en tantes lluites ciutadanes i veïnals que és difícil enumerar-les totes. Perquè Vicent sempre estava disposat a participar, implicar-se, assessorar amb el seu rigor, lucidesa i propostes innovadores.
Projectes importants, com la xarxa de carrils bici de València, no serien els mateixos sense la seua aportació, ja que va assessorar l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de València de manera altruista, com feia sempre. Mai va perdre els vincles amb la seua associació veïnal, la de Benimàmet, en la qual va treballar, entre molts altres projectes, per la creació de l’actual parc lineal.
Vicent es feia estimar pel seu tarannà obert i pròxim. Era una persona ferma en les seues conviccions, però també flexible i sempre oberta al diàleg. El seu somriure ens acompanyarà sempre. Un somriure a la vida, a l’esperança en un futur diferent, a la capacitat de canvi de les estructures socials, a l’enfortiment dels vincles entre les persones com a eina transformadora. Vicent, les teues companyes i companys d’Acció Ecologista Agró no t’oblidarem mai.
