Cal adoptar mesures ràpides i efectives contra el Canvi Climàtic
Sembla que, per fi!, estem quasi totes d’acord que s’ha produït un canvi en el clima, que este canvi és per l’acció humana i, finalment, que les conseqüències, individuals i col·lectives, seran bastant desastroses i ja les comencem a patir. La gravetat de l’assumpte ha despertat la consciència de la classe política, de l’acadèmia i de la joventut estudiant, les acusacions de la qual per l’absència d’iniciatives per a enfrontar-ho han causat un vertader impacte en la societat. I, no tinc dubte, han contribuït a dinamitzar el diàleg que, a través dels mitjans de comunicació, s’està desenvolupant en els últims temps.
S’ha arribat al punt en què, en la conformació del nou Consell de la Generalitat Valenciana, sorgit de les darreres eleccions, l’adjudicació de les competències sobre la lluita contra el Canvi Climàtic ha sigut motiu de discussions i desacords entre els partits del govern. Com si semblant tasca fora senzilla de dur a terme i una font de prestigi polític i èxit personal. Sincerament, no estic segur que els agraciats sàpien el que els espera.
No he esmentat a l’univers ecologista ni a una part del món científic expert en matèries relacionades amb el Canvi Climàtic perquè les seues denúncies i alertes, en tots dos casos, venen des de lluny. De fet, en 1965 es va produir ja el primer advertiment científic al president dels Estats Units d’Amèrica (EUA) sobre l’existència del Canvi Climàtic.
Una característica preocupant de la majoria de declaracions i recomanacions emeses és que continuen insistint en la necessitat d’actuar i a oferir receptes i solucions, com si fóra alguna cosa que està per arribar. Això ocorre especialment entre la classe política, és a dir, entre els qui governen i gestionen l’interés públic, i entre el personal acadèmic. El clima ja ha canviat i ja estem patint les seues conseqüències. Es va acabar el temps de fer declaracions benintencionades. Cal adoptar mesures concretes, ràpides i efectives. Cal posar ja recursos econòmics damunt de la taula i prendre mesures que no agradaran a bona part del món dels negocis.
Crida l’atenció, no obstant això, que la gran majoria de les opinions vinguen de la part dels qui patim les conseqüències d’este canvi i molt poques, quasi cap, de part dels qui poden considerar-se responsables d’haver-lo provocat. Oblidant definitivament l’anacronisme que representa el ramat “negacionista”, considere responsables als qui ocupen els llocs directius amb capacitat per a decidir en empreses multinacionals, especialment les que negocien amb combustibles fòssils, el sector del transport, el sector de l’automòbil, la indústria química i moltes altres branques del sector industrial, de l’agricultura industrial i de l’alimentació, institucions econòmiques internacionals, sistema financer públic i privat, grups d’opinió i classe política convençuda de les bondats del sistema capitalista.
Em referisc als qui des dels llocs i institucions complixen escrupolosament amb els requeriments de la lògica del sistema capitalista i el seu, actualment, primer manament: obtindre el màxim benefici per als i les accionistes a costa del que siga. Són persones molt poderoses, que controlen la majoria dels mitjans de comunicació en tots els països… I, no obstant això, a penes se’ls sent. És que no tenen res a dir sobre este tema, quan són els responsables del que ocorre i ocorrerà en les pròximes dècades, sinó centúries? Clar que han de dir, i molt, perquè a les seues mans està el problema i també estaria bona part de la solució. El cas és que a vegades expressen les seues intencions, però baixet. Com a ments pràctiques que són, més que parlar sembla que preferixen, ells sí, actuar.
