L’índex d’acceptació dels pollets d’Apus apus va ser del 81%
Des de fa anys Santiago Gasset, company del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera, desenvolupa un voluntariat de recuperació i cria a mà de pollets de falcia (Apus apus) en la localitat castellana-manxega d’Almansa. Puntualment, tant els criadors voluntaris del projecte com el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre d’Albacete es veuen superats pel nombre de cries òrfenes, motiu pel qual s’introduïxen els pollets en nius que tenen controlats en una teulada d’Almansa. Esta tècnica d’adopció de pollets propiciada per l’ésser humà es coneix com a cross-fostering o wild-fostering. En aquest cas, hem probat el “cross-fostering” de falcies.
En 2017 el nostre company del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera va realitzar, amb la col·laboració d’Alfredo Martínez i Alfonso Baeza, un estudi per a analitzar els resultats d’esta iniciativa de cross-fostering amb falcies (Apus apus). Santiago Gasset va constatar que la taxa inicial d’adopció era del 78%, incloent-hi fins i tot una cria òrfena d’altra espècie. Concretament, d’oroneta cuablanca (Delichon urbica). Pensàvem, que potser millor aquesta tècnica, que criar un polluelo de vencejo, com estem fent fins l’actualitat.
Experiència al 2019
L’any passat el nostre company d’AE-Agró La Costera i els seus col·laboradors van repetir esta experiència. Concretament, amb onze pollets que havien caigut del seu niu i que van ser col·locats per a la seua adopció en altres nius. Gràcies al seguiment posterior realitzat van comprovar que huit de les cries òrfenes de falcia van ser acceptades i criades sense cap problema.
Les altres tres van caure del niu durant els primers dies del projecte. Un dels pollets es va llançar segons va ser col·locat en el niu, sent recol·locat en altre i criat sense problemes pels seus nou pares adoptius. Un altre pollet va caure a terra el segon dia i va ser criat a mà temporalment per manca de nius aptes. Posteriorment va ser col·locat amb èxit en un niu apte. El tercer pollet, malauradament, va caure el primer dia i va ser atropellat per un vehicle.
Sense comptabilitzar els dos exemplars que van ser recol·locats amb èxit després de caure del niu d’adopció, l’índex d’acceptació de les cries òrfenes de falcia va ser del 81%. A més a més, paga la pena destacar que en la teulada d’Almansa on es desenvolupa esta experiència de cross-fostering no es va observar un descens en el nombre de parelles nidificants. Per tant, el resultat del projecte va ser de nou un èxit.
Vídeo-seguiment del “cross-fostering” de falcies
Com a novetat respecte a l’estudi de 2017, l’any passat es va instal·lar una càmera en un dels nius de falcia. L’objectiu era realitzar un vídeo-seguiment d’un dels pollets, que va ser batejat com Azaz. Amb els vídeos d’esta experiència de cross-fostering, que van ser publicats en Youtube, es va poder comprovar com Azaz era acceptat pels seus pares adoptius i pel pollet amb el qual compartia niu. Fins i tot, la parella de falcies va continuar criant a Azaz sense problemes quan l’altre pollet va abandonar el niu set dies després de col·locar a l’ocell protagonista de l’estudi.
Pensem que estar amb altres falcies adultes, modela el seu caràcter.
El vídeo-seguiment del “cross-fostering” de falcies, i d’Azaz va durar en total 22 dies, temps durant el qual intuïm que li va canviar el caràcter. Resulta curiós que quan estava sent criat a mà era un pollet inquiet. Durant els primers dies en el niu també es va mostrar inquiet: passejava i realitzava les seues deposicions al límit en l’extrem exterior del niu, arriscant-se a caure a terra.
Però, a poc a poc, com es va poder veure amb la càmera del vídeo-seguiment, es va tornar més caut i va deixar d’aproximar-se a la vora exterior del niu. Cap la possibilitat que, de la seua estada amb els adults i l’altre pollet, aprenguera a no arriscar tant en els seus moviments pel niu. Finalment, el dia 22, Azaz va desaparéixer definitivament del niu. Probablement va volar, però no vam poder gravar esta imatge.
Per l’estructura del niu, malauradament, el vídeo-seguiment tenia punts cecs i les falcies no sempre estaven visibles sota les teules, motiu que explica perquè no es va poder filmar l’eixida d’Azaz. De fet, a la parella d’adults sempre se’ls veia eixir pel mateix forat. Però, no tots els dies se’ls podia observar accedir, ja que utilitzaven algun orifici fora de càmera. Azaz, amb tota probabilitat, eixiria del niu per un d’estos forats.
Almansa, exemple per a la conservació de les falcies
En el municipi manxec d’Almansa han confluït diversos factors per a realitzar esta experiència de cross-fostering. En primer lloc, l’interés des de fa temps de la ciutadania per a conservar la població local de falcies. Este interés ciutadà, a més a més, ha sigut correspost tant per AE-Agró, en la persona del nostre company Santiago Gasset, com per l’Ajuntament d’Almansa. Especialment pel que respecta a Juan Carlos Sánchez, tècnic municipal de Medi Ambient.
L’Ordenança de Medi Ambient d’Almansa, per exemple, protegix explícitament els nius de falcia i els mateixos veïns de la localitat han realitzat campanyes de denúncia de destrucció de nius en èpoques de cria i han promogut voluntariats de cria a mà de pollets. L’ajuntament, a més a més, ha realitzat un inventari de nius en la ciutat. Fins i tot, ha fabricat i instal·lat caixes niu en edificis municipals.
Ajuntament d’Almansa i cross-fostering de falcies.
De fet, el mateix ajuntament replica des de 2017 l’experiència de cross-fostering. Concretament, introduint les cries òrfenes de falcia en nius ubicats en edificis de la seua propietat o en establiments col·laboradors. I, al tindre més capacitat d’actuació i més recursos personals, amb uns números majors. Només durant 2019, el consistori d’Almansa van introduir al voltant de 100 pollets en nius amb un alt nombre d’èxits. Es tracta, sens dubte, d’una iniciativa municipal per a la conservació de falcies força lloable i que recomanem estudiar a qualsevol ajuntament.
