La Comissió de Peticions del Parlament Europeu admet a tràmit una queixa per incompliment del Dret Comunitari amb la implantació d’energies renovables a la Vall d’Aiora
L’Associació Naturalista de Ayora i la Valle (ANAV) i la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, de la qual forma part Acció Ecologista-Agró, va presentar una queixa davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu el passat 27 de setembre per incompliment del Dret Comunitari en la tramitació i aprovació de 25 projectes de plantes fotovoltaiques i 2 instruments que acceleren la seua implantació. Estos projectes s’estenen per la Vall d’Aiora i la província confrontant, Albacete. Esta queixa ha sigut admesa a tràmit per la Comissió de Peticions del Parlament Europeu el 17 de gener d’enguany (Petició núm. 1152/2024), quedant així oberta la possibilitat de rebre adhesions a l’espera de la seua resolució.
Estos 25 macroprojectes tramitats fraccionadament, se situen contigus -com si d’un puzle es tractara- i amb les seues connexions vinculades. Amb la tramitació fraccionada s’ha aconseguit una deficient avaluació d’afeccions mediambientals, contrariant la normativa europea: algunes plantes, han esquivat l’avaluació ambiental ordinària, més exigent i exhaustiva, cobrint l’expedient ambiental amb mers informes; a més, s’ha tramitat evitant una avaluació de repercussions de tot el conjunt sobre el medi.
Paral·lelament a l’autorització de les plantes fotovoltaiques, amb més de 2.000 Has d’ocupació de camps de cultiu i més de 1.000 Mw de potència instal·lada –equivalent a la central nuclear de Cofrents-, s’han aprovat dos instruments d’acceleració de la implantació d’estos i futurs projectes: Declaració de prioritat energètica de l’àmbit territorial del sòl no urbanitzable comú de la Vall d’Aiora-Cofrents (DPE), i el Pla Especial d’Ordenació d’infraestructures de generació d’energia solar fotovoltaica en els municipis d’Aiora, Zarra i Jarafuel (PE). Estos dos instruments converteixen este lloc en zona de sacrifici, facilitant encara més la implantació de polígons industrials d’energies renovables sobre el sòl fèrtil.
El procediment d’avaluació d’impacte ambiental dut a terme per als projectes fotovoltaics ha sigut insuficient, s’ha realitzat de mode esbiaixat, ha utilitzat una metodologia inadequada i fins i tot ha admés modificacions posteriors del projecte que no s’han avaluat. D’igual mode ha ocorregut amb l’Avaluació ambiental estratègica duta a terme per al Pla Especial dels 3 ajuntaments, sense participació ciutadana real i efectiva.
Considerem que s’ha incomplit abundant normativa europea i nacional, però fonamentalment s’incompleixen les Directives d’Hàbitats (92/43/EEC) i d’Aus Silvestres (2009/147/EC), així com la Directiva relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient (2011/92/EU) i el Conveni de Aarhus, sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
No existeix certesa que els parcs fotovoltaics no produiran efectes perjudicials per a la integritat dels espais naturals de la Xarxa Natura 2000 i, sobretot, no s’han estudiat alternatives -que n’hi ha- que eviten les afeccions sobre estos espais. Tampoc s’han demostrat raons imperioses d’interés públic de primer ordre per a dur a terme estos projectes, ni s’ha tingut en compte incloure mesures compensatòries que garantisquen la integritat dels espais de la Xarxa Natura 2000.
Els camps de secà triats per a la implantació d’estes fàbriques elèctriques s’estructuren en mosaic amb terreny forestal, el qual posseeix diferents instruments de protecció: muntanyes públiques catalogades, Xarxa Natura 2000 (ZECs, ZEPAs, LICs), coves catalogades, hàbitats prioritaris, Zones Humides, ANAVES (Àrees Importants per a les Aus), ZIM (Zona Important per als Mamífers), i dos PRR (Paisatges de Rellevància Regional) que s’estenen quasi per tota la comarca. A més, entre estos terrenys protegits es troben corredors ecològics que els uneixen, en concret 2 dels 12 grans corredors ecològics de la Península, sobre els quals no es va valorar el seu impacte degut a l’ocupació per diversos projectes.
Existeixen nombrosos informes que prediuen un greu risc de supervivència per a les aus i hàbitats del territori derivat de la presència d’estes centrals fotovoltaiques. També es pretén ocupar nombroses zones muntanyenques arbrades protegides, com és el cas de muntanyes d’utilitat pública. Hi ha diverses espècies vulnerables o fins i tot en perill d’extinció la conservació de la qual i/o recuperació es veuria seriosament afectada pels projectes fotovoltaics (àguila de panxa banca, esparver cendrós, aus estepàries com la xurra, el pioc salvatge o el sisó). D’altra banda, existeixen nombroses espècies protegides per l’Annex I de la Directiva Aus afectades pels projectes.
Per a la recuperació i conservació d’estes espècies en perill d’extinció i vulnerables existeixen plans i projectes que s’han posat en marxa a la comarca – Pla de Recuperació de l’Arpella, Pla de Recuperació de l’Àguila cuabarrada a Castella-la Manxa, Pla per a la conservació d’aus estepàries, etc.-, així com projectes d’atracció, per la idoneïtat del territori, per a l’àguila imperial ibèrica o el linx ibèric, espècies en perill d’extinció a nivell nacional. Tots ells, a causa de la magnitud de la implantació de renovables a la vall, s’aniran al trast, o quedaran irreversiblement afectats.
Hem de destacar que la funció d’estes plantes fotovoltaiques no és la de produir energia per a consum d’estes comarques, sinó per a transportar-la mitjançant llargues línies de transport cap a llunyans punts de consum.
En alguns municipis més del 50% de les terres de cultiu de secà seran ocupades per estes centrals fotovoltaiques, ús que competeix i desplaça a les activitats econòmiques rurals i afecta negativament a la supervivència de la fauna, la flora, els aqüífers i el paisatge.
No entenem que, al mateix temps que la UE vol preservar i protegir el 30% de les nostres zones terrestres (segons l’Estratègia de Biodiversitat i la nova Llei de Restauració de la Naturalesa) es permeta que les centrals renovables es continuen instal·lant en la natura rural verge en lloc d’en zones ja irreversiblement alterades per l’ésser humà.
El més preocupant d’este cas que denunciem és que es tracta d’una pràctica repetida i quasi generalitzada en la tramitació de les centrals elèctriques d’energies renovables en tot el Regne d’Espanya; en conseqüència, recorrem a instàncies europees i a l’exposició pública d’estes actuacions que suposen una agressió més als nostres ecosistemes.
