Article d’opinió d’Andrea Márquez i Marla Hernández sobre la palla de l’arròs
Són moltes i diverses les problemàtiques que amenacen el PN de l’Albufera. Parlem de l’escassetat dels cabals; de la mala qualitat de l’aigua perquè la llacuna continua rebent afluents residuals i perquè continua estant eutrofitzada; parlem de la presència i introducció d’espècies exòtiques invasores; de la pressió a la qual la cacera sotmet l’ecosistema; de les alteracions de les condicions ambientals a conseqüència del canvi climàtic, com l’augment de la temperatura de l’aigua; i entre moltes altres, també de la improvisada i mala gestió que es fa de la palla de l’arròs.
Potser no és la qüestió més urgent o important a abordar pel que fa a la conservació de l’aiguamoll, però nosaltres volem parar atenció en ella. Primer perquè com a col·lectiu ecologista sentim la necessitat de continuar treballant per cercar i promoure alternatives a la combustió de la palla, més respectuoses i viables ambientalment. Segon perquè patim amb la nostra salut els efectes negatius de la crema de la palla, que, per cert, enguany ha sigut indiscriminada, ja que no hi ha hagut cap zonificació. I, tercer, perquè percebem una gran confusió per part de la ciutadania que assisteix amb perplexitat a este espectacle cada tardor, creient que es tracta d’una pràctica no permesa, a la qual cal aportar una mica de llum.
A este respecte, la realitat és que la crema de la palla de l’arròs mai ha estat prohibida. És cert que del 2007 al 2014, dins de les mesures agroambientals aplicables en l’àmbit de l’espai natural, no es contemplava la combustió. També que es proposaven altres actuacions com la incorporació de la palla en el terreny mitjançant el fangueig, la retirada o la circulació de l’aigua amb motors en les àrees més baixes de l’Albufera. De manera que, durant estos anys, no es van fer cremes. Però, per qüestions econòmiques i falta d’aportacions hídriques tampoc es van dur a terme les alternatives recomanades i la palla es deixava als camps. Això va desencadenar processos de putrefacció i va derivar en problemes d’anòxia que obriren la porta a canvis en les mesures agroambientals. Les quals des del 2014 permeten la crema baix prèvia autorització.
<<La crema de la palla de l’arròs mai ha estat prohibida>>
Esta permissivitat també queda reflectida en la Llei 27/2022 de residus, a la qual s’acull el pla de gestió de la palla d’arròs de l’Albufera. Segons esta llei, la crema és una pràctica generalment prohibida. No obstant això, es pot realitzar quan existisca dita autorització. I per raons fitosanitàries que no siga possible resoldre amb altres tractaments o per previndre incendis. De manera que, no, no està prohibida la crema de la palla de l’arròs. La Conselleria permet que es faça sota unes regulacions, com l’ús de l’aplicació QUEPA o l’alternança de les zones de combustió, que pensem són insuficients. Unes regulacions que, com assenyalàvem, enguany no s’han implementat. Donant lloc, en conseqüència, a la crema descontrolada de camps que hem viscut les darreres setmanes a l’Albufera de València.
Com en altres ocasions, la posició que mantenim i defensem des d’Acció Ecologista-Agró pretén donar eixida a un tractament mediambientalment més sostenible de la palla, alternatiu a la crema, i que permeta la transformació d’este residu en un recurs; és a dir, la seua valorització. Creiem que, si es permet la crema, en tot cas, ha de ser estrictament només en aquelles circumstàncies en què, sota l’evidència científica, supose un benefici enfront de la utilització d’herbicides o plaguicides per tractar problemes fitosanitaris. A més, evidentment, sota un control i vigilància exhaustius que, actualment, brillen per la seua absència.
<<L’administració hauria d’apostar per alternatives valentes a la crema de la palla de l’arròs>>
És per això que, tornem a defensar, com a millor alternativa ambiental la retirada de la palla dels camps d’arròs. Esta mesura té els mateixos efectes beneficiosos que la crema. Estem retirant matèria orgànica, limitem la dispersió de propàguls d’espècies danyoses i evitem emissions de metà per la descomposició de les restes vegetals. A més, l’aprofitament de la palla, d’una banda, evita que s’empren materials procedents de regions més llunyanes per a l’alimentació o els llits dels animals. I d’altra, fa que avancem en matèria d’economia circular.
A nostre juí, l’administració hauria d’apostar per alternatives valentes com esta. El Banc de Palla és un exemple de què poden funcionar molt bé i resulten beneficioses per a totes. De fet, té l’oportunitat d’aprofitar i seguir aprofundint en la consciència que molts arrossers han pres arran d’esta iniciativa que encetàrem des d’AE-Agro fa més de 10 anys, respecte a la necessitat i el compromís de canvi. No obstant això, i a pesar que este haguera sigut un bon any per treballar en la dinamització de la demanda de palla de l’arròs i fidelitzar clientela, pel fet que la gran sequera ha baixat la producció de palla de blat i ha deixat zones de l’Albufera ideals per a l’empacament, ha decidit que la palla es puga cremar en tot el parc natural.
Com és palpable, queda molt de treball per endavant. Nosaltres continuarem, pam a pam, informant i sensibilitzant en la necessitat d’adaptar les activitats socioeconòmiques que desenvolupem, sobretot aquelles que com esta constitueixen segells d’identitat territorial i cultural, a l’actual context d’emergència climàtica perquè sent més respectuoses puguen prosperar en un futur de la mà de la conservació de l’ecosistema i la bona qualitat de vida de les comunitats circumdants.
Andrea Márquez i Marla Hernández, membres de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró.
*Article complet publicat originalment el 30 d’octubre de 2023, a elDiario.es
