Article d’opinió del nostre company Carles Arnal
Sorprén la virulència de Ferran Dalmau en la resposta al meu article publicat en Levante-EMV el 14 de gener, on afirme que poden evitar-se tots o la major part dels incendis provocats per causa humana. Demana que deixe d’afirmar coses que no són certes, el que sempre he evitat. Ja que el senyor Dalmau ha entés malament algunes afirmacions meues, convindrà aclarir els seus dubtes. Mai he dit que poden evitar-se tots els incendis, “només” la gran majoria, els d’origen humà, que en el territori valencià suposen el 80%. Que tinguérem un èxit parcial a evitar-los ja seria un assoliment molt notable que, òbviament, també faria descendir les extensions cremades.
Els llamps continuaran existint. Però, són aproximadament uns 76 els incendis per esta causa com a mitjana anual, d’un total de 377 (el 20%). Estes xifres són mitges estadístiques dels últims 10 anys en el nostre territori. Dalmau cita dades del conjunt estatal, però eixes xifres inclouen realitats molt dispars que no ajuden a comprendre la nostra situació específica.
Per cert, m’acusa de no tindre coneixements en ecologia forestal i no usar dades. Les use, i àmpliament, encara que ací no caben taules numèriques ni gràfics, però seguisc atentament la gestió forestal valenciana des de fa dècades, usant de manera prolixa les dades oficials que ens proveïx l’administració. La meua tesi doctoral sobre adaptacions de la vegetació valenciana al clima em va permetre manejar una molt abundant literatura científica sobre el tema, que encara tinc el costum d’actualitzar.
Justament, ha sigut el fet de detectar les xifres extraordinàriament baixes d’incendis durant els 51 dies de màxima limitació d’activitats humanes per la COVID-19 (del 14 de març al 3 de maig passats, només 4 incendis, un d’ells per un llamp) el que em van ratificar que els incendis humans són evitables. La climatologia, que incidix molt en l’extinció, però poc en el nombre d’incendis de causa humana, no explica estes xifres. Convide a Dalmau a rebatre el caràcter excepcional d’estes dades i a trobar una explicació alternativa. Des que existixen dades fiables en el nostre territori (1980) no han existit per a este període unes xifres tan destacadament baixes, amb independència de les variables condicions meteorològiques que s’han succeït en este lapse temporal de 40 anys.
Sembla que no s’entén que proposar l’eliminació de les cremes agrícoles (només una part de la meua proposta, que busca eliminar també les altres causes humanes) amb una regulació més adequada i efectiva que l’actual, no ha de tindre conseqüències negatives ni per als agricultors ni per als ajuntaments. És una alternativa que ja es coneix. Està inclosa en les estratègies oficials i s’aplica ja, encara que molt poc. Per això insistisc a desenvolupar-la totalment.
Es tracta de triturar o fermentar les restes vegetals per a produir biomassa tèrmica o abonament, amb els costos assumits per l’administració autonòmica i alliberant als afectats dels períodes d’autorització de cremes, que per cert deixen escapar molts incendis deguts a esta causa. Això no perjudica, sinó que ajuda als agricultors.
Efectivament, estes mesures són molt mes econòmiques que altres actuacions. Un quilòmetre de tallafoc costa 24.000 euros, més 5.000 euros per quilòemtre de manteniment que s’ha de repetir cada pocs anys. I es pretenia obrir uns 11.731 quilòemtres, pretensió ja abandonada per impossible (CEAM, 2016). Continue mantenint que els tallafocs no són una mesura preventiva. No existix cap demostració de la seua eficàcia en la prevenció (evitar incendis). Si Ferran Dalmau coneix alguna demostració clara de la seua eficàcia en prevenció, li agrairia que m’ho fera saber amb concreció.
Si que admet que les discontinuïtats vegetals “poden” ser útils (si estan ben planificades, situades i executades) per a ajudar en l’extinció, per a limitar la propagació d’un incendi ja actiu, o per a defensar poblacions i altres interessos humans. Això sí, efectuant un balanç adequat entre inversions, eficàcia i impactes ambientals diversos, que els tenen, i seria bo que els projectes inclogueren un sistema d’avaluació dels resultats, cosa que no ocorre.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment en castellà el 22 de gener de 2021 en Levante-EMV.
