Les mesures anunciades per l’administració autonòmica no sols no modifiquen, sinó que intensifiquen i amplifiquen els errors en la gestió d’incendis
Tenen molt de valor els diferents alts càrrecs de l’actual govern PP-VOX en culpabilitzar dels actuals incendis a les actuacions passades dels governs del Botànic. Si busquem dèficits i errors en les estratègies de prevenció d’incendis hem de començar per mirar més lluny. Gran part del problema deriva dels plantejaments de l’antic ICONA (responsable de la gestió forestal estatal durant el franquisme i primers anys de la transició), les competències del qual van ser transferides al govern autonòmic valencià en 1985.
Estos dies, a més de fer apreciacions i valoracions sobre governs anteriors, que resulten improcedents i que no responen a la més mínima anàlisi racional, diferents alts càrrecs de la Generalitat han reaccionat de manera deficient al repte que suposen els incendis patits. Per exemple, una de les primeres actuacions ha estat suspendre les autoritzacions per a les cremes presumptament “controlades”, que mai han estat controlades totalment, i per això han provocat centenars d’incendis als darrers anys, incloent-hi alguns de molt greus.
Gran part dels incendis els podem evitar ja que el 80% són d’origen humà
Esta mesura és necessària perquè anem a un context en el qual no hi haurà cap “període segur”. Açò serà cada vegada més urgent, amb el canvi climàtic, que malauradament ha vingut per a quedar-se, i només el podrem atenuar si s’adopten mesures més valentes que les actuals, incloent-hi cuidar millor els boscos, protegir-los i conservar-los. No ens sobren boscos, no ens sobra vegetació natural. Al contrari cada dia la necessitem més. Però gran part dels incendis, els podem evitar i la Generalitat NO està en la línia d’evitar-los. La seua “prevenció” a penes entra en actuar sobre les causes i es gasta la major part dels diners en coses que no eviten els incendis.
La mesura adoptada sobre les cremes no es pot improvisar, com evidentment s’ha fet, de manera descarada, i aplicar-la a llarg termini, sense tindre una alternativa ben pensada i preparada. No es pot prohibir les cremes (mesura correcta i necessària) sense tindre ja (o enllestir-la en un temps breu) una alternativa viable, sostenible i que no resulte gravosa ni per agricultors, ni per ajuntaments. Esta alternativa, la trituració de les restes agrícoles ja es coneix perfectament. Però, està clar que la consellera d’interior ni ho ha pensat, ni ho coneix. Malgrat que és una possibilitat realista que no té cap contrapartida negativa i sí molts beneficis econòmics, socials i ambientals.
L’organització i les despeses de la trituració ha d’assumir-les la Generalitat
Els anteriors governs del Botànic van iniciar els primers passos, però insuficients, en eixa direcció. Està ja recollida en documents oficials, estudiada en informes tècnics i aplicada, encara que siga experimentalment, en diferents casos. Cal que s’implemente de manera generalitzada (tret d’excepcions molt ben justificades i controlades). També que l’organització i les despeses econòmiques siguen a càrrec de la Generalitat. I que s’incloga, amb una modificació urgent dels plans locals de prevenció i implementant-la de manera participativa. Per descomptat, escoltant a tots els sectors afectats, a fi d’ajustar els detalls concrets a cada municipi. Si no es fa així, la supressió de les cremes causarà problemes i no es podrà mantindre.
Lamentablement, pel que s’ha vist, la Generalitat no té clar avançar de manera urgent en bastir l’alternativa de la trituració de les restes, ni tampoc en aprofundir i reforçar les mesures de veritable prevenció. De manera molt “oportuna” la Conselleria de Justícia s’ha afanyat a publicar unes inversions extraordinàries (8 milions d’euros) en la línia totalment contrària a la que s’hauria d’adoptar, insistint en els errors de sempre. La Generalitat ha anunciat grans inversions en una sèrie de mesures que presenta com a “prevenció” d’incendis, però que en realitat no eviten cap foc. Es tracta sobretot de mesures d’eliminació de vegetació natural del bosc, com ara “tallafocs” i altres formes de discontinuïtats que només en algun cas “poden” servir per a altres coses, però cap d’elles serveix, de cap manera, per evitar ni un sol incendi. No evitaran els focs, per què no actuen sobre les causes humanes dels incendis. Per tant, no han aprés res.
La trituració de restes vegetals, una alternativa a les cremes agrícoles de baix cost i impacte per als agricultors
Per si quedava algun dubte, les inversions que s’anuncien no són ni per implementar la trituració de les restes agrícoles ni per cap altra mesura de veritable prevenció (com revisió de les línies elèctriques, millor regulació d’activitats i instal·lacions i infraestructures de risc, etc.). Ni tampoc són per ampliar i millorar ni la vigilància, ni la dissuasió, ni la detecció immediata. Per tant, seguirem com estàvem, cada vegada pitjor, perquè el canvi climàtic farà que amb més probabilitat, accidents i negligències es convertisquen en incendis, i una vegada desfermat i descontrolat el foc, serà cada cop més difícil d’apagar.
Ja es poden fer “tallafocs” grans com camps de futbol. El foc els botarà o els travessarà amb gran rapidesa per l’herba que inevitablement brotarà, quan les condicions siguen desfavorables (cosa cada vegada més probable). Per tant, tindrem grans incendis una vegada darrere l’altra. Però ja sabem: l’administració es nega a aprendre dels errors i de les evidències que ens aporten les dades i els fets reals. Sense atacar les causes, patirem les conseqüències una vegada més. Fins quan?