Per a esbrinar quines són les seues intencions reals respecte del Canvi Climàtic caldrà dirigir la mirada al que estan fent sobre este tema. Existixen antecedents, gens optimistes, que permeten intuir per on van les coses: Naomi Klein (Això ho canvia tot. El Capitalisme contra el clima) analitza com evolucionen els processos negociadors que, respecte del Canvi Climàtic i la liberalització comercial mundial, s’inicien al principi de la dècada dels 90 (Cimera de Rio per la part mediambiental i creació de l’Organització Mundial del Comerç per la part de la liberalització de les activitats comercials a escala internacional) i comenta:
“El més sorprenent de tots dos processos és que es desenvolupen aïlladament, com si l’altre no existira, sense qüestionar com repercutirà cadascun en l’altre. En realitat, les metes a què es comprometien les parts en les negociacions sobre el clima no eren més que pactes basats en la suposada bona voluntat, sense mecanismes de penalització. La jerarquia de prioritats era tan evident que en la cimera de Rio de Janeiro (1992) es deixa clar que les mesures adoptades… no hauran de constituir un mitjà discriminatori arbitrari ni una restricció encoberta al comerç internacional, que es ve a repetir a Kyoto. Lluny de promoure un reajustament de les normes comercials respecte de les polítiques de protecció del clima, es van assegurar que el comerç liberalitzat i l’economia global no es veren afectats per una política climàtica restrictiva”.
Continuarà ocorrent alguna cosa pareguda en l’actualitat? Coincidixen en alguna cosa les bones intencions dels governs i les actuacions de les grans corporacions, o va cadascun pel seu costat? He rastrejat les notícies de la secció especialitzada en Canvi Climàtic d’algun mitjà de comunicació, sense ànim de ser exhaustiu, i això és el que he trobat:
0. Una notícia preocupant
Preocupant per la seua claredat: “Els països del G20 van concloure hui la seua cimera amb un pronunciament a favor dels fonaments del lliure comerç i del creixement econòmic. El Grup dels Vint va ser capaç de reafirmar els fonaments del lliure comerç, segons Abe, primer ministre japonés, amfitrió de la trobada, qui va destacar en particular el suport del G20 a aconseguir mercats oberts, lliures i no discriminatoris i un terreny de joc just. Abe va afegir que els països del G20 van estar d’acord en la seua determinació per afavorir el creixement econòmic i de reformar l’Organització Mundial de Comerç (Levante-EMV, 29 de juny de 2019). Del Canvi Climàtic la nota de premsa no diu res.
1. Mentides i enganys
– En 1968, científics de l’Institut d’Investigació d’Stanford (SRI) van advertir a la patronal petroliera API del risc que les emissions de CO2 procedents de la combustió fòssil suposaven per al clima global. El document ja preveia conseqüències com la fosa dels casquets polars i la pujada del nivell de la mar. En els 20 anys que van seguir a l’informe, Exxon es va convertir en un líder de la investigació climàtica i va condicionar les seues infraestructures a alguns dels efectes del Calfament Global (plataformes petrolieres preparades per a la pujada del nivell de la mar, casc de vaixells adaptats a un augment de l’acidesa de l’aigua de la mar). A la fi dels 80 van concloure que la rendibilitat de l’empresa no seria compatible amb l’adopció de mesures per a reduir les emissions i va adoptar la decisió d’emfatitzar la incertesa de les conclusions científiques sobre el potencial increment de l’Efecte d’Hivernacle” (nota interna publicada per Los Angeles Times, La Marea, 19 de juny de 2016).
– Una anàlisi dels esborranys dels Plans Integrats d’Energia i Clima (PNIEC) dels 28 Estats membres de la Unió Europea (UE) ha revelat que la UE mantindria 60 GW de carbó en 2030. Això suposaria una reducció de tan sols el 58% respecte a nivells actuals, la qual cosa faria impossible complir amb els objectius marcats en l’Acord de París. L’informe ha sigut elaborat per les ONG Sandbag i Xarxa d’Acció Climàtica (La Marea, 31 de maig de 2019).
