Expertes debaten sobre els reptes a assolir per conservar el parc natural en este escenari de canvi climàtic que ja assota l’aiguamoll
Divendres passat, 24 de novembre, Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife van convocar, dins del conveni que mantenen amb l’Ajuntament de València, una taula redona en el Tancat de la Pipa, àrea de reserva del PN de l’Albufera que custodien. Sota el títol ‘Com afecta el canvi climàtic a l’Albufera?’ una trentena de persones van assistir a la cita per a informar-se i debatre sobre l’impacte i el futur del canvi climàtic en esta zona humida d’importància internacional.
La taula redona, que comptava amb la participació de diferents expertes en matèria va arrancar amb la intervenció de Pau Monasterio, activista d’Ecologistes en Acció. Pau va introduir breument, per a contextualitzar la resta de les ponències, què és el canvi climàtic i quina diferència que guarda amb l’escalfament global. També va exposar les principals causes del canvi climàtic, conegudes com a forçaments climàtics (variacions de la radiació solar, erupcions volcàniques, núvols, variacions en la concentració de gasos efecte d’hivernacle, etc.) i com afecten els diferents components del sistema climàtic de la Terra.
En este sentit, “els canvis en gran manera són irreversibles” va apuntar Pau. Per això és imprescindible posar el focus en estratègies aplicades o a aplicar per a fer front estes problemàtiques. Unes estratègies, que d’acord amb el que va explicar, poden ser de mitigació o d’adaptació, encara que existeixen altres com el decreixement.
<<L’efecte destructiu de la mar, a causa del canvi climàtic, cada vegada serà major>>
Seguidament, per a aterrar la qüestió al cas de l’Albufera va intervindre Paco Collado, tècnic del servei Devesa-Albufera. Ell va posar l’accent en projectes desenvolupats en la façana litoral com a resposta a la vulnerabilitat del PN a alteracions que ja són reals. Concretament en els treballs duts a terme per a recuperar el cordó dunar i poder augmentar la protecció de la línia de costa davant l’efecte destructiu de la mar que, a causa del canvi climàtic, cada vegada serà major.
Sobre este tema, va esmentar la regeneració dunar iniciada per la Demarcació de Costes este estiu a les platges del Saler. Una actuació que pretén evitar la pèrdua de biodiversitat pròpia d’estos ecosistemes. A més de retornar al capdavant costaner els 70 metres de restinga que en les últimes dècades hem anat perdent a conseqüència de la canalització dels rius, la construcció de preses i de les successives ampliacions del port de València. Però també pel canvi climàtic. Perquè no hem d’oblidar que l’augment del nivell de la mar, a causa de l’augment de la temperatura mitjana, contribueix així mateix a l’erosió litoral (per cada centímetre que augmenta el nivell de la mar es perd 1 metre de platja) i a l’acceleració d’este procés.
Així ho apunten les dades aportades per Paco. “Des de 1948 a 2019 l’elevació anual del nivell de la mar s’ha estimat en 1,6 mm/any. No obstant això, tenint en compte l’efecte sinèrgic negatiu provocat per la dilatació de l’aigua, esta xifra s’ha duplicat. De manera que, de 1923 a 2020 l’elevació ha passat a ser de 3,3 mm/any”.
<<L’Albufera, constitueix un regulador climàtic a nivell regional de primer ordre>>
Esta tendència resulta alarmant perquè amenaça de mort per salinització a l’Albufera de València. Malgrat que, com va assenyalar Lucia Moreno, tècnica de seguiment de zones humides de l’Albufera, constitueix un regulador climàtic a nivell regional de primer ordre. “Els aiguamolls són un dels ecosistemes que més CO2 poden segrestar. No obstant això, és cert que esta capacitat depén del seu estat de conservació”. Ací entra en joc la gestió de l’ecosistema.
Una gestió que va més enllà de la preservació de la franja arenosa que el protegeix de la mar. I que passa per regular la quantitat i qualitat de les aportacions d’aigua que el llac requereix. Una gestió a la que se suma la necessitat d’estudiar i enfrontar els efectes del canvi climàtic que assoten els recursos hídrics i que “vindràn en cascada”. I en la qual s’imbrica per endemés l’urgència d’abordar amb la complexitat que mereixen altres qüestions. Per exemple les associades a la palla de l’arròs o a l’ús de químics per la intensificació del cultiu de l’arròs.
Atés el potencial productivista de l’aiguamoll, centrat en el monocultiu d’este cereal, Amanda Subiela, d’Amigues de la Terra, per a tancar la jornada va reflexionar sobre la necessitat de territorializar la producció agrícola. L’objectiu és compatibilitzar esta activitat amb la conservació de l’ecosistema i augmentar la resiliència del territori. Per assolir-ho és imprescindible, d’una banda, trencar les cadenes d’un model globalitzat que ens fa més dependents dels combustibles fòssils i que atempta contra la vida i la natura. I d’altra, crear noves narratives entre totes. “En l’imaginari i la col·lectivització trobarem les respostes”.
