Article d’opinió de Carles Arnal sobre els incendis forestals evitables
En dies recents hem patit diversos incendis de repetició. Evidentment els ocorreguts prop de Riba-roja, tots ells per causa humana, probablement per les “tradicionals” cremes de canyars. Però hi ha repeticions a escales majors. Tenim estadístiques detallades sobre incendis forestals en el nostre territori des de 1968. Estes dades són summament valuosos sobretot per a obtindre informacions útils i directrius fiables en les estratègies de lluita contra este problema.
Comprovem que, des de fa dècades, els incendis per causa humana han sigut sempre els dominants, aproximadament el 80% (huit de cada deu). És a dir que sabem de manera ben fiable que la majoria dels incendis no són naturals i no són inevitables. Però per a evitar-los necessitem una estratègia que prioritze realment la prevenció i li dedique majors recursos econòmics, humans, materials i administratius per a aquest fi. No obstant això, esta prioritat no ha existit mai; tampoc ara. Per tant, no és d’estranyar que la dada que mesura l’eficàcia en la prevenció (el nombre anual d’incendis) no haja millorat sensiblement des dels anys setanta-huitanta del segle passat. Continua sent un poc per damunt dels 400 de mitjana interanual. No obstant això, existeix una clara demostració que els incendis per causa humana poden evitar-se de manera important.
L’experiment va ser involuntari, però clar. Durant la pandèmia del Covid19 es van obtindre les xifres més baixes, a nivell històric, d’incendis forestals en el nostre territori, a causa de les limitacions d’activitats humanes al mig natural. Naturalment no són necessàries mesures tan dràstiques ni generals, però sí regulacions ben estudiades, modulades temporal i espacialment, en àrees forestals, amb alternatives avantatjoses per a les causes de major risc i amb l’adequat finançament. Els incendis d’origen humà responen a un grapat de causes que coneixem bé, classificades en dos grans grups (no tan diferents com puga semblar).
En 2020, sota les restriccions de la pandèmia, les cremes agrícoles només van representar el 8% dels incendis
Un d’ells, el de les negligències i accidents, sol ser el majoritari. Ací destaquen les cremes de restes agrícoles. També altres causes com a cremes de residus, fogueres, instal·lacions elèctriques, fumadors, línies de ferrocarril, espurnes de vehicles, maquinària agrícola i d’un altre tipus, treballs forestals etc. En el grup dels intencionats (moltes vegades es denominen provocats), cal començar aclarint que, en gran part, continuen sent incendis accidentals o a causa d’imprudències greus, però no amb una intencionalitat criminal, ni obra de bojos piròmans. Estos últims casos, que estiguen realment demostrats, són una completa raresa, quasi anecdòtica, en el nostre territori.
La major part dels intencionats, reben este nom perquè l’incendiari sí que desitjava generar un foc voluntàriament, però quasi mai pretenia generar un incendi descontrolat, amb greus danys i de grans dimensions. Per exemple, un dels casos més freqüents són les cremes de canyars. Una activitat tradicional de gran risc, però que rarament es provoquen per a arrasar centenars d’hectàrees. Tots estos incendis d’origen humà, d’un tipus i de l’altre, no es generen ni per la calor, la sequera, ni pel vent… Tampoc per l’abandó de l’agricultura, ni pel creixement dels boscos, ni per l’intricat del relleu…
Estos factors poden facilitar l’extensió del foc, una vegada generat, o dificultar la seua extinció, una vegada descontrolat. Però cap origina un incendi si no hi ha darrere un humà, o una infraestructura o activitat humana, que genere foc o espurnes. Així de clar. Tots ells són potencialment evitables, i en gran part, fàcils d’evitar si es disposara de la decisió, l’estratègia i els mitjans necessaris. Però això no s’està donant per part de les administracions responsables.
Lamentablement, la Generalitat no té clar avançar de manera urgent trabjar l’alternativa de la trituració de les restes agrícoles, ni tampoc a aprofundir i reforçar les mesures de vertadera prevenció Llegir més
En els Plans de prevenció d’incendis (PPIF) de totes les demarcacions forestals, les mesures realment preventives són marginals, i en els plans locals poden arribar a ser miserables, amb quantitats inferiors al 2% dels pressupostos denominats (falsament) de prevenció. Les mesures realment preventives no requereixen grans inversions (però sí majors que les actuals). Al contrari, generen llocs de treball, no tenen impactes ambientals i sí que tenen altres beneficis socials i econòmics. Sobretot, requereixen voluntat política i decisió. Per exemple, en el cas més destacat, el de les cremes agrícoles, no n’hi ha prou amb donar algun curset voluntarista o fer alguna cosa de publicitat per a “conscienciar”. Això està molt bé, però és clarament molt insuficient.
Cal establir (prèviament) una alternativa fàcil (coneguda i experimentada) per a la trituració de les restes agrícoles, que no suposara cap despesa ni molèstia de cap mena, ni per als agricultors ni per als xicotets ajuntaments d’interior. Les despeses haurien de ser a càrrec de la Generalitat, que pot obtindre amb facilitat ajudes amb este objectiu provinents de fons europeus. En qualsevol cas, serien quantitats de diners que suposen ínfimes parts del destinat a obrir tallafocs i pistes forestals que només poden tindre algun benefici (quan el tenen, no sempre, ni molt menys) quan ja ha fracassat la prevenció, i estem enfront d’un desastre anunciat i evitable.
Reconduir aquesta situació no és impossible, però requereix un canvi important, que establisca la prioritat de la prevenció i que entenga com a tal, la qual cosa hauria d’entendre’s: evitar els focs, evitar els incendis de causa humana. Això, ara no existeix. Però el canvi climàtic continua avançant. Sense autèntica prevenció, anem molt mal preparats.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró. Llegir en castellà.
*Este article va ser publicat originalment el 16 de maig de 2024 en Las Provincias.