2. Oposició a l’adopció de mesures contra el Canvi Climàtic per part de països, empreses i importants lobbies empresarials
– Cada vegada hi ha més distància entre les grans patronals europees i la urgència d’adoptar mesures climàtiques ambicioses. És el principal resultat d’un nou informe del think tank britànic InfluenceMap, que ha avaluat a les huit principals associacions empresarials presents a Brussel·les. L’organització ha conclòs que (…) els lobbies que actuen en el cor de la UE seguixen ancorats en un model basat a retardar l’adopció de polítiques que tinguen alguna possibilitat de fer que es complisquen els objectius de l’Acord de París. A la cua de la classificació estan la patronal automobilística ACEA i la “patronal de patronals”, Business Europe, de la qual forma part la CEOE (comunicacions internes, filtrades el setembre de 2018, mostren una estratègia d’oposició continuada a l’increment de l’ambició en el marc dels objectius de la UE per a 2030).
L’informe també critica durament a les patronals de les indústries del ciment, l’acer, els metalls i la indústria química. En l’informe es destaca que cap dels grups analitzats ha mostrat un suport explícit cap a un escenari sense emissions en 2050. A més a més, revela que, sovint, els lobbies realitzen declaracions de suport, però després les matisen amb condicions o advertiments sobre les conseqüències d’una major ambició. Dels huit lobbies estudiats, cap mostra un suport a una política ambiciosa i significativa. A més a més, set dels huit presenten una postura de creixent oposició. Business Europe hauria pressionat activament contra reformes ambicioses del sistema de crèdits de carboni de la Unió (EU MTS), es va oposar a l’establiment de l’objectiu de reduir emissions un 35% per a 2030 i no dona suport als subsidis a les renovables, demanant en comptes d’això solucions de mercat en les quals totes les energies estiguen en igualtat de condicions (La Marea, 23 de maig de 2019).
– Les cinc majors petrolieres que cotitzen en borsa (ExxonMobil, Shell, Chevron, BP i Total) han gastat, des de la signatura de l’Acord de París el desembre de 2015, al voltant de 1.000 milions de dòlars de manera col·lectiva en relacions públiques i lobbying per a bloquejar o dificultar l’aprovació de legislació de protecció del clima. Estes són les conclusions d’una investigació duta a terme pel think tank britànic InfluenceMap, segons The Guardian (La Marea, 22 de març de 2019).
– L’Organització Marítima Internacional (OMI), que fa uns mesos es va comprometre a reduir les emissions del transport global per vaixell (entre el 2% i el 3% del total) a la meitat per a 2050, s’ha reunit per a tractar d’esbossar un full de ruta, però el bloqueig de països com Aràbia Saudita, el Brasil i Xile va fer impossible establir compromisos concrets.
3. Es continuen finançant projectes per a proveir a Europa amb combustibles fòssils
– El Corredor Sud és el nom d’una iniciativa de la UE formada pel Gasoducte del Caspi Meridional (SCP), que travessa l’Azerbaidjan i Geòrgia; el Gasoducte Transanatòlic (TANAP), que travessa Turquia d’est a oest; i el Gasoducte Transadriàtic (TAP), que travessa Grècia i Albània fins al poblet italià de Melendugno, a la província de Lecce. Un projecte de 34.500 milions d’euros amb una part de finançament del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, del Banc Asiàtic de Desenvolupament i del Banc Europeu d’Inversió.
En total s’han invertit 8.650 milions d’euros de diners públics. Els seus objectius són diversificar les fonts d’energia i promoure la transició a una economia baixa en carboni, segura i competitiva. Quant a la seua “neteja”, el gas natural produïx menys CO2 que el petroli en la combustió, però la seua extracció mitjançant fracking (sistema que s’usa en l’Azerbaidjan encara que no en exclusiva) produïx gran quantitat de metà, a més a més de tots els problemes associats a esta tècnica extractiva. La construcció d’estos gasoductes representa col·locar a la UE en una situació captiva enfront dels combustibles fòssils per 40 o 50 anys, i incomplir els acords de París (La Marea, NÚM. 55, desembre de 2017).
