Article d’opinió d’Eva Tudela
A estes altures ja no es poden fer grans canvis ni desenvolupar un pla totalment diferent al de la crema de la palla de l’arròs! A estes altures de l’any, de la legislatura o del mil·lenni? Perquè portem molts anys repetint el mateix pla, o més bé, l’absència de pla, i senzillament, totes les conselleries de tots els colors i noms diferents acaben cedint a la pressió dels agricultors i permetent la crema de la palla de l’arròs.
La manca de planificació i gestió de la palla de l’arròs per part de l’administració una vegada més, demostra que la conselleria de medi ambient pot anar baix el mateix paraigua que el de l’agricultura o no, però que mai farà un esforç real per fer front a este problema. I és un problema, sí! Per als agricultors, però també per a tota la població que viu i respira al voltant de l’Albufera, els que la visiten i els que la treballem.
Com ja vam dir fa uns mesos des d’Acció Ecologista-Agró, després de la intensa campanya de la crema de la palla de forma indiscriminada l’any passat, ho tornem a repetir de nou, l’administració hauria d’apostar per alternatives valentes a la crema de la palla de l’arròs, com per exemple, la retirada mitjançant l’empacat.
I perquè enguany no tornara a ser, una vegada més, el dia de la marmota i repetiren el mateix procediment i nosaltres la mateixa queixa, ja fa mesos (des de maig) ens vam dirigir a la Direcció General de Medi Natural i Animal, de la conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, i posteriorment a la Direcció General de Producció Agrícola i Ramadera, de la conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, per plantejar-los l’alternativa que fa anys que defensem: donar-li una eixida més respectuosa amb el medi ambient i permetre la transformació del residu en un recurs, o siga, la seua valorització.
Esta mesura té els mateixos efectes beneficiosos que la crema. Estem retirant la matèria orgànica, limitem la dispersió de propàguls d’espècies danyoses i eliminem emissions de metà i les anòxies per la descomposició de les restes vegetals. A més, l’aprofitament de la palla, d’una banda, evita que s’empren materials procedents de regions més llunyanes per a l’alimentació o els llits dels animals. I d’altra, fa que avancem en matèria d’economia circular.
I molt més enguany, que amb la gran sequera que estem patint molts ramaders no podran comprar palla per als seus animals de zones properes, i hauran de recórrer a zones més llunyanes.Com li vam planejar en el seu moment al director general de producció agrícola i ramadera, amb la inversió pública d’esta conselleria s’estaria gestionant un “residu” dels agricultors i donant-los un “recurs” als ramaders, amb el mateix acte.
Però ni esta direcció general ni la de Medi Natural i Animal, han respost a les nostres peticions. Ni tan sols han volgut reunir-se amb nosaltres per poder escoltar les nostres alternatives. L’única resposta és que ja no queda temps per a fer res més, i és veritat, és una qüestió de temps.
Com es podrien retirar els milions de tones de les restes d’un cultiu que molesta per poder inundar ràpidament i donar pas a l’època de la caça?
L’arròs és un cultiu que cada vegada es recull més tard, perquè les varietats que ara s’utilitzen a l’Albufera i les que més kg de gra donen per hectàrea, tenen un cicle més tardaner. De manera que, cada vegada, la recollida i la posterior crema de la palla de l’arròs es va endarrerint. I ja se sap que la pressa és mala companyia.
Per evitar l’afany als agricultors de l’arròs i perquè puguen collir el màxim possible d’arròs i continuar traient partit a les seues terres inundant i permetent la caça, l’única opció que es planteja l’administració, de nou, és la seu crema.Però, hi ha altres alternatives viables que es podrien implementar i per a això l’Albufera necessita un pla de gestió de veritat de la palla, com no ha tingut mai. Un pla que des de la collita permeta realitzar una bona zonificació i priorització de les mesures de gestió amb la retirada i empacat com a mesura prioritària. I que, per descomptat, contemple un seguiment i avaluació a fi d’avançar en esta problemàtica i d’eixar enrere la sensació de viure atrapades en el temps.
*Este article va ser publicat originalment el 13 de setembre de 2024 en eldiario.es
