Article d’opinió de Carles Arnal
Estem rebent estos dies terribles notícies sobre grans incendis a Califòrnia. Repetidament es parla de catàstrofe natural. Encara no hi ha informacions clares de les causes dels focs, però sembla poc probable siguen naturals. L’origen sembla situar-se en les perifèries de zones urbanes o urbanitzades, cosa que apunta cap a causes humanes. Resulta inevitable pensar en el nostre territori i en els incendis que patim reiteradament i que, a vegades, han arribat a tindre grans dimensions, amb danys molt greus. Quan arriben notícies alarmants d’altres parts, com aquestes, és freqüent plantejar extrapolacions i paral·lelismes; però les comparacions han de fer-se amb prudència i coneixement de les diferències. En el cas de Califòrnia, encara que el clima és semblant i existeixen semblances amb la vegetació natural de les nostres terres, hi ha també moltes diferències socials, econòmiques, ambientals i polítiques. Encara així, alguna idea pot ser aplicable al nostre cas, salvant les distàncies.
Com va ocórrer amb la DANA, massa prompte es parla de catàstrofe natural, cosa que s’ha de matisar. Les fortes precipitacions molt localitzades en el temps i l’espai, poden ser d’origen natural; però està clarament reconegut que la freqüència i intensitat d’estes precipitacions desmesurades s’incrementen per un procés de causa humana: el canvi climàtic. D’altra banda, la magnitud del desastre ha augmentat enormement per accions clarament humanes, com la desforestació i degradació de la vegetació natural en les capçaleres de rius i barrancs. L’alteració i ocupació dels llits, la modificació o eliminació de la vegetació de ribera i, finalment, l’ocupació de zones baixes inundables, on el desastre s’ha fet màxim. Tot això no té res de natural.
Tornant als incendis, tenim disponible una informació molt àmplia i detallada sobre este fenomen en el territori valencià; de cap manera podem considerar-ho com un problema natural. El 80% dels incendis, ara i ací, són provocats pels humans, mentre que l’única causa natural, els llamps, són una absoluta minoria. Considerar els incendis com a naturals no sols és incorrecte; és que, a més, no ajuda a solucionar el problema, sinó tot el contrari. La prevenció dels incendis, ara i en la nostra societat actual, ha de basar-se a evitar les causes humanes dels focs, dedicant els recursos econòmics, els esforços organitzatius i la regulació necessària. No obstant això, l’administració valenciana, i molts tècnics responsables de la gestió forestal, consideren que els incendis són naturals i inevitables. Així que no consideren prioritari combatre les seues causes i dediquen recursos i esforços molt insuficients a evitar els incendis. Mentrestant, centren les inversions i actuacions en intervencions molt cares i molt impactants, l’eficàcia de les quals és molt discutida, que no s’avaluen de manera sistemàtica i que en cap cas eviten els incendis, com és el cas dels mal denominats “tallafocs”.
Estes mesures d’eliminació de vegetació natural i de generació de discontinuïtats servirien (en el millor dels casos) per a contindre o frenar un foc que ja avança descontrolat i ocupant una gran extensió, perquè no s’ha sabut evitar a temps. Eixes mesures de contenció, si tenen algun efecte, és quan ja és molt tard, quan ha fracassat la prevenció i el còmput de danys és molt elevat i quan els efectius d’extinció (que també impliquen despeses enormes i riscos greus per als equips humans) han d’emprar-se a fons, al límit de les seues capacitats, en moltes ocasions. Eixe tipus d’estructures de contenció del foc (com els tallafocs) tenen un gran impacte sobre els ecosistemes, ja que en la seua majoria consisteixen a eliminar o reduir dràsticament la vegetació natural. Els gestors culpabilitzen, molt injusta i equivocadament a la vegetació, que mai crema espontàniament. Només crema quan la cremen, generalment actuacions humanes, sobre les quals es prefereix no intervindre amb contundència i de manera sistemàtica, per motius mai justificats.
D’esta manera, es degrada i es destrueix la coberta vegetal protectora, la qual necessitem conservar urgentment. Al mateix temps, es fracassa en la necessària prevenció. S’està demonitzant una vegetació que no sols és innocent del delicte, sinó que és la que ens protegeix, aportant funcions d’altíssim valor que la nostra societat necessita de manera imperiosa, com la recàrrega d’aqüífers, la protecció i conservació del sòl fèrtil, la prevenció de riuades i el manteniment dels equilibris atmosfèrics i climàtics. En comptes d’eliminar-la o permetre que es creme, hauríem de protegir-la i conservar-la. És vital. Si la perdem, restaurar les seues funcions ens costarà molt, o pitjor encara, no serà possible.
Amb esta equivocada estratègia de prevenció, i amb l’alteració del clima en augment, de cara al futur immediat, un desastre semblant al de Califòrnia podria ocórrer en les nostres terres, perquè no s’estan combatent les causes del problema. Les mesures de contenció del foc, quan es presenten situacions atmosfèriques i climàtiques molt adverses, com a Califòrnia, i que poden donar-se també ací, serviran de molt poc. En eixes condicions difícils, el foc pot saltar discontinuïtats per grans que siguen, tipus tallafocs o similars. L’aparent seguretat que ens ofereixen és fictícia.
Mentrestant, el que està plenament a les nostres mans, com és actuar contra les causes reals del foc, les activitats humanes de risc, s’abandona abans de dedicar els recursos necessaris.
A priori es considera que els focs són naturals i inevitables. Però això és rotundament fals.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i Membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró
Este article va ser publicat originalment en castellà el 23 de gener de 2025 en el Levante-EMV.