– El Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament ha concedit un crèdit de 500 milions de dòlars per a finançar el gasoducte Transanatòlic. Transportarà gas natural des de l’Azerbaidjan fins al sud d’Itàlia. La finalitat de la seua construcció és reduir la dependència europea del gas rus. El Banc Europeu d’Inversió es planteja invertir fins a 3.000 milions en el mateix projecte (La Marea, 20 d’octubre de 2017).
– La premsa de l’Azerbaidjan ha revelat que en els diferents projectes que conformen el polèmic Corredor Sud de Gas, que pretén transportar gas des del país caucàsic fins al sud d’Itàlia (AzerNews), es porten invertits 9.600 milions de dòlars (La Marea, 15 de febrer de 2019).
– Els líders d’Alemanya i Rússia, Angela Merkel i Vladimir Putin respectivament, han reafirmat esta setmana el seu compromís de completar la construcció del megagasoducte Nord Stream 2, que portarà gas fòssil des de Sant Petersburg a Rostock (La Marea, 24 d’agost de 2018).
4. S’ha invertit i es continua invertint una quantitat ingent de diners en combustibles fòssils
– Un estudi dut a terme per diverses ONG, i liderat per Rainforest Action Network, denuncia que els 33 majors bancs del món han invertit 1,7 bilions d’euros en combustibles fòssils des que es va signar l’Acord de París el desembre de 2015, malgrat el seu suport públic al tractat. Entre els bancs investigats estan el Santander i el BBVA (La Marea, 22 de març de 2019).
– El Banc Mundial va invertir al voltant de 21.000 milions de dòlars en projectes de combustibles fòssils entre 2014 i 2018, segons una investigació de l’ONG alemanya Urgewald. La institució financera va lamentar que Urgewald haja inclòs projectes aprovats “fa molt temps”, la qual cosa distorsionaria els resultats. (Climate Home News, La Marea, 19 d’abril de 2019).
– L’ONG Oil Change International ha publicat aquest un informe en el qual es conclou que les inversions en gas fòssil del Banc Europeu d’Inversió (BEI) impediran el compliment de l’Acord de París (La Marea, 7 de juny de 2019).
– El Govern del Regne d’Unit és acusat d’hipocresia en minvar la lluita contra la crisi climàtica després de concloure un informe del Comité d’Auditoria Ambiental que l’executiu finança projectes d’energia de combustibles fòssils als països més pobres (The Guardian, La Marea, 7 de juny de 2019).
5. Es continuen atorgant subvencions i ajudes a la indústria dels combustibles fòssils
– Segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) recollits per El Periòdic de l’Energia, els subsidis públics globals als combustibles fòssils van augmentar un 12% en 2017 (La Marea, 5 de novembre de 2018). Una recent anàlisi encarregada pel Fons Monetari Internacional (FMI) reflectix que els subsidis mundials als combustibles fòssils continuen augmentant. En 2017, estos van créixer fins als 5,2 bilions de dòlars, és a dir, un 6,5% del PIB mundial (La Marea, 18 de maig de 2019).
– Els països associats a la UE en l’est i el sud-est del continent (Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Macedònia del Nord, Kosovo, Moldàvia, Montenegro, Sèrbia i Ucraïna) subvencionen la indústria del carbó amb fins a 2.400 milions d’euros a l’any, en contra de les normes establides en els seus acords de col·laboració (Climate Home News, La Marea, 1 d’abril de 2019).
6. Continua la cerca de nous jaciments petrolífers, i es continuen trobant, per a la seua explotació
– La britànica British Pertroleum ha anunciat el descobriment en la Mar del Nord del que sembla un gegantesc camp de petroli (La Marea, 2 de febrer de 2018).
– Repsol i Cepsa han obtingut permisos exploratoris per a extraure hidrocarburs en aigües mexicanes. I ACS, a través de la seua filial brasilera, va acudir a la subhasta de lots per a explotació de petroli submarí (La Marea, 30 de març de 2018).
– Malgrat la retòrica de la fi dels combustibles fòssils, les empreses i els governs no deixen d’invertir en la seua exploració. Bahrain ha anunciat el descobriment d’un gegantesc camp de petroli, amb reserves d’aproximadament 80.000 milions de barrils i entre 280.000 i 560.000 metres cúbics de gas (La Marea, 6 d’abril de 2018).
