Este paratge natural de paterna compta amb 19 endemismes, d’entre els quals d’estaca el Teucrium edetanum
El Centre Social de la Canyada acull este divendres, 22 de juliol, una exposició sobre la varietat botànica de Les Moles. El dia de la inauguració, es realitzarà un debat que comptarà amb la presència de Toni Ballester, director del Parc Natural del Túria; Pedro Pablo Ferrer-Gallego del Servei de Vida Silvestre del CIEF (UV); Enrique Murgui, ornitòleg i Aurelio Peña, biòleg i coautor de la Flora Vascular del Parc Natural del Túria. El debat estarà moderat per Nieves Prat, presidenta de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria.
L’exposició posa de manifest la diversitat botànica de Les Moles, 19 de les quals són endèmiques i una d’elles (Teucrium edetanum) present en el llistat de plantes amb algun grau de protecció, editat per la Generalitat Valenciana. És una espècie d’àrea molt restringida, immersa en un territori replet d’infraestructures viàries i amb pressió urbanística, circumstàncies que poden portar a l’espècie a la seua extinció, ja que les millors i més abundants poblacions d’esta espècie es troben en Les Moles de Paterna.
Totes les espècies endèmiques són pròpies i exclusives del Sud-est Ibèric. És a dir, són aquí i en cap altre lloc del món, segons les dades disponibles en els Bancs de Biodiversitat del planeta. Abunden en l’àrea en qüestió, però són de distribució molt reduïda, de tal forma que fora d’esta àrea ja no existeixen.
L’explicació de dita abundància en espècies endèmiques, rares o amb algun grau de protecció és diversa. D’una banda, explica el biòleg Aurelio Peña, “tenim un clima semiàrid, un barranc que creua el territori, sòls arenosos i margosos, pins de repoblació, i cultius de secà històrics , d’oliveres i garrofers. Tot això conforma una gran biodiversitat vegetal, també de fauna, a vegades imperceptible, altres vegades menyspreada per ser de secà, o conformada per espècies que són molt abundants en l’àrea, però no fora d’ella”.
Per a Peña, els usos del territori, en este cas, com a camp de tir i maniobres del Ministeri de Defensa, amb accés prohibit a tota mena de vehicles i personal no militar van influir en la conservació d’espècies que, en condicions normals, probablement s’havien perdut. “Sembla un contrasentit, però este mateix efecte es pot apreciar en altres llocs que van ser camps de tir militars i a causa de les restriccions d’entrada en ells han conservat gran part dels seus valors naturals, de fauna i flora. L’exemple clàssic és el Parc nacional de Cabañeros, salvant les comparacions i la grandària del territori”.
Els valors ecològics tan diversos fan possible que prosperen espècies adaptades a unes condicions de clima semiàrid, a més dels sòls arenosos i rocosos, en uns certs sectors. Esta diversitat, la presència d’espècies botàniques endèmiques en perill d’extinció, la diversitat també de fauna com a teixons, guineus, genetes i multitud d’ocells estacionaris va provocar la protecció del paratge i la seua inclusió en el Parc Natural del Túria. Una diversitat que Aurelio Peña com Enrique Murgui, pretenen posar de manifest amb l’exposició.
