L’Informe Banderes Negres 2022 recull els casos més rellevants de contaminació i mala gestió ambiental de les nostres costes
Com és tradició, Ecologistas en Acción ha presentat enguany un document en el qual analitza els 8.000 km de costa espanyola per identificar els principals casos de contaminació i mala gestió del litoral. Fruit d’este treball, s’han atorgat un total de 48 banderes negres. Tot i que els motius són molt diversos i significatius, cal posar especial atenció sobre un parell de qüestions que han estat grans protagonistes de l’informe 2022. Destaquen, d’una banda, les deficiències en els sistemes de sanejament i problemes de depuració; i, d’altra la urbanització de la costa. Al País Valencià, de fet, com reflecteix l’Informe Banderes Negres 2022 d’Ecologistas en Acción, estes són les principals causes de les 6 banderes conferides i que a continuació mostrem.
Per començar, a Alacant, la bandera per mala gestió ha sigut assignada al projecte “Colossus” de Calp (la Marina Alta), que preveu la ubicació d’un establiment hosteler en la zona d’influència de l’espai conegut com Les Salines, pròxim al Parc Natural del Penyal d’Ifac. L’objectiu del distintiu no és un altre que el d’aturar este “contrasentit mediambiental” i evitar, per tant, greus afeccions sobre la biodiversitat de l’aiguamoll. Per això, en el document, a més a més, Ecologistas en Acción proposa la inclusió de l’esmenat paratge dins de la figura de PN del Penyal d’Ifac, actuació que garantiria la protecció de la seua àrea d’influència d’esta i futures pressions urbanístiques. Quant a la contaminació, els abocaments d’aigües fecals, provinents d’uns apartaments que amb molta polèmica es construïren en la zona de servitud marítima terrestre, generen greus afeccions sobre les cales Lanuza i Baeza del Campello (l’Alacantí). Causa per la qual han rebut una bandera negra.
En la mateixa categoria, a la província de València, la bandera de contaminació, és lliurada a la depuradora de Pinedo per l’abocament d’aigües residuals sense depurar a la mar. Este és un problema recurrent, ja que la capacitat de tractament de l’estació està vora el seu límit, de manera que quan plou els desbordaments són inevitables. L’altra bandera és per a Tavernes de la Valldigna (la Safor) on sembla que, tot i patir de manera directa els efectes dels temporals marítims, cada volta més recurrents, la correcta gestió del litoral continua sense ser prioritat. Prova d’això és que, a pesar de les cases i edificis ubicats en primera línia que s’han quedat penjats sobre l’abisme i desemparats front l’acció de la mar, a conseqüència de la desaparició de la platja, es continuen plantejant projectes que contribueixen a esta situació de degradació. És el cas dels polèmics macrofestivals que, malauradament, s’han celebrat durant els mesos de juliol i agost al municipi, sent conscients de les possibles afeccions generades sobre la Zona d’Especial Conservació (ZEC) Dunes de la Safor, espai natural de gran valor que no podem perdre, precisament per la protecció que brinden al litoral de l’erosió.
Finalment, ens traslladem a Castelló, concretament a Vinaròs per parlar de la bandera negra que Ecologistas en Acción ha atorgat per mala gestió del litoral a la Platja del Triador. Entre les motivacions l’informe assenyala les actuacions de manteniment i neteja, realitzades amb maquinària pesant a la platja/cales del Triador que han provocat l’alteració de la realitat física de la platja i el penya-segat, així com de la zona marina. I també, la construcció, en primera línia de costa, del nou complex urbanístic anomenat “Residencial Entremares”. Respecte a la bandera associada a problemes contaminació, és Alcossebre, nucli poblacional d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), el municipi guardonat pels abocaments que, durant els mesos d’estiu (major pressió antròpica), rep la platja de Les Fonts i obliguen, tots els anys, a tancar-la al bany.
*Podeu consultar i descarregar l’Informe Banderes Negres 2022 d’Ecologistas en Acción en la seua pàgina web.