– L’elèctrica alemanya RWE va afirmar que considera totes les seues centrals de lignit com a “rendibles” durant la dècada de 2020 (La Marea, 29 d’octubre de 2018).
– Les petrolieres xineses CNPC i CNOOC han mostrat interés en la licitació de nous camps de petroli en terra ferma que s’obriran a l’explotació a Groenlàndia (Reuters, 5 de novembre de 2018).
– La petroliera britànica BP ha definit els seus camps petrolífers de la Mar del Nord com la “joia de la corona”, i espera que es mantinga en producció fins a 2050 com a mínim (Energy Voice, La Marea, 1 d’abril de 2019).
– El Govern noruec ha atorgat 90 noves llicències d’exploració de petroli, 46 d’elles en la Mar de Barentsz (The Barentsz Observer).
– Ha començat ja l’extracció de gas en el camp de Culzean, en la Mar del Nord, al Regne Unit. Les empreses Total, BP i JX Nippon són les encarregades del seu control (BBC, La Marea, 7 de juny de 2019).
7. Es continuen dissenyant i autoritzant nous projectes relacionats amb la utilització de combustibles fòssils
– La Comissió competent del Parlament Europeu ha aprovat la llista de Projectes d’Interés Comú (PIC), que inclou nombrosos projectes de gas (fins a 104) com el Corredor Sud, l’STEP/MidCat, gasoducte entre França i Espanya. El problema està en el fet que la vida útil d’estos gasoductes és molt superior al temps en què es podrà continuar utilitzant gas natural, que és un combustible fòssil. La Comissió Europea basa la seua estratègia de transició energètica sobre el gas natural. (La Marea, 23 de febrer de 2018).
– Alemanya va concedir els permisos que faltaven per a la construcció del gasoducte Nord Stream 2, que connectarà el nord d’Alemanya amb el port de Sant Petersburg, a Rússia (La Marea, 23 de febrer de 2018).
– Després de dos anys paralitzats, el Govern xinés ha reiniciat diversos projectes de crema de carbó. A més a més, la Xina ha rellançat la seua importació d’este mineral fins a màxims de l’últim lustre, segons informa Reuters (La Marea, 10 d’agots de 2018).
– L’empresa índia Adani planeja construir a Austràlia una de les majors mines de carbó del món (la mina de Carmichael) que produiria 60 milions de tones de carbó a l’any (La Marea, 3 de maig de 2019).
8. Continua augmentant el consum de combustibles fòssils
Segons L’Economista, Espanya va batre el seu rècord d’importacions de petroli en 2018. Dades d’Eurostat, recollides per Euractiv, van revelar que el consum d’energia de la UE va augmentar en 2018 per tercer any consecutiu (La Marea, 8 de febrer de 2019).
9. Augmenta la venda de vehicles de gasolina
Segons dades de la patronal europea de fabricants d’automòbils (ACEA), en l’últim trimestre de 2018 les vendes de vehicles dièsel van caure un 23,6%. La baixada la va compensar una forta pujada (33,1%) de les vendes de cotxes de gasolina. En tot l’any, tan sols un 2% dels vehicles matriculats en el continent van ser elèctrics (La Marea, 8 de febrer de 2019).
És evident que existix un absolut desacord entre allò que es predica des d’un costat del tauler i el que es fa des de l’altre, i que les conseqüències d’este aparent diàleg de sords no té res de positiu enfront del Canvi Climàtic. Seguint amb les informacions publicades:
– Les emissions de CO2, principal causa del Canvi Climàtic, van tornar a créixer en 2018, aconseguint xifres rècord, segons un informe de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). La pujada va ser d’un 3%, la més pronunciada des que hi ha registres (La Marea, 1 d’abril de 2019).
– La concentració de CO2 en l’atmosfera va aconseguir el dimarts les 414,63 parts per milió (ppm), la qual cosa suposa el tercer major registre de la història, només per davall de dos registres presos el passat 18 de març. La mitjana del mes d’abril és la més alta de qualsevol mes registrat, i probablement sense precedents en els últims tres milions d’anys, segons CO2 Earth. El límit segur se situa al voltant de les 350 ppm. Actualment, la concentració de CO2 creix al voltant de 3 ppm per any a causa de l’activitat humana. L’observatori d’Izaña (Tenerife) va registrar una concentració mitjana de diòxid de carboni de més de 415 ppm el mes d’abril passat, amb un màxim de 416,7 ppn el 18 d’eixe mes. És la major concentració mai registrada a Espanya, i probablement sense parangó en almenys els últims 3 milions d’anys. (20 minutos, La Marea, 3 de maig de 2019).
– L’Informe sobre l’estat del Medi Ambient en la Comunitat Valenciana conclou que l’emissió de GEI seguix molt per damunt dels nivells desitjables, amb 25 M de T-eq. De Co2/any (Levante-EMV, 14 de juny de 2019).
A la vista de les anteriors informacions es pot traure la conclusió que per als presumptes responsables del Canvi Climàtic “ací no passa res” i també que tota l’economia està abduïda per esta dinàmica perquè tots els sectors econòmics, dins del sistema capitalista, funcionen amb la mateixa lògica. Davant este panorama, gestionar una resposta efectiva enfront del Canvi Climàtic sembla poc menys que impossible, inútil, i per això resulta difícil d’entendre l’interés per aparéixer com a protagonista d’esta tasca, com comentava respecte de l’ocorregut en el Consell. El Canvi Climàtic no és un problema municipal, ni autonòmic ni estatal, la seua solució, en la mesura en què siga possible, és global.
Susan George (L’Informe Lugano) ens proposa este repte com a únic baluard capaç de torçar-li el braç al sistema capitalista: Hem de reconéixer que la relocalització i l’acció social, encara que són essencials, no poden reemplaçar a l’Estat. Només l’Estat pot forçar al capitalisme a complir les regles per a sobreviure i només la ciutadania pot forçar a l’Estat a fer obeir a les grans corporacions i al sistema financer.
És evident que quan parla d’Estat es referix a ell com la institució depositària de la sobirania popular, del poder de legislar, de la potestat tributària i financera i de la violència, i per a véncer en esta confrontació hauran de ser molts estats concrets els qui actuen de comú acord. Sempre que la ciutadania exercisca la pressió suficient perquè es vegen obligats a fer-ho. Aconseguir el seu suport hauria de ser la primera tasca a afrontar pels qui pretenen gestionar este problema.
Del llibre Canvi Climàtic S.A. (Nick Buxton i Ben Hayes, editors, FUHEM ecosocial)
Pròleg (Susan George): En el meu llibre, perquè totes les dades procedien de fonts fiables, uns experts de tendència neoliberal elaboren un informe sobre com “preservar el capitalisme en el segle XXI. Consideren al Canvi Climàtic com un dels potencials factors que amenacen al capitalisme. Després de moltes anàlisis arriben a la conclusió que l’element que més amenaça al capitalisme és la població, que es concentra, majoritàriament, als països més pobres. El sistema capitalista no pot funcionar ben greixat amb més de 8.000 milions d’habitants i com no es tracta de dur a terme una massacre de magnitud inimaginable recomanen deixar a la natura seguir el seu curs de la mà dels Quatre Genets de l’Apocalipsi: la Guerra, la Malaltia, la Fam i la Mort.
La gèlida lògica de la classe dominant, anirà en esta direcció. El món se submergirà a partir d’ara en una situació en la qual el Canvi Climàtic se situarà en el centre de la vida i nosaltres som la variable que caldrà “adaptar” perquè cap país ric emissor de GEI suprimirà els subsidis als contaminadors ni deixarà de fer política en benefici propi.
El control de l’ús de l’aigua dolça.
Antonio Goytre, membre de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró.
